Fa tan pocs dies que encara ho recordem, la gent demanava enfurismada que els primers a vacunar-se contra la Covid-19 fossin els polítics. La poca confiança en les bondats de la vacuna i una ràbia creixent contra els governants atiava una indignació que gairebé ens apropava a les fórmules dels Miguel Bosé de torn per negar la pandèmia. Fins i tot el papa Francesc va encoratjar bisbes i sacerdots a ser els primers a donar exemple.
Poc després tot ha canviat i sembla que estem en disposició fins i tot d'infringir les normes per tal d’assegurar-nos que d’això no morirem. Si no, no s’entén la indignació ciutadana envers els polítics i militars que, en vergonyosa companyia de familiars i amics endollats, han decidit passar per alt el protocol i auto subministrar-se la primera dosi de la, fins fa no res, discutida panacea. Tanta indignació hi ha que fins i tot han posar en el mateix cabàs el bisbe de Ses Illes per haver obeït la consigna papal
És evident que qui se salta les normes ha de ser recriminat i si s’escau, sancionat per l’incompliment. Així ha de ser en qualsevol cas i per a qualsevulla sia la raó de la desobediència, ens agradi més o menys la norma, pensem amb més o menys raó que la norma hauria de ser d’una altra manera. Imagino que estarà d’acord, entre altres, el conseller Solé, recentment condemnat per haver desobeït el Tribunal Constitucional quan aquest el va advertir del que no podia fer.
Si el conseller argumenta que es va saltar les normes per una raó, a parer seu superior, (el "mandat democràtic" de l’1 d’octubre i la seva implementació a Agramunt, d’on era alcalde) es queda sense arguments, ell i tot el govern del qual forma part, per, a la vegada, criticar qui ha fet el mateix amb l’ordre de vacunació establert per les autoritats sanitàries, sempre trobant l’excusa adient.
Qui determina l’ordre de vacunació més adient? Quan les primeres versions de la vacuna eren ja una realitat, la Comissió Europea va fer unes recomanacions, que no són exactament les que al final van ser adoptades a Espanya pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i el ministre de Sanitat. A la vegada les adoptades a Espanya no són ni les de França o Alemanya, ni molt menys les italianes, que encara no existeixen. Cada país ho ha fet a la seva manera, a raó de les seves circumstàncies i assumint que es poden equivocar, i fins i tot vacunant en primer lloc a la família reial com fórmula exemplaritzant, cosa que aquí fóra impensable i de nou, motiu d’escàndol.
Cada país ha fet el que li ha semblat més adient, i sigui quin sigui l’ordre, les normes que s’estableixin s’han de complir. Ara bé, no té gaire sentit que ni els polítics ni els cossos de seguretat estiguin entre els primers a vacunar-se, si es vol, després de la gent de les residències, si es vol a la vegada que les persones que estan immediatament i continua de cara al públic, com els que porten la caixa al supermercat, els que han de conduir un autobús o els que atenen una finestreta de cara al públic.
Sempre hi haurà una raó per anar davant d’un altre a la cua de la vacunació, però sembla ridícul que el president d’un país no pugui anar a una reunió de caps d’Estat per estar confinat i que en aquestes cimeres el teletreball sigui la norma perquè primer hem de vacunar la seva àvia.
Potser la queixa i la recriminació al conseller murcià i al cap del JEMAD són tantes altres fórmules publicitàries per convèncer la gent de les bondats de la troballa científica, per fer veure que hi ha una voluntat massiva i cega de posar-se una vacuna sobre la qual fa sols quatre dies preguntàvem qui se la voldria posar abans.
Poc després tot ha canviat i sembla que estem en disposició fins i tot d'infringir les normes per tal d’assegurar-nos que d’això no morirem. Si no, no s’entén la indignació ciutadana envers els polítics i militars que, en vergonyosa companyia de familiars i amics endollats, han decidit passar per alt el protocol i auto subministrar-se la primera dosi de la, fins fa no res, discutida panacea. Tanta indignació hi ha que fins i tot han posar en el mateix cabàs el bisbe de Ses Illes per haver obeït la consigna papal
És evident que qui se salta les normes ha de ser recriminat i si s’escau, sancionat per l’incompliment. Així ha de ser en qualsevol cas i per a qualsevulla sia la raó de la desobediència, ens agradi més o menys la norma, pensem amb més o menys raó que la norma hauria de ser d’una altra manera. Imagino que estarà d’acord, entre altres, el conseller Solé, recentment condemnat per haver desobeït el Tribunal Constitucional quan aquest el va advertir del que no podia fer.
Si el conseller argumenta que es va saltar les normes per una raó, a parer seu superior, (el "mandat democràtic" de l’1 d’octubre i la seva implementació a Agramunt, d’on era alcalde) es queda sense arguments, ell i tot el govern del qual forma part, per, a la vegada, criticar qui ha fet el mateix amb l’ordre de vacunació establert per les autoritats sanitàries, sempre trobant l’excusa adient.
Qui determina l’ordre de vacunació més adient? Quan les primeres versions de la vacuna eren ja una realitat, la Comissió Europea va fer unes recomanacions, que no són exactament les que al final van ser adoptades a Espanya pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i el ministre de Sanitat. A la vegada les adoptades a Espanya no són ni les de França o Alemanya, ni molt menys les italianes, que encara no existeixen. Cada país ho ha fet a la seva manera, a raó de les seves circumstàncies i assumint que es poden equivocar, i fins i tot vacunant en primer lloc a la família reial com fórmula exemplaritzant, cosa que aquí fóra impensable i de nou, motiu d’escàndol.
Cada país ha fet el que li ha semblat més adient, i sigui quin sigui l’ordre, les normes que s’estableixin s’han de complir. Ara bé, no té gaire sentit que ni els polítics ni els cossos de seguretat estiguin entre els primers a vacunar-se, si es vol, després de la gent de les residències, si es vol a la vegada que les persones que estan immediatament i continua de cara al públic, com els que porten la caixa al supermercat, els que han de conduir un autobús o els que atenen una finestreta de cara al públic.
Sempre hi haurà una raó per anar davant d’un altre a la cua de la vacunació, però sembla ridícul que el president d’un país no pugui anar a una reunió de caps d’Estat per estar confinat i que en aquestes cimeres el teletreball sigui la norma perquè primer hem de vacunar la seva àvia.
Potser la queixa i la recriminació al conseller murcià i al cap del JEMAD són tantes altres fórmules publicitàries per convèncer la gent de les bondats de la troballa científica, per fer veure que hi ha una voluntat massiva i cega de posar-se una vacuna sobre la qual fa sols quatre dies preguntàvem qui se la voldria posar abans.