El cop del PSOE contra el PP, que va fer saltar la setmana passada el govern popular, ha acabat defenestrant Rajoy. El president impassible, expert dilatador del temps i del silenci, ha caigut després de mesos d’intenses remors al partit per obrir la successió davant els mals auguris electorals.

L’era Rajoy ha viscut en un paradigma fictici, navegant entre el negacionisme i una concepció franquista del poder que l’ha fet arribar a creure’s imbatible. Un posat que ha permès tapar durant mesos el que s’albirava entre bambolines: l’erosió d’un líder malmès per la corrupció del seu partit i la maldestre gestió del conflicte català.  

Naufragada l’era Rajoy, totes les mirades recauen ara en Pedro Sánchez que pren el timó en ple conflicte obert amb Catalunya. El líder socialista ha format un executiu de fidels per garantir-se un mandat fort tot i la brevetat. La formació del nou govern, però, no ha dissipat els dubtes sobre el rumb que prendrà amb relació al procés sobiranista. I és que el flamant president espanyol manté al si del seu executiu perfils molt dissonants.

Entre les incorporacions més sonades, la de l’exministre i expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, una de les figures socialistes que més s’ha significat en el front unionista i que més ha carregat contra l’independentisme. “Hem de desinfectar abans de recosir”, va etzibar en plena cursa electoral pel 21-D tot desautoritzant la proposta d’Iceta d’indultar els líders independentistes. A l’altre extrem, la ja anomenada ministra pel “diàleg”, Meritxell Batet, que ha entomat el repte de bastir ponts entre els dos executius. La ministra catalana ha estat de les primeres a obrir la porta a aixecar els controls sobre els comptes de la Generalitat anteriors al 155.

Sens dubte, els primers passos del govern de Sánchez seran determinants per conèixer el rumb que prendran les relacions entre Catalunya i Espanya. Per ara, el PSOE ha esquivat exhibir gestos i ha donat llargues a la reunió de Torra i a la fi del control financer.

El nou president espanyol té també a les seves mans l’elecció del fiscal general de l’Estat, una peça clau per esmenar la judicialització del conflicte. El sobiranisme, però, confia poc en els passos de Sánchez, sotmès a l’estricta vigilància dels seus barons i el marcatge de PP i Cs. El cert, però, és que el flamant president -que ha arribat a la Moncloa amb el suport de només 84 diputats i una aliança instrumental- haurà d’escollir ara si apel·la a la vella aliança esquerdada del 155 o s’obre a una via política per desescalar el conflicte.