Que Rodalies és un caos no és una novetat. Els anys de desinversió per part de l’estat espanyol al sistema ferroviari català són més que evidents, un abandonament sistèmic i estructural que ara arriba a un punt de col·lapse amb avaries, retard i incidències, dia sí, dia també. El servei és tan deficient que la síndica de greuges ja ha rebut més del doble de queixes en aquests tres primers mesos del 2025 que en tot l’any passat.

Davant d’aquesta realitat, era necessari que el Parlament de Catalunya entomes un debat monogràfic per posar solucions sobre la taula. Perquè la ciutadania n’està farta, no pot ser que al segle XXI l’estat espanyol sigui incapaç de fer que els trens vagin a l’hora. I qui en paga les conseqüències són els de sempre, els centenars de treballadors i treballadores que cada dia han de fer un acte de fe i agafar un tren perquè no tenen cap altra opció per arribar a la feina, els que perden visites mèdiques perquè el tren els ha deixat tirats, o els estudiants que es queden sense arribar a classe o sense poder presentar-se a un examen perquè aquell dia el tren tampoc funciona.

Les xifres parlen per si soles. Un de cada quatre trens de Rodalies està inoperatiu. El 40% de les escales mecàniques i ascensors no funcionen. Cada dos dies i mig la xarxa ferroviària té una incidència greu que afecta més de 10.000 viatgers de Rodalies i més de 1.000 viatgers de regionals sent les línies de Tarragona i de Lleida les més afectades. L’any passat 10.000  incidències, de mitjana, 30 al dia. I si parlem de la inversió executada, segons dades de la mateixa AIREF, entre 1990 i 2028, Adif va invertir 56.000 milions d'euros a l’alta velocitat i només 3.700 milions a Rodalies, dels quals pràcticament el 50% van anar a Madrid i un ridícul 17% a les Rodalies catalanes.

No és fruit de l’atzar, és un desgavell premeditat dels que en són responsables. D’una banda, Renfe i Adif a través d’una estructura empresarial absolutament centralitzada, anacrònica i poc funcional. I, per altra banda, els successius ministres tant del PP com del PSOE que fins fa quatre dies han avalat la desinversió i el menyspreu a la ciutadania de Catalunya.

Davant d’aquesta irresponsabilitat manifesta que perjudica tant la ciutadania del nostre país, el mínim, era que el Govern català assenyalés i exigís responsabilitats als que ens han portat a aquesta situació. Però, en lloc d’això, la consellera Paneque va preferir fer d’escut de Renfe i Adif abans que enfrontar-se amb l’Estat. Prefereix donar la cara pels seus en lloc de donar-la per la ciutadania, qui ho diria d’algú que parla darrere d’un faristol on diu “el Govern de tothom”. El que hauria de tenir clar la consellera Paneque és que “els seus” han de ser els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Avantposar qualsevol altre interès seria un greu error que tindrà conseqüències. Com ja li vam dir a la consellera té dues opcions: ser qui defensa els catalans i catalanes davant l'Estat, el PSOE, Renfe i Adif (els responsables del desastre ferroviari que pateixen milers de ciutadans cada dia) o ser qui defensa als incompetents davant dels catalans. I si no està disposada a defensar els interessos dels catalans i les catalanes amb dents i ungles allà on calgui, no està capacitada per liderar el país.

El Jovent Republicà hem estat clars, per respecte als milers d’usuaris que cada matí es queden tirats a una andana, als centenars de treballadors que arriben tard a la feina perquè el seu tren s’ha suprimit, als pacients que no poden arribar al centre mèdic per la incompetència d’alguns, i als estudiants que perden les hores de classe al tren, calia exigir responsabilitats. I davant la negativa de la consellera de fer-ho, n’hem demanat el cessament.

Com deia a l’inici, que Rodalies és un caos no és una novetat. Però només Esquerra Republicana i el Jovent Republicà hem estat capaços de posar una proposta política sobre la taula: el traspàs de Rodalies. Dotar-nos de les eines per fer nosaltres mateixos que els trens arribin a hora, alliberar-nos de la incompetència dels de sempre. Però no ens enganyem, els de sempre també són a casa nostre. Els de sempre també són els que en trenta-tres anys al capdavant de la conselleria competent mai han mogut un dit per revertir aquesta situació.

El traspàs no només és la millor solució per gestionar el servei des de la proximitat i amb la inversió necessària, sinó que és l’única solució possible que situa aquesta necessitat al servei de la gent i amb ambició de país, perquè avançar en sobirana vol dir fer avançar a la gent i al país. Sabem que això no passarà d’un dia per l’altre, com no ho és, ni ho ha estat mai, cap avenç en sobirania. Però el traspàs de Rodalies està encarrilat, s’està executant i ha d’agafar velocitat de creuer perquè sigui efectiu al més aviat possible. I com vam advertir, si el Govern no prioritza també aquesta qüestió, la legislatura podria descarrilar.

Però tampoc podem renunciar al mentrestant, perquè el país necessita que s’executin mesures urgents i efectives per millorar de manera immediata el servei. Per això, també vam posar més solucions sobre la taula: ampliació del Pla de mesures urgents de Rodalies de Catalunya, planificar noves infraestructures ferroviàries que han de facilitar la intermodalitat arreu del territori i mesures per posar les persones usuàries del servei al centre de tota política pública (millorar els sistemes d’informació i canals de comunicació als usuaris, entre d’altres) donant veu a les entitats i plataformes que defensen el servei ferroviari.

Sense dubte aquesta és una crisi de país i una crisi de govern. Una crisi de la qual el Govern en surt debilitat, amb una consellera que no ha estat capaç de donar les respostes que el país necessitava i amb el president Illa, fins i tot, absent de l’hemicicle durant el debat.

Per a nosaltres aquesta és una prioritat de legislatura perquè és una necessitat de país. Per capgirar el mal funcionament d’un servei tan bàsic i necessari com és el servei ferroviari i per continuar dotant-nos de les eines que necessita el país, sense renúncies ni limitacions d’un Estat absent que quan es tracta de Catalunya es regeix per “com pitjor millor”. Un avenç més en sobirania per no haver de dependre d’aquest estat caduc i obsolet.