No ens cansem de repetir que "això, a Alemanya no passaria". Però l'analogia és fallida des del seu punt de partida: Hitler va perdre la guerra, però Franco no. Per això és tan necessari saber passar pàgina a l'horror feixista, passar comptes com és degut, tancar les ferides amb tota la memòria històrica que calgui, saber posar les coses al seu lloc, ser conscient que bona part de la societat espanyola viu amb la certesa d'haver guanyat i que hi ha idees i causes que tot ho justifiquen, començant per la violència.
 
Fer que el Valle de los Caídos no sigui un mausoleu dedicat a la glòria dels vencedors (i de tants botxins que campen amb alegria) és un deure moral. Tan necessari, com vergonyós. Com també és un deure moral, i una necessitat imperiosa d'higiene democràtica, perseguir totes les actituds feixistes que patim, sobretot a Catalunya, on des de l'1-O s'actua amb una ignominiosa impunitat, arribant a equiparar la lluita de qui vol un món millor i de qui persegueix la llibertat amb les nits de cacera de llaços grocs o les batusses contra qui fa olor a "indepe".
 
Una societat madura i democràtica no es pot permetre un Valle de los Caídos, així com sí que es mereix la satisfacció d'eradicar de les nostres vides les actituds i ideologies que el representen i el mantenen. Per això és una bona notícia que l'agressió feixista als Lledoners sigui perseguida i castigada, i per això no podem tolerar que els partidaris de l’unionisme justifiquin cap agressió més en nom de la pàtria espanyola.
 
Quina pàtria necessita defensar-se amb amenaces, insults o agressions? Quina democràcia necessita sortir de cacera, fer comandos de GDR assedegats de pallissa o tenir ganes de repartir llenya a tort i a dret? Quina pàtria necessita perseguir artistes, líders pacifistes o polítics per sentir-se segura? No n'hi ha cap que ho hagi de fer si és prou gran, prou magnànima, prou respectable com per estimar-se tal com és. I el primer pas per fer-ho és dir prou al feixisme.