He vist a la televisió pública catalana l’anunci d’un programa que s’emetrà aquest dies sobre els principals esdeveniments del 2013. Cap novetat, excepte el nom de programa: “2013, any zero”. Però és ben bé així?

Em podria imaginar moltes altres dates més significatives políticament parlant, més adients per ser qualificades d’any zero, que vol dir, el moment en què tot comença. De fet, cap moment és del tot zero, i sols mirant enrere la història significa fites que, per raons ben diverses, acaben essent un cert inici. El mateix Franco parlava, durant els primers anys del seu règim, de “primer, segon, tercer any triomfal de la victòria”, referint-se a l’1 d’abril de 1939 com el dia zero del mes zero de l’any zero... i ves per on, per a la immensa majoria aquella data ja sols és l’inici d’una fosca nit que permet explicar bona part de les nostres errades actuals: bonisme intel·lectual, menyspreu de les víctimes excepte quan ho són de la violència masclista, confusió entre llibertat informativa i invasió de les llibertats de la persona, recerca d’una seguretat que menysté la intimitat, concepció de certes conquestes del benestar com a drets irreductibles ni que sigui a costa del propi sistema... en fi, aquelles cicatrius de la nostra història col·lectiva, aquella on Catalunya ha tingut tants franquistes com Madrid, Sevilla o Vigo.

Però no cal ser gaire imaginatius per saber que si es parla ara de l’any zero és pel que hi significa la històrica concertació d’una majoria de les forces parlamentàries catalanes entorn a la pregunta de la consulta, fixada pel 9 de novembre de l’any de totes les respostes. Així, doncs, sols sabrem del cert que aquest és l’any zero de la independència, si el vinent esdevé l’any 1, que voldrà dir: que la pregunta s’ha fet, que la resposta ha estat inequívocament favorable a la independència i que se’n deriven efectes constituents.

Malgrat això per als que creiem que en la nostra civilització el fet revolucionari es va produir fa 2013 anys en un pessebre de mala mort, dir a tot això “any zero” sura una grandiloqüència que no ens hauríem de permetre. Hi ha massa feina a fer per començar-la amb una errada, ni que sigui tan pueril com creure que la independència és quelcom més que una oportunitat per endreçar la casa. Per tot això bon any, no pas 1, bon any 2014.