El jutge de l’Audiència Nacional (AN) Manuel García-Castellón ha pres les regnes de la croada repressiva. Un cop més, la dreta aprofita les institucions per atacar la dissidència política. Un cop més embolica el desacord polític amb l’etiqueta de terrorisme.
Aquesta investigació es contextualitza en el marc de l’acord d’investidura pel nou govern de l’Estat en el qual es contempla una llei d’amnistia. Aquesta normativa ja ha superat alguns tràmits parlamentaris i en la previsió de la votació a finals de mes ha trobat l’entrebanc del poder judicial.
Tornem al tot és terrorisme? A hores d’ara, ja fa cinc anys de la dissolució d'ETA i, així i tot, hi ha qui fa política parlant-ne. Calia buscar un nou enemic frontal a qui titllar de terrorista. Ja fa uns anys que el procés va passar al centre i ara, abans no s’aprovi l’amnistia calia actuar fermament. Aquest és el guió de la dreta que ha seguit García-Castellón.
Però terrorisme? Una mobilització ciutadana massiva, com el Tsunami Democràtic, es pot considerar terrorisme? Deixeu que faci servir el diccionari. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, terrorisme és un moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió. En les mobilitzacions ciutadanes la pressió hi és, per això es mobilitzen: pels drets socials, laborals, nacionals... el carrer és escenari de manifestacions, concentracions o vagues que busquen pressionar per aconseguir llurs reivindicacions, però això es basa en el terror? O és només reivindicació i, per tant, dissidència? La pressió en si mateixa no és violència, tot i que pot esdevenir-hi. En el nostre dia a dia trobem molts tipus de violències que, personalment, considero terrorisme real.
Terrorisme d’Estat. En tenim exemples propers com els GAL o les tortures a les comissaries. Es basa en el monopoli de la violència per part de l’Estat. Quan l’Estat utilitza el terror supera aquest estadi per combatre les discrepàncies. Es dediquen aquesta pràctica recursos humans, institucionals i econòmics institucionals.
Terrorisme masclista.De fet, sovint es parla de la violència masclista com a forma de terrorisme no reconegut. Mentre alguns en neguen l’existència, en els darrers 20 anys hi ha hagut prop de 1.500 feminicidis a tot Espanya.
Terrorisme social. Aquell que utilitza les institucions per crear situacions de terror, de pànic. Aquell que nega drets i provoca odi i l’organitza. Persegueix col·lectius i els criminalitza i deshumanitza i els nega la vida, com en el cas de la violència contra els animals.
Terrorisme econòmic. Hi hauria de diferents tipus. Hi ha el que és fruit del cinisme i el que talla els mitjans de subsistència. En el primer tipus podríem trobar un exemple en el rescat bancari, que més que rescat ha estat un robatori; els bancs no retornaran a l’Estat els milions d’euros que van rebre mentre pugen els seus beneficis i els salaris dels seus directius. En el segon, les condicions de treball precari, les retallades en serveis bàsics o els desnonaments.
De fet, la violència plana sobre tots aquests tipus de terrorisme institucional, violències que sovint se sumen. Hem normalitzat tant aquestes violències en el nostre dia a dia que anem perdent capacitat de mobilització. Quan ens diuen que la protesta és terrorisme, la desídia ens ho fa creure? Tot és terrorisme? Als poders hegemònics que volen controlar les nostres vides els podem dir: terrorisme ets tu!
Aquesta investigació es contextualitza en el marc de l’acord d’investidura pel nou govern de l’Estat en el qual es contempla una llei d’amnistia. Aquesta normativa ja ha superat alguns tràmits parlamentaris i en la previsió de la votació a finals de mes ha trobat l’entrebanc del poder judicial.
Tornem al tot és terrorisme? A hores d’ara, ja fa cinc anys de la dissolució d'ETA i, així i tot, hi ha qui fa política parlant-ne. Calia buscar un nou enemic frontal a qui titllar de terrorista. Ja fa uns anys que el procés va passar al centre i ara, abans no s’aprovi l’amnistia calia actuar fermament. Aquest és el guió de la dreta que ha seguit García-Castellón.
Però terrorisme? Una mobilització ciutadana massiva, com el Tsunami Democràtic, es pot considerar terrorisme? Deixeu que faci servir el diccionari. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, terrorisme és un moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió. En les mobilitzacions ciutadanes la pressió hi és, per això es mobilitzen: pels drets socials, laborals, nacionals... el carrer és escenari de manifestacions, concentracions o vagues que busquen pressionar per aconseguir llurs reivindicacions, però això es basa en el terror? O és només reivindicació i, per tant, dissidència? La pressió en si mateixa no és violència, tot i que pot esdevenir-hi. En el nostre dia a dia trobem molts tipus de violències que, personalment, considero terrorisme real.
Terrorisme d’Estat. En tenim exemples propers com els GAL o les tortures a les comissaries. Es basa en el monopoli de la violència per part de l’Estat. Quan l’Estat utilitza el terror supera aquest estadi per combatre les discrepàncies. Es dediquen aquesta pràctica recursos humans, institucionals i econòmics institucionals.
Terrorisme masclista.De fet, sovint es parla de la violència masclista com a forma de terrorisme no reconegut. Mentre alguns en neguen l’existència, en els darrers 20 anys hi ha hagut prop de 1.500 feminicidis a tot Espanya.
Terrorisme social. Aquell que utilitza les institucions per crear situacions de terror, de pànic. Aquell que nega drets i provoca odi i l’organitza. Persegueix col·lectius i els criminalitza i deshumanitza i els nega la vida, com en el cas de la violència contra els animals.
Terrorisme econòmic. Hi hauria de diferents tipus. Hi ha el que és fruit del cinisme i el que talla els mitjans de subsistència. En el primer tipus podríem trobar un exemple en el rescat bancari, que més que rescat ha estat un robatori; els bancs no retornaran a l’Estat els milions d’euros que van rebre mentre pugen els seus beneficis i els salaris dels seus directius. En el segon, les condicions de treball precari, les retallades en serveis bàsics o els desnonaments.
De fet, la violència plana sobre tots aquests tipus de terrorisme institucional, violències que sovint se sumen. Hem normalitzat tant aquestes violències en el nostre dia a dia que anem perdent capacitat de mobilització. Quan ens diuen que la protesta és terrorisme, la desídia ens ho fa creure? Tot és terrorisme? Als poders hegemònics que volen controlar les nostres vides els podem dir: terrorisme ets tu!