Res està escrit
«Igual que ERC a Madrid va facilitar la investidura del govern del PSOE i Podem, a Catalunya el PSC podria donar suport des de fora a un executiu de republicans i Comuns»
ARA A PORTADA
La victòria d’ERC dins del bloc independentista ubica el partit d’Oriol Junqueras en un espai de centralitat política. I el fet que la força més votada hagi estat el PSC –i no Ciutadans, que fes implosió del tot– afegeix complexitat a l’escenari. ERC disposa ara d’un marge de negociació que abans no tenia. No hi haurà cap tripartit entre ERC, PSC i Comuns, perquè ni republicans ni socialistes s’ho poden permetre de cara als seus respectius electorats. Però aquests tres partits sumen majoria absoluta al Parlament, i res impedeix una fórmula alternativa que permeti que Pere Aragonès pugui ser president sense necessitar els vots de Junts per Catalunya o la CUP.
La negociació dins del bloc independentista no serà fàcil. Les desavinences entre republicans i neoconvergents són públiques i notòries. A més, Junts i la CUP tenen posicions en l’eix nacional que, com a mínim en el pla discursiu, disten de l’independentisme dit "pragmàtic" del que ha fet gala ERC els últims temps. En una hipotètica negociació, uns i altres podrien plantejar un programa de govern difícil d’assumir per part dels de Junqueras. La CUP planteja un referèndum pel 2025. Junts va encara més enllà, i fins i tot parla de l’aixecament de la DUI fallida de 2017. Tot plegat dista força de l’estratègia d’Esquerra, que defuig de l’immediatisme i implica teixir aliances des del pragmatisme amb el PSOE i Podem, posant l’amnistia al centre del discurs i apostant per una estratègia a llarg termini.
Amb un altre resultat electoral, ERC estaria lligada a la negociació amb Junts i la CUP. Però ara les coses han canviat, perquè podria existir un altre interlocutor: el PSC. Els republicans han descartat de forma reiterada fer un tripartit amb els socialistes, cosa que també ha declinat Salvador Illa. Oriol Junqueras ha dit que ERC i PSC són partits "antagònics". Però els fets diuen una cosa diferent. ERC i el PSOE tenen vies de diàleg obertes. Un diàleg lent, feixuc i que sovint no avança. Però que existeix, i que convé a ambdues parts.
A Espanya, ERC va votar favorablement la investidura de Pedro Sánchez i li ha garantit certa estabilitat parlamentària. Una estabilitat que el govern del PSOE i Unides Podem necessitaran en el futur més que mai, ja que la implosió de Ciutadans els deixarà sense marge de maniobra per negociar amb altres partits que no siguin ERC i Bildu. Per tant, ara a Catalunya podria passar el mateix però a l’inrevés: que fos el PSC, sense entrar al govern, el que facilités una investidura de Pere Aragonès.
El PSC sap que no pot aspirar a estar al govern de la Generalitat, perquè els resultats no ho permeten. Si ERC ha de triar entre compartir govern amb l'Illa o fer-ho amb JxCat, sempre triarà els segons. Però si el PSC vol impedir que Junts per Catalunya sigui a l’executiu de la Generalitat, pot intentar-ho. Si ERC i els Comuns de Jessica Albiach arribessin a un acord de govern, el PSC podria votar a favor de la investidura, de la mateixa manera que a Madrid ERC va votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez.
És un moviment dur pel PSC i per Salvador Illa. De fet, és un moviment que convé més al PSOE i a Pedro Sánchez que als socialistes catalans. Però l’alternativa, per al PSC, és regalar el govern a la coalició ERC-Junts i quedar-se sense cap marge de maniobra al Parlament durant quatre anys. Aquest seria el resultat final de l’Operació Illa. Una “operació Diputació” entre socialistes i Junts és de difícil realització a Catalunya després del 14-F.
I la CUP? Es fa difícil pensar que els cupaires puguin participar d’una aliança amb republicans i Comuns que comptés amb l’aval del PSC. De fet, la CUP ja està dividida sobre si donar o no suport a un govern d’ERC i JxCat. Tot i això… Res està escrit. Cal recordar que Dolors Sabater va ser investida alcaldessa de Badalona també amb els vots del PSC (de fet, també hi va votar a favor el regidor de CiU). I en campanya, Sabater es va mostrar oberta a facilitar un govern d’ERC i Comuns. Els tres partits sumen 50 diputats. Una majoria sòlida.
Govern d’ERC i Junts condicionat des de dins o des de fora per la CUP, govern d’ERC i Comuns amb el suport extern del PSC... o repetició electoral. Perquè tant el PSC com Junts per Catalunya podrien pensar que els convé més això últim que no pas arribar a un acord amb ERC. El PSC, en un context menys pandèmic i amb menys abstenció, podria incrementar encara més el seu avantatge. Junts podria pensar que, si ERC no s’avé a les seves demandes, les segones eleccions serien un plebiscit entre independentistes autèntics i “traïdors”, en les quals podria aspirar a recuperar els vots perduts del PDeCAT per superar Esquerra.
Res està escrit, ni tant sols que no haguem de tornar a les urnes durant els pròxims sis mesos.
Periodista i cooperativista, impulsor del digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació. He estat cap de redacció de la revista Enderrock i he col·laborat amb mitjans com la Directa, El Triangle, la revista El Temps i el diari El Punt Avui. Soc membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participo de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat. He coordinat durant quatre anys l'Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.