El brot de la pesta porcina africana en senglars indica l’únic camí per aconseguir un desenvolupament sostenible amb salut i benestar per a totes les persones, a totes les edats i arreu del món. L’orientació “Una Salut/One Health” de la Salut Pública, local i global, és imprescindible, integrant la salut humana, l’animal i la mediambiental, variables totalment interdependents.
La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia vírica hemorràgica produïda pel virus ADN de la família d’asfivirus, altament contagiosa que afecta porcs i senglars, amb nivells de mortalitat pràcticament del 100%. No és una malaltia zoonòtica (transmissió d’animals a persones) però també és global i endèmica en molts països africans, americans, de l’Europa de l’Est i Àsia. Detectada per primera vegada a Kenya l’any 1909 i descrita per Montgomery l’any 1921. Va arribar a Europa per primera vegada l’any 1957 a través de Portugal i l’any 1960 va ser la causa d’una epidèmia europea, també a Espanya i Catalunya, que va provocar tancament de fronteres espanyoles per part de l’Organització Mundial de la Salut Animal (AIE) per les exportacions de carn de porc i derivats durant trenta anys. Des de l’any 1994 no hi havia casos de PPA a Catalunya ni a Espanya. La pesta porcina clàssica (PPC), produïda per un virus diferent, va ser endèmica a Espanya des del 1952 fins al 1986. Dos petits brots els anys 1997-1998 i 2001-2002 van ser aïllats amb èxit. Des de fa molt, lliures de pesta porcina clàssica. Hi ha vacuna de la pesta porcina clàssica no indicada de manera preventiva i només en brots per atenuar l’extensió. No hi ha vacuna provada per la pesta porcina africana. La farmacèutica HIPRA des de fa cinc anys fa recerca de vacunes per la PPA i el món està investigant davant del repte mundial que suposa.
L’any 1971 arribà a Amèrica, especialment al Carib i al Brasil. L’any 2007, la PPA s’estén a Geòrgia, Rússia i a tots els estats caucàsics on continua sense control fins a l’actualitat, atribuïble a la insolvència de les polítiques de salut pública, el poc control de l’alimentació dels porcs i l’elaboració de derivats càrnies sense seguretat alimentària. Ara està present a més de 50 estats dels cinc continents i a 14 estats europeus. Els brots de la UE actuals en la seva gran majoria tenen els focus en els senglars excepte Romania on hi ha focus vius en granges de porc. Polònia és l’estat amb més focus en senglars, seguits d’Alemanya i de Letònia. Itàlia, Bulgària, Lituània, Romania. Grècia, França, Eslovàquia, Macedònia, Bòsnia, Croàcia, Kosovo, Suècia, Montenegro, Albània, Països Baixos, Bèlgica són estats de la UE amb brots els darrers anys. Bèlgica, l’any 2018, després de brots en senglars similars a l’actual a Catalunya, liderà polítiques rigoroses i està lliure de PPA.
L'any 2018 un gran brot de PPA afecta la Xina que va sacrificar més de 200 milions de porcs que va fer disminuir un punt del PIB. L’any 2019, també un gran brot al Vietnam. El Carib i el Brasil tenen focus actius.
El brot actual a Catalunya, detectat en senglars de Collserola, ens posa davant del mirall per repensar la salut amb visió integrada i amb perspectiva local, nacional, europea i mundial. Esperem que l’anàlisi del fenotip genètic del virus de PPA del brot a Catalunya indiqui la possible font de contagi.
Canvis mediambientals i dels ecosistemes. Pèrdua de la biodiversitat. La superpoblació de senglars, més de 200.000 a Catalunya, també és conseqüència de la pèrdua de depredadors com els llops. Les captures controlades i la caça permesa han sigut totalment insuficients.
El creixement de la massa forestal fins a zones urbanes sense camps de conreus o sense activitat agrícola també fan que els senglars trobin menjar fàcil i es converteixen en animals de ciutat que interaccionen amb els ciutadans. Els senglars s’han aparellat amb porcs vietnamites que tenen més garrins. El canvi climàtic, la sequera dels darrers anys, han ajudat a aquest fenomen.
Canvis en la salut animal. Creixement dels vectors transmissors d’infeccions, artròpodes com les paparres, polls, puces i dípters (mosquits, mosques i flebòtoms) degut a la globalització i el canvi climàtic. Vectors i malalties, abans només tropicals, formen part de les nostres patologies autòctones, de manera incipient Poden transmetre malalties bacterianes, virus, paràsits, fongs. La PPA també pot ser transmesa per paparres en porcs i/o senglars. Es considera que a Catalunya aquesta transmissió és molt poc probable. La ramaderia intensiva i amb creixements importants per les exportacions també posa més en risc la sostenibilitat i pot generar, amb tancament de fronteres, efectes socioeconòmics importants.
A Catalunya i a Espanya, els controls veterinaris, epidemiològics, la millora del benestar animal i de la cadena d'higiene i seguretat alimentària han millorat els darrers anys. La globalització també de les importacions fa que els controls hagin de ser rigorosos com en les exportacions. Les normatives i els sistemes de salut pública són molt diferents segons els estats, i febles en molts llocs del món. La contaminació atmosfèrica i de les aigües del subsol són altres factors a tenir en compte.
Salut Humana. Els determinants socials i culturals i els moviments migratoris són elements molt substantius en la salut humana. La seguretat alimentària a Catalunya acredita indicadors de solvència internacional. Els canvis i diversitat d’hàbits alimentaris, l’ús d'additius en els menjars processats, el consum d’antibiòtics i antimicrobians en sanitat humana i animal són variables a seguir.
Les polítiques d'“Una Sola Salut” han de ser a escala global, europea, nacional i local. La globalització del comerç, de les persones, dels capitals, dels hàbits culturals, de la contaminació i dels patògens no coneixen fronteres.
Cal aprofundir en les estratègies i les accions en Salut Pública per integrar la mirada d’Una Sola SalutOne Health, també en formació i recerca. La Llei vigent de Salut Pública de Catalunya, aprovada l’any 2009, i l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla Interdepartamental de Salut Pública poden ser la base per la integració de les mirades i el treball conjunt dels professionals, des del coneixement epidemiològics fins a les intervencions preventives, curatives i reparadores. Els veterinaris de benestar animal, els de medi ambient junt amb els veterinaris de salut, garants de la seguretat alimentària junts, en equip. L’impacte social i econòmic de les crisis de salut pública és molt alt. La Covid-19 va ser el gran últim exemple a nivell mundial. I ara, amb el brot de PPA, trontolla un dels sectors econòmics més importants de moltes comarques.
La setmana passada, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya vàrem fer públic l’estudi per oferir un grau de veterinària amb orientació “One Health” conjuntament amb la Facultat de Medicina i el Centre de Recerca i Tecnologia BETA, que contribueix al desenvolupament rural sostenible i a la transició cap a la bioeconomia circular. L’expertesa en salut humana, animal i mediambiental que sumen des de la formació dels futurs professionals.