Ja no hi ha cap dubte, cap. El discurs nacionalista espanyol es basa en elements essencials que Espanya no ha abandonat mai. En algun moment els ha modulat per aconseguir una pàtina superficial de societat democràtica, però els principis que inspiren la Constitució espanyola són els principis d'un nacionalisme exclusiu, essencialista i ranci. Una nació: Espanya. Una llengua: el castellà. Una cultura: l'espanyola. No s'han cregut mai que les diferències multinacionals i el plurilingüisme d'estat fossin elements positius per a la convivència en harmonia i llibertat.

Per això, l'estat de les autonomies els fa nosa. La majoria absoluta del PP amb el suport explícit del PSOE i del PSC que han votat conjuntament amb la Rosa Díaz en contra que els ciutadans de Catalunya es puguin expressar democràticament i amb la col·laboració de certs partits a l'alça, que representen l'ultra dreta nacional espanyola configuren un estat embogit que dóna veu (i vot) a uns personatges que parlen, sense escrúpols i a tort i a dret, de querelles, de sedició  i d'enviar, a la mínima que puguin, una parella de la guàrdia civil per acabar amb tot aquest desgavell. Autoritat, autoritat i a creure!! De cara a la paret, a l'última fila!! Votar? Decidir democràticament?. Ni parlar-ne.

La majoria del poble català no es pot sentir representat per un Estat que és incapaç de seduir-lo, que, senzillament, l'expulsa, que voldria que s'identifiqués amb uns valors que no només no són els seus, sinó que són contraris als seus. Si l'estat espanyol entengués això veuria molt clar que l'hora de l'encaix ha passat, que la societat civil catalana, majoritàriament,  no està disposada a acceptar almoines, que vol exercir els seus drets, que vol continuar a Europa amb veu pròpia.

És cert que tots aquests anys d'autonomia, encara que minsa, han aportat elements clau per a la societat catalana. Dos d'aquests elements que han esdevingut essencials han estat l'escola i els mitjans de comunicació en llengua catalana. Tots els pobles necessiten poder-se identificar amb un projecte comú que els mobilitzi, que els il·lusioni i que els permeti albirar un futur lliure i millor. És veritat. L'escola catalana i TV3 han contribuït a reforçar i, en alguns casos a construir, la nostra identitat actual.

Per això, mentre l'Estat espanyol està en ple procés accelerat de deconstrucció, mentre ells tenen pressa per retornar a un estat monolític on l'autoritat de l'estat no es qüestiona ni es comparteix, a Catalunya estem treballant en un projecte molt més engrescador, que vol aglutinar totes les diferències, que vol conjuntar tots els colors , que no vol anar en contra de ningú, que només pensa en el progrés dels ciutadans d'aquest país i que es recolza en aquests principis irrenunciables: la llibertat, la civilitat, el respecte, la tolerància i la regeneració democràtica.

Cada dia rebem una sotragada nova. Cada vegada més forta. És l'hora d'exercir la responsabilitat ciutadana i el compromís. Alguns pensen que enviant dos funcionaris al Palau de la Generalitat i uns quant més a uns departaments claus del nostre Govern  brandant la Contitución tot tornarà a l'ordre establert, al “seu” ordre establert. Uns quants funcionaris i ja està. Aquí pau i després glòria.

La nostra resposta: complementarietat entre el missatge emès pel president de la Generalitat i l'actuació de la societat civil compromesa i en marxa.