Comencem a veure senyals positives pel que fa al procés. Positives perquè indiquen que –finalment– ens apropem a la meta i tot plegat s'accelera i agafa velocitat. De mica em mica, deixem enrere incerteses i mitges tintes, per explicar, d'una vegada per totes, què és el que anem a fer, i com ho farem.

El president de la Generalitat ha aclarit que tindrem data i pregunta abans de l'estiu, i que l'intent que properament farà de pactar el referèndum amb l'Estat serà l'últim. També ha tornat a dir per enèsima vegada que el referèndum es farà sí o sí. La facció unionista de CSQEP ha fet una nova martingala per evitar admetre que no vol trencar amb Espanya, amb una apel·lació jurídicament impossible a la Comissió de Venècia.

Enric Millo ha dit una veritat com un temple quan ha declarat que amb l'aprovació de la Llei de Transitorietat no hi hauran dues legalitats a Catalunya. Efectivament, quan el Parlament hi doni llum verd, només hi haurà una legalitat: la catalana. En cap cas conviuran dos ordenaments superposats. Només hi haurà un règim jurídic: el català, format per les lleis catalanes i les espanyoles que s'aplicaran de forma subsidiària mentre no s'aprovin lleis catalanes que les substitueixin. És el que explicava amb una claredat meridiana Lluís Llach. Tothom haurà d'aplicar i complir la llei vigent, que serà la que aprovarà el Parlament. 

L'Assemblea Nacional Catalana ha contribuït decisivament a aclarir el panorama, amb un full de ruta nítid i inequívoc: aprovació de la Llei de Transitorietat i convocatòria del referèndum. Celebració del referèndum i –en cas d'acció repressiva per part de l'Estat contra les institucions catalanes– activació de l'assemblea de càrrecs electes i proclamació de la independència. 

La clau de volta de tot plegat serà, un cop més, la mobilització popular. Catalunya té un Estat en contra i uns organismes internacionals que no mouran un dit fins que no vegin fets consumats sobre la taula. Ningú no va dir que això serà fàcil. Caldrà d'ocupar places i carrers per defensar les institucions catalanes i la nova legalitat aprovada en exercici de la sobirania del poble català. Caldrà de mobilitzar-se com mai per defensar la democràcia i el dret a l'autodeterminació.