Proposta de finançament singular, mecanisme i pregunta per a un referèndum sobre la independència, compromís de creació d’una conselleria per a la llengua catalana, i repte llançat per a un debat a tres amb Illa i Puigdemont. Pere Aragonès ha començat la precampanya a un ritme frenètic, traient suc del seu avantatge competitiu com a president i acaparant el titular polític gairebé cada dia des que va signar la dissolució del Parlament. Dels tres partits amb possibilitats d’optar a la presidència, a cinc setmanes de la votació ERC és el que té el seu electorat més adormit, i els republicans, que ho saben, estan forçant la màquina. Manual bàsic de candidat, aquí i a Sebastòpol: el primer que ha de veure un votant poc motivat és que tens voluntat de victòria.
Si Aragonès volia un cara a cara amb Puigdemont, la manera més sibil·lina d’aconseguir-lo era com ho ha fet: proposant un debat a tres presencial i, per tant, a celebrar forçosament fora de les fronteres d’Espanya. Una proposta inassumible per a Salvador Illa, que ja ha dit que no. En el moment d’escriure aquest article, Puigdemont encara no ha respost, però no té resposta guanyadora. Si accepta l’envit es veurà obligat a parlar de coses concretes, un escenari no desitjat pels estrategs de campanya de Junts, que volen situar el candidat únicament en el terreny de l’èpica i el simbolisme, no en el dels problemes concrets que afronta qualsevol govern. Ara bé, quan ets l’aspirant efectiu a la presidència, com es rebutja un cara a cara amb el president sense transmetre la sensació als ciutadans que t’amagues?
Si una cosa és segura és que el debat giraria entorn de la gestió i de l’eix socioeconòmic, donat que en l’eix nacional els programes són calcats: Aragonès proposa un referèndum acordat a través de l’article 92 de la Constitució, i Puigdemont també. Ho diu l’acord Junts-PSOE d’investidura de Pedro Sánchez, pàgina 3: “pel que fa a l’àmbit del reconeixement nacional, Junts proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l’article 92 de la Constitució”. (Petit excurs: el diputat Francesc de Dalmases –que piula amb el mateix ímpetu irreflexiu amb què estira periodistes del braç i les tanca en un quartet per intimidar-les– ha titllat la proposta d’Aragonès de “dia de la marmota” i “especialment ridícul”. Sobta que un membre prominent de Junts no s’hagi llegit un document tan rellevant signat pel seu propi partit).
Si s’arriba a produir, el cara a cara Aragonès-Puigdemont serà una gran oportunitat per resoldre dues qüestions que planen sobre el perfil dels dos polítics. D’una banda, el combat en directe permetria comprovar si és cert, com diuen els seus detractors dins del camp sobiranista, que Aragonès està a anys llum de la talla política de Puigdemont. Però, d’altra banda, també serviria per veure si a Puigdemont li interessen les coses concretes del dia a dia de la gent com l’educació, la salut, l’habitatge o el mercat laboral, o bé si, com afirmen els seus oponents, és només un home obsessionat amb la seva restitució personal.