Repasso notes preses durant la lectura d’un article publicat a Catalonia Today fa uns mesos. L'autor és Eduard Garcia, economista de l’ANC. Hom se sent cridat a fer-li atenció per la precisió ponderada amb què aconsegueix dibuixar un panorama del rerefons de diversos dalts i baixos del mapa econòmic actual i la seva influència en el curs diari del nostre desenvolupament; és a aquest desenvolupament a qui atribuïm determinades causes que, tot i ser verificables, no són la darrera explicació de la marxa de l’economia i, de retruc, de la societat: altres factors ocults tenen més força.
Un dels trets singulars d'Espanya és que, mentre arreu del món a les grans àrees metropolitanes el vot no és conservador perquè hi ha molta classe mitjana, ciutadania obrera, menestralia, immigració, població volant i precarietat; una humanitat al capdavall recelosa, si no víctima,de la globalització i de la pressió del conservadorisme; i que sempre vota partits esquerrans; mentre això passa a les grans àrees metropolitanes, la capital espanyola, Madrid, viu el fenomen contrari. A les eleccions del novembre de 2019 Vox obtenia el 18% dels vots, i el bloc dels tres partits dretans (PP, Cs i Vox) en sumava el 53%. A Madrid el vot preferit és de dretes: la Corona, el govern estatal, les grans fortunes, els aristòcrates, la banca, el funcionariat; en definitiva, conservadorisme; ho explicarien en bona part.
Madrid és la cinquena gran ciutat europea i la de creixement més ràpid en els últims decennis. Paradoxalment, les condicions geogràfiques no li són favorables: el fet és molt peculiar, una capital estatal situada lluny del mar, en una altitud considerable, voltada d’erms i sense accés a cap riu navegable: sembla que la idea de centralitat diguem topogràfica fou la que guià els Àustries a l’hora d’emplaçar la capital, i no pas els criteris de possibilitats econòmiques. Al costat de Madrid hi ha l’Escorial, el nom indica la condició inicial de l’escenari. El mateix Madrid era una petita vila abans d'instal·lar-s'hi la Cort. Comparem-la amb grans capitals històriques en posició geogràfica similar, Ankara, Riyadh, també a l’interior del territori i desfavorables pel clima: han hagut de prosperar oferint als inversors grans avantatges fiscals o fins i tot d’establiment físic. Madrid haurà de fer semblantment, car no podia, en principi, competir amb les ciutats costaneres, mediterrànies i portuàries: sobre la contrarietat latent pel fet que no tingui port de mar, s’han fet munió d’acudits. Madrid, digui el que digui la propaganda, està emplaçada dins la gran franja deserta que va de Bèlgica a l'Alemtejo portuguès i que, pertocant la part de França perjudicada, rep el nom de la diagonale du vide; Madrid també està dins la España vacía.
Madrid s'ha vist impel·lida a prosperar, i molt de pressa, oferint als inversors grans avantatges fiscals, atraient amb moltes facilitats entitats bancàries, bolcant de l’erari públic enormes quantitats per al fastuós aeroport, les grans edificacions, els museus, les empreses modernes, també aprofitant el desenllaç del referèndum català de l'1 d’octubre de 2017 per créixer en demèrit de Barcelona, desnonant o alentint projectes de desenvolupament català. La meitat de la feina, però, la hi dona el simbolisme de la corona, el fet que a Madrid resideix el Rei i la Cort. Els caps d’opinió madrilenys diuen tenir generositat de mires, passen per ser cosmopolites i liberals, però en tractar-se d’assegurar el lloc de Madrid en el concert de les capitals econòmicament importants, es mostren centralistes, intolerants, plens d'urc, i queda en evidència que l’opulenta façana és fruit dels ocults privilegis obtinguts pels inversors i que no són altre que els que l’Estat ofereix restant-los d’altres fites de desenvolupament més equilibrat. Tirania del poder amb disfressa de pragmatisme. Darrere allò que es veu, cal endevinar què s'hi amaga.
Un dels trets singulars d'Espanya és que, mentre arreu del món a les grans àrees metropolitanes el vot no és conservador perquè hi ha molta classe mitjana, ciutadania obrera, menestralia, immigració, població volant i precarietat; una humanitat al capdavall recelosa, si no víctima,de la globalització i de la pressió del conservadorisme; i que sempre vota partits esquerrans; mentre això passa a les grans àrees metropolitanes, la capital espanyola, Madrid, viu el fenomen contrari. A les eleccions del novembre de 2019 Vox obtenia el 18% dels vots, i el bloc dels tres partits dretans (PP, Cs i Vox) en sumava el 53%. A Madrid el vot preferit és de dretes: la Corona, el govern estatal, les grans fortunes, els aristòcrates, la banca, el funcionariat; en definitiva, conservadorisme; ho explicarien en bona part.
Madrid és la cinquena gran ciutat europea i la de creixement més ràpid en els últims decennis. Paradoxalment, les condicions geogràfiques no li són favorables: el fet és molt peculiar, una capital estatal situada lluny del mar, en una altitud considerable, voltada d’erms i sense accés a cap riu navegable: sembla que la idea de centralitat diguem topogràfica fou la que guià els Àustries a l’hora d’emplaçar la capital, i no pas els criteris de possibilitats econòmiques. Al costat de Madrid hi ha l’Escorial, el nom indica la condició inicial de l’escenari. El mateix Madrid era una petita vila abans d'instal·lar-s'hi la Cort. Comparem-la amb grans capitals històriques en posició geogràfica similar, Ankara, Riyadh, també a l’interior del territori i desfavorables pel clima: han hagut de prosperar oferint als inversors grans avantatges fiscals o fins i tot d’establiment físic. Madrid haurà de fer semblantment, car no podia, en principi, competir amb les ciutats costaneres, mediterrànies i portuàries: sobre la contrarietat latent pel fet que no tingui port de mar, s’han fet munió d’acudits. Madrid, digui el que digui la propaganda, està emplaçada dins la gran franja deserta que va de Bèlgica a l'Alemtejo portuguès i que, pertocant la part de França perjudicada, rep el nom de la diagonale du vide; Madrid també està dins la España vacía.
Madrid s'ha vist impel·lida a prosperar, i molt de pressa, oferint als inversors grans avantatges fiscals, atraient amb moltes facilitats entitats bancàries, bolcant de l’erari públic enormes quantitats per al fastuós aeroport, les grans edificacions, els museus, les empreses modernes, també aprofitant el desenllaç del referèndum català de l'1 d’octubre de 2017 per créixer en demèrit de Barcelona, desnonant o alentint projectes de desenvolupament català. La meitat de la feina, però, la hi dona el simbolisme de la corona, el fet que a Madrid resideix el Rei i la Cort. Els caps d’opinió madrilenys diuen tenir generositat de mires, passen per ser cosmopolites i liberals, però en tractar-se d’assegurar el lloc de Madrid en el concert de les capitals econòmicament importants, es mostren centralistes, intolerants, plens d'urc, i queda en evidència que l’opulenta façana és fruit dels ocults privilegis obtinguts pels inversors i que no són altre que els que l’Estat ofereix restant-los d’altres fites de desenvolupament més equilibrat. Tirania del poder amb disfressa de pragmatisme. Darrere allò que es veu, cal endevinar què s'hi amaga.