La campanya de les eleccions andaluses ha tornat a posar de manifest que les fake news s'han convertit en una arma d'ús corrent en la política. És un fenomen que no se circumscriu a un sol partit, i les darreres setmanes hem comprovat com la dreta s'hi ha abonat sense cap mena d'escrúpol.
Primer va ser el candidat de Ciutadans, Juan Marín, que va acusar Quim Torra de dir que els andalusos tenien un gen menys que els catalans. No va servir de res que el president de la Generalitat ho desmentís i fins i tot l'amenacés de querellar-s'hi. Tot al contrari, Marín va gravar un segon vídeo en què no només s'hi refermava sinó que el desafiava a denunciar-lo. A més, insistia en el mantra que Ciutadans porta pregonant des de fa mesos: que Torra va qualificar els espanyols de "bèsties", quan en realitat a qui es referia era als catalanòfobs.
Després va ser el torn de Pablo Casado. El líder del PP ha aprofitat la campanya de les andaluses per fer gran la bola de la ja famosa escopinada. En una de les seves intervencions va acusar directament Gabriel Rufián d'haver escopit Josep Borrell. És a dir, no només va donar credibilitat a un gest que ningú va veure, sinó que se'n va inventar l'autor per calumniar-lo. L'objectiu de Casado era atacar el PSOE per ser massa tou amb els independentistes.
Però qui més partit ha tret de l'estratègia de les notícies falses és VOX. Només cal veure el seu anunci electoral: simula un futur en què Andalusia viu sota el domini de l'islam, en què les dones porten vel i més de dos milions de musulmans pretenen traslladar-s'hi. Tot plegat, gràcies a un govern de coalició entre PSOE i Podem.
Són només tres exemples d'aquesta perillosa deriva. Per què surt a compte continuar difonent una notícia malgrat que es pugui provar que és falsa? Molt senzill. D'una banda, perquè els votants convençuts no penalitzen aquesta mena de comportaments i, de l'altra, perquè els riscos de quedar com un mentider són inferiors al rèdit que se'n pot treure. Els titulars sucosos s'escampen amb una facilitat brutal per les xarxes socials, sense context, i es fa molt difícil saber si són certs o no.
La prova de l'eficàcia de les fake news s'ha vist aquest cap de setmana a Sevilla. Contra tot pronòstic, de fet ni ells mateixos s'ho creien, VOX no només ha entrat al parlament andalús sinó que ho ha fet amb diputats a totes les províncies. Els han votat 400.000 ciutadans això malgrat el seu discurs contra les autonomies, la llei de violència de gènere, la de memòria històrica, la immigració il·legal...
Ara les seves mentides no només correran per la xarxa en forma de vídeos casolans, sinó que tindran veu i vot. I això no és cap fake news.
Primer va ser el candidat de Ciutadans, Juan Marín, que va acusar Quim Torra de dir que els andalusos tenien un gen menys que els catalans. No va servir de res que el president de la Generalitat ho desmentís i fins i tot l'amenacés de querellar-s'hi. Tot al contrari, Marín va gravar un segon vídeo en què no només s'hi refermava sinó que el desafiava a denunciar-lo. A més, insistia en el mantra que Ciutadans porta pregonant des de fa mesos: que Torra va qualificar els espanyols de "bèsties", quan en realitat a qui es referia era als catalanòfobs.
Després va ser el torn de Pablo Casado. El líder del PP ha aprofitat la campanya de les andaluses per fer gran la bola de la ja famosa escopinada. En una de les seves intervencions va acusar directament Gabriel Rufián d'haver escopit Josep Borrell. És a dir, no només va donar credibilitat a un gest que ningú va veure, sinó que se'n va inventar l'autor per calumniar-lo. L'objectiu de Casado era atacar el PSOE per ser massa tou amb els independentistes.
Però qui més partit ha tret de l'estratègia de les notícies falses és VOX. Només cal veure el seu anunci electoral: simula un futur en què Andalusia viu sota el domini de l'islam, en què les dones porten vel i més de dos milions de musulmans pretenen traslladar-s'hi. Tot plegat, gràcies a un govern de coalició entre PSOE i Podem.
Són només tres exemples d'aquesta perillosa deriva. Per què surt a compte continuar difonent una notícia malgrat que es pugui provar que és falsa? Molt senzill. D'una banda, perquè els votants convençuts no penalitzen aquesta mena de comportaments i, de l'altra, perquè els riscos de quedar com un mentider són inferiors al rèdit que se'n pot treure. Els titulars sucosos s'escampen amb una facilitat brutal per les xarxes socials, sense context, i es fa molt difícil saber si són certs o no.
La prova de l'eficàcia de les fake news s'ha vist aquest cap de setmana a Sevilla. Contra tot pronòstic, de fet ni ells mateixos s'ho creien, VOX no només ha entrat al parlament andalús sinó que ho ha fet amb diputats a totes les províncies. Els han votat 400.000 ciutadans això malgrat el seu discurs contra les autonomies, la llei de violència de gènere, la de memòria històrica, la immigració il·legal...
Ara les seves mentides no només correran per la xarxa en forma de vídeos casolans, sinó que tindran veu i vot. I això no és cap fake news.