Des de fa unes setmanes les mobilitzacions dels CDR han posat sobre la taula un nou debat en el si de l’independentisme. Els manifestants han d’anar amb la cara descoberta? Ho han reclamat públicament dirigents dels partits independentistes des del Govern i la presó
Els dirigents independentistes rebutgen les cares tapades perquè les vinculen amb la violència, el vandalisme i la criminalitat, i les contraposen als moviments pacífics. El mateix Jordi Sánchez deia en una piulada: "Només guanyarem amb la cara descoberta. Cada brot d’enfrontament amb la policia, cada contenidor cremat, cada tanca bolcada, cada cara tapada, cada vidre trencat, és una alenada d’aire fresc al Regne d’Espanya".
En general, els manifestants es tapen la cara amb mocadors o passamuntanyes per dos motius no relacionats amb l’estètica. D’una banda, per protegir-se dels efectes del gas lacrimogen que acostumen a llançar les forces de seguretat, i d’altra banda i sobretot, per evitar que els puguin identificar i sotmetre a posteriors represàlies. Tot i que això sovint provoca l’efecte contrari: lluny de garantir-se l’anonimat, atrauen l’atenció de la policia.
Ocultar el rostre és una pràctica mundialment estesa. Els palestins fan servir el mocador precisament batejat com a "palestí", els ucraïnesos van optar pels passamuntanyes durant la revolta de Maidan, i alguns britànics van agafar la màscara de V de Vendetta durant les protestes contra l’austeritat del 2011, un símbol que associem a Anonymous però que també van fer servir manifestants de les primaveres àrabs a països com Bahrein, els Emirats Àrabs o Egipte.
Com a resposta, els estats sempre ho han mirat de prohibir. Ho han fet els Estats Units, el Canadà i els principals països europeus. A l’estat espanyol, per exemple, la Llei de Seguretat Ciutadana preveu sancions de fins a 30.000 euros per cobrir-se la cara en manifestacions. I no és cap cosa nova. Al segle XVIII, durant el regnat de Carles III, el marquès d’Esquilache ja va voler prohibir els barrets i les capes que permetien camuflar-se.
A Catalunya, el Govern comparteix aquesta por a l’anonimat. Però què hauria passat si la Tamara i l’Adrià Carrasco haguessin anat amb la cara tapada als talls de carreteres? Els haurien pogut identificar per acusar-los de rebel·lió i de terrorisme? I en el cas dels Jordis, què hauria passat si no s’haguessin erigit en les cares visibles de la protesta del 20-S? Amb quin argument se’ls mantindria en presó si el seu lideratge s’hagués exercit des d’una posició més discreta?
Els CDR han reivindicat la lluita no violenta "amb caputxa o sense". La violència no és admissible en cap context. Ara bé, l’independentisme no pot caure en el relat institucional que perverteix el terme violència. Protestar a les portes de la Llotja de Mar el 21-D és un dret, però mentre l’estat es negui a garantir-lo, seran inevitables les imatges de manifestants amb la cara tapada. I si el Govern no els pot protegir, tampoc els pot demanar que no es protegeixin.
Els dirigents independentistes rebutgen les cares tapades perquè les vinculen amb la violència, el vandalisme i la criminalitat, i les contraposen als moviments pacífics. El mateix Jordi Sánchez deia en una piulada: "Només guanyarem amb la cara descoberta. Cada brot d’enfrontament amb la policia, cada contenidor cremat, cada tanca bolcada, cada cara tapada, cada vidre trencat, és una alenada d’aire fresc al Regne d’Espanya".
En general, els manifestants es tapen la cara amb mocadors o passamuntanyes per dos motius no relacionats amb l’estètica. D’una banda, per protegir-se dels efectes del gas lacrimogen que acostumen a llançar les forces de seguretat, i d’altra banda i sobretot, per evitar que els puguin identificar i sotmetre a posteriors represàlies. Tot i que això sovint provoca l’efecte contrari: lluny de garantir-se l’anonimat, atrauen l’atenció de la policia.
Ocultar el rostre és una pràctica mundialment estesa. Els palestins fan servir el mocador precisament batejat com a "palestí", els ucraïnesos van optar pels passamuntanyes durant la revolta de Maidan, i alguns britànics van agafar la màscara de V de Vendetta durant les protestes contra l’austeritat del 2011, un símbol que associem a Anonymous però que també van fer servir manifestants de les primaveres àrabs a països com Bahrein, els Emirats Àrabs o Egipte.
Com a resposta, els estats sempre ho han mirat de prohibir. Ho han fet els Estats Units, el Canadà i els principals països europeus. A l’estat espanyol, per exemple, la Llei de Seguretat Ciutadana preveu sancions de fins a 30.000 euros per cobrir-se la cara en manifestacions. I no és cap cosa nova. Al segle XVIII, durant el regnat de Carles III, el marquès d’Esquilache ja va voler prohibir els barrets i les capes que permetien camuflar-se.
A Catalunya, el Govern comparteix aquesta por a l’anonimat. Però què hauria passat si la Tamara i l’Adrià Carrasco haguessin anat amb la cara tapada als talls de carreteres? Els haurien pogut identificar per acusar-los de rebel·lió i de terrorisme? I en el cas dels Jordis, què hauria passat si no s’haguessin erigit en les cares visibles de la protesta del 20-S? Amb quin argument se’ls mantindria en presó si el seu lideratge s’hagués exercit des d’una posició més discreta?
Els CDR han reivindicat la lluita no violenta "amb caputxa o sense". La violència no és admissible en cap context. Ara bé, l’independentisme no pot caure en el relat institucional que perverteix el terme violència. Protestar a les portes de la Llotja de Mar el 21-D és un dret, però mentre l’estat es negui a garantir-lo, seran inevitables les imatges de manifestants amb la cara tapada. I si el Govern no els pot protegir, tampoc els pot demanar que no es protegeixin.