De la mateixa manera que dos no es barallen si un no vol, també sembla que aquesta vegada sí que Pedro Sánchez, ja no és que despengi el telèfon, sinó que ha tingut prou agilitat per a acceptar la contra proposta al dia 24 que havia anunciat la Moncloa de manera unilateral. La primera reunió entre govern català i espanyol es farà el dimecres 26. Hi ha ganes si més no d'arrencar, de demostrar disponibilitat.

I és que com tantes vegades la necessitat fa virtut. I la necessitat es diu ara mateix pressupost, i per aprovar-los es necessita que els diputats independentistes, si més no els d'ERC no els donin l'esquena. Una negociació que serà molt llarga, segons Pedro Sánchez, ha de permetre repassar els punts de l'agenda de retrobament, i que tindran els 47 milions d'espanyols fent el paper de mediador. Des de la Generalitat, l'agenda ha d'incloure un referèndum d'autodeterminació, l'amnistia i el final de la repressió.

Vet-ho aquí, que ja massa dies que anem remenant el mateix. Que s'asseguin i que posin el termòmetre del desig real del talk, ara que el sit és a tocar. Que s'asseguin i que parlin, de tantes vegades que hem parlat del fracàs de la política que ha comportat, presó, exili, repressió, violència, retallades, incomprensió. Que s'asseguin i que mirin de posar fil a l'agulla, que no facin pseudopolítica.

Mentrestant, els bascos tindran la seguretat social, i les presons. Sembla que tindran els funcionaris i els equipaments de la seguretat social. Que la unitat de caixa no es trencarà. Aquest era el mantra d'Alfonso Guerra, que no es trenqués la unitat de caixa. Aquí no hi ha hagut manera de reeditar aquell tancament de caixes, encara que es vagi insinuant de tant en tant. Però aquí ara l'energia institucional està posada en la cimera entre governs. Ja veurem si els rèdits són a la basca. Ningú en piulà. En canvi ja en tenim garantida alguna querella i denúncia pel fet que es faci, que ja se sap que això de la judicialització sempre acaba donant redits.