Aquesta nit és la noranta-tresena que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dormen a la presó de Soto del Real. És el recompte infame de tres mesos en presó preventiva pel "delicte" de convocar una concentració pacífica on durant hores es va protestar en un ambient festiu i familiar per les detencions de membres del Govern a deu dies del referèndum.

Tres mesos després, els “Jordis” només poden esperar un gest de gràcia del Tribunal Suprem. Interlocutòria rere interlocutòria s'ha anat deixant enrere els fonaments del dret i s'ha optat per retorçar-lo per tal de bloquejar políticament l'independentisme. N'és un exemple flagrant i escandalós que el mateix Sànchez així com Junqueras i Forn no puguin ser aquest dimecres al Parlament per constituir-lo en tant que diputats electes. El jutge Pablo Llarena –que inicialment es va mostrar més equànime que Carmen Lamela– argumenta que tenen “massa” suport social i que això podria comportar mobilitzacions que acabessin amb incidents.

L'Estat ha volgut utilitzar els presos per demostrar la seva força i reafirmar-se en una estratègia repressiva que ofega les vies polítiques. Segurament, des de l'independentisme no es va saber avaluar –o no es va voler veure– correctament. I ara, ni haver fet res per defensar la República acabada de proclamar o renunciar per activa i per passiva davant del jutge a tornar a intentar aconseguir la independència per la via unilateral és ja suficient per poder sortir de la presó.

La repressió judicial espanyola ha aconseguit en bona part l'objectiu de bloquejar l'acció política de l'independentisme. I és que a poques hores de constituir el nou Parlament, el debat continua sent sobre procediments –la delegació del vot i la investidura a distància– i molt poc de projecte polític que es vol defensar. I així, en aquest marc, sempre guanyarà qui tingui a la mà la força d'un estat.