Si algú es pensava que la moratòria de Brusel·les cap a Espanya, concedint-li un any més per a complir el dèficit previst, era una bona notícia, s’equivocava, si més no novament, pel que ens pertoca als catalans, ja que al Govern espanyol li ha faltat temps per aclarir que, per la seva part, no només no farà el mateix amb les comunitats autònomes, sinó que a més encara ens ha d’exigir més del què va demanar fa uns mesos.

Tampoc, encara que a algú li pugui haver fet aquesta impressió, és una bona notícia la retallada a les competències municipals i al nombre de regidors i regidores, perquè no atén a res més que a la lògica centralitzadora gens dissimulada del PP i perquè no aporta res, ja que els municipis tan sols són responsables del 4% del global de dèficit públic del 2011, mentre l’Estat és qui n’ha generat gairebé el 70%. Ni ho és, òbviament, la supressió de la paga de Nadal dels funcionaris que, ni tots es passen el dia gratant-se allò que no sona, ni cobren sous d’escàndol, i que potser n’hi ha molts, d’acord, però que precisament per això és una mesura de dubtosa eficàcia retallar-los-hi la seva capacitat adquisitiva coincidint amb una de les dues campanyes més importants per al nostre comerç.

Si aquestes havien de ser les notícies que fessin de contrapès a la indigna retallada en el subsidi d’atur i a la bestiesa que suposa la pujada de l’IVA, van llestos els senyors del PP. És evident a ulls de tothom, ara ja, la seva clara política de carregar els ajustos únicament sobre la ciutadania. I deuen pensar que aquesta política els reportarà més beneficis que no pas passar-los factura, perquè d’una altra manera no tindrien la barra, a sobre, de delectar-se’n amb expressions de tan baixa estofa com la de la senyora Fabra. Cal tenir poca vergonya!