Quan es va començar a escoltar que Donald Trump podia guanyar el Premi Nobel de la Pau molta gent no podia creure en aquesta possibilitat. Semblava impossible que un governant que estava justificant un genocidi, per quedar-nos ara només amb un motiu, rebés aquest reconeixement. Després, en començar a saber i publicar-se els esforços que el president Trump estava fent per aconseguir-lo, és possible que la incredulitat anés desapareixent.
Aquest divendres Trump va rebre el premi de la Pau acabat de crear per la FIFA. La Federació internacional de futbol va decidir oferir-li aquesta distinció. Ho va fer el seu president Gianni Infantino coincidint amb el sorteig dels grups de la fase final que es disputarà als Estats Units, Mèxic i Canadà. Tot i que la focalització de la FIFA en els Estats Units pugui fer semblar que només sigui al país de Trump.
Podem pensar que aquest premi és un fet més, un fet sense importància. No cal parar-hi atenció. Passen tantes coses importants al món, per què perdre el temps amb això? El premi de la Pau atorgat a Donald Trump representa com de lluny estem de viure en democràcies i com de prop de fer-ho en oligarquies. Aquest premi, aquesta distinció, s’explica pels interessos econòmics, per la importància del poder polític individual i per la voluntat de tenir el seu favor…
Sabem des de fa anys que el Premi Nobel de la Pau, per la mateixa manera que té de decidir-se, respon a criteris polítics. Criteris polítics que depenent del moment tenen massa influència de determinats biaixos, sempre vinculats a poders polítics de l’època. Aquest nou premi de la FIFA aguditza aquests problemes, sembla una clara concessió a la voluntat de Trump d’esculpir una determinada imatge de la seva figura actual i del seu llegat. El mateix dia que es lliurava aquesta distinció es feia públic un altre cas de bombardeig contra una llanxa, acusada de narcotràfic per part del govern dels Estats Units. Va suposar una nova execució, i ja en portem moltes per pensar en un cas puntual, de les persones que hi viatjaven. Ni presumpció d’innocència, ni legalitat de cap tipus… Decisió política. Decisió de qui té el poder i considera que el pot utilitzar com convingui.
Tampoc és Trump el primer a actuar d’aquesta manera. Res comença ara. Però convindria, allà i arreu, amb Trump i amb tothom que es dedica a la política institucional, ser molt més exigents. La democràcia entesa com a govern del poble per al poble, com a forma d’organització social basada en la llibertat i la igualtat, és incompatible amb l’oligarquia. Els privilegis d’una part de la nostra societat, local o global, no poden passar per sobre de les llibertats del poble en el seu conjunt. Aquest nou premi de la Pau contribueix al fet que molta gent pugui creure que aquestes maneres de fer són positives per una societat. Que ens agradi la pilota, que la pilota entri, no ho pot justificar tot. No hauria de justificar res.