D'ençà que Junts va decidir baixar de la muntanya d’un dia per l’altre i sumar-se a l’estratègia d’ERC –diàleg i negociació amb el PSOE a canvi d’avenços parcials que no són la independència–, l’obsessió dels dirigents del partit i del seu entorn és deixar claríssim que potser sí que juguen el mateix joc que ERC, però que ells ho fan millor, que són més durs negociant i que en treuen més que els republicans. Després del fiasco absolut del català a Europa, la frase “cobrar per avançat” ha estat discretament desada en un calaix, però la línia política es manté: (auto)justificar el gir de 180 graus de l’estratègia a través d’una actitud de duresa negociadora que, més enllà dels resultats concrets, té la prioritat de marcar distàncies amb ERC.
Tesar la corda a Madrid com ho ha fet aquesta setmana amb la llei d’amnistia té una altra utilitat evident per a Junts: desviar l’atenció mediàtica de la seva guerra interna, on Jordi Turull, amb el suport de Carles Puigdemont, està escombrant Laura Borràs i els seus seguidors sense pietat. La seqüència d’humiliacions és remarcable: va començar amb les llistes de les municipals a la ciutat de Barcelona (els 11 regidors de Trias són exdirigents de CiU), va continuar amb les llistes de les eleccions espanyoles (Borràs no va poder col·locar ni un sol afí al grup de Madrid), va escalar apartant la presidenta del partit de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez i de la taula de negociació Junts-PSOE, i ha acabat al Parlament de Catalunya amb l’expedient a Aurora Madaula i l’expulsió de Cristina Casol.
El tacticisme extrem de Junts ha impactat aquesta setmana en la llei d’amnistia, però molt probablement serà una constant de la legislatura espanyola mentre duri. Els represaliats del procés hauran d’esperar ara 30 dies més per saber si la llei supera el tràmit del Congrés o bé si encalla definitivament. I tot, en nom d’unes esmenes que, si són aprovades, farien impossible que la llei passés el filtre del Tribunal Constitucional, segons han explicat juristes de totes les tendències polítiques. Junts juga amb foc: si el PSOE decideix no moure’s amb l’amnistia i els de Puigdemont compleixen l’amenaça de fer saltar la legislatura, el perjudicat no serà només Pedro Sánchez, sinó sobretot les víctimes de la repressió espanyola, que hauran perdut tota esperança. Un resultat molt difícil d’explicar Catalunya endins per part de qui l’hagi provocat.
Tesar la corda a Madrid com ho ha fet aquesta setmana amb la llei d’amnistia té una altra utilitat evident per a Junts: desviar l’atenció mediàtica de la seva guerra interna, on Jordi Turull, amb el suport de Carles Puigdemont, està escombrant Laura Borràs i els seus seguidors sense pietat. La seqüència d’humiliacions és remarcable: va començar amb les llistes de les municipals a la ciutat de Barcelona (els 11 regidors de Trias són exdirigents de CiU), va continuar amb les llistes de les eleccions espanyoles (Borràs no va poder col·locar ni un sol afí al grup de Madrid), va escalar apartant la presidenta del partit de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez i de la taula de negociació Junts-PSOE, i ha acabat al Parlament de Catalunya amb l’expedient a Aurora Madaula i l’expulsió de Cristina Casol.
El tacticisme extrem de Junts ha impactat aquesta setmana en la llei d’amnistia, però molt probablement serà una constant de la legislatura espanyola mentre duri. Els represaliats del procés hauran d’esperar ara 30 dies més per saber si la llei supera el tràmit del Congrés o bé si encalla definitivament. I tot, en nom d’unes esmenes que, si són aprovades, farien impossible que la llei passés el filtre del Tribunal Constitucional, segons han explicat juristes de totes les tendències polítiques. Junts juga amb foc: si el PSOE decideix no moure’s amb l’amnistia i els de Puigdemont compleixen l’amenaça de fer saltar la legislatura, el perjudicat no serà només Pedro Sánchez, sinó sobretot les víctimes de la repressió espanyola, que hauran perdut tota esperança. Un resultat molt difícil d’explicar Catalunya endins per part de qui l’hagi provocat.