Miquel Martí i Pol va viure 24 anys -entre el 1956 i el 1981- a la casa groga de Roda de Ter i és on va escriure alguns dels seus títols més rellevants com La fàbrica o Estimada Marta. La directora de la Fundació, Montse Caralt, explica que la casa estava plena de llibres i, de fet, n'han inventariat 2.596. Els originals -que estan plens de dedicatòries i notes- es conserven a la Biblioteca Bac de Roda, que custodia el seu fons, i, per això, fan una crida perquè altres biblioteques, institucions i particulars que tinguin aquests títols els hi cedeixin. La idea és omplir les prestatgeries de la casa amb aquests llibres perquè "el visitant es faci una idea de què llegia Martí i Pol i ho pugui llegir al mateix lloc que ho feia ell".

La casa en què va viure Miquel Martí i Pol a Roda de Ter està en procés de rehabilitació perquè pugui ser visitada. De fet, està previst que aquest 2023 quedi enllestida la segona fase del projecte, que consisteix en la rehabilitació de la part interior de l'edifici. Finalment, quedarà pendent fer la tercera i darrera fase -per la qual encara no hi ha un calendari previst ni tampoc el finançament lligat- que consistirà en la museïtzació de l'edifici. Tot i això, l'alcalde de la població, Toni Mas, ha dit que aquesta és una de les prioritats del consistori i que s'intentarà fer "en el menor temps possible". "Buscarem finançament, però, on no arribin les subvencions, hi haurà d'arribar l'Ajuntament", aclareix. La darrera fase està pressupostada amb uns 100.000 euros.

La Fundació Miquel Martí i Pol, però, ja està treballant en aquesta darrera fase del projecte i ha fet una crida per recopilar els més de 2.000 llibres que el poeta tenia a casa seva. Volen omplir totes les prestatgeries de la futura casa-museu amb els títols que Miquel Martí i Pol llegia durant els anys que va viure a la casa groga. Montse Caralt explica a l'ACN que els originals estan custodiats a la Biblioteca Bac de Roda i que no els poden fer servir perquè es podrien malmetre.

La directora de la Fundació assegura que molts d'aquests títols són edicions molt antigues que estan descatalogades i, per això, creu que molta gent els pot tenir a casa o poden estar apartats en magatzems de biblioteques i d'editorials. Amb aquest projecte, explica Caralt, també es pretén "crear vincles afectius" amb els futurs visitants de la casa-museu. "Demanem a les famílies que ens cedeixin els llibres que hi escriguin una dedicatòria i així, en un futur, quan vinguin a visitar el museu podran consultar el seu llibre o bé d'altres, i així se sabrà on vivia abans cada llibre", relata.

Alguns dels títols que es busquen són L'Estrany, d'Albert Camus, publicat a la col·lecció A tot vent de Proa el 1981, o El Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu, publicat a la col·lecció Els llibres de l'escorpí d'Edicions 62 l'any 1978. Però entre els noms que llegia Martí i Pol també s'hi troben altres autors com Virgina Woolf, Teresa Pàmies, Feliu Formosa, Joan Margarit, Bertolt Brecht o Marguerite Duras.
   

Una casa-museu 2.0: no només veure sinó també tocar i interactuar

La directora de la Fundació explica que volen que la casa-museu sigui un projecte "viu" amb constant evolució i, a més, subratlla que han tingut molt en compte l'opinió dels futurs visitants. "Ens han dit que els agradaria poder entrar a l'espai íntim i personal del poeta i conèixer-lo des d'una altra perspectiva", relata. Per això, el projecte de museïtzació se centrarà a recrear la casa tal com era en aquella època. "Els fills de Miquel Martí i Pol ens diuen que la casa estava plena de llibres: els passadissos, les habitacions, el menjador, per tot arreu", explica.

A més, Caralt diu que han visitat altres cases-museus d'autors patrimonials d'arreu de Catalunya, la resta de l'Estat i també de l'estranger i, en la majoria d'elles, "els llibres no són consultables". Per això, en aquest cas han decidit que sí que ho siguin i es plantegen una casa-museu 2.0, és a dir, "que no només puguis veure coses, sinó també tocar i interactuar".

Un exemple d'això serà la recreació dels despatxos del poeta. Miquel Martí i Pol tenia dos despatxos a la casa groga. Fins als anys setanta el poeta tenia instal·lat el seu despatx al soterrani, però amb el debut de l'esclerosi múltiple va haver de traslladar-lo a la planta baixa de l'edifici, ja que no podia pujar i baixar escales. Caralt explica que a la casa-museu es podrà veure com era el despatx del soterrani, però també es podrà interactuar amb el despatx de la planta baixa: "El visitant podrà asseure's a la cadira, escriure i compondre textos amb la màquina d'escriure i interactuar amb tot el que tenia".
 

Un poeta que trenca totalment la diferència entre classes

La directora de la Fundació destaca que Miquel Martí i Pol va fer una "proesa" que és "trencar totalment la diferència entre classes a la literatura". "Abans la poesia era una cosa molt culta, on només podien arribar uns quants. Doncs Miquel Martí i Pol trenca amb això i comença a escriure llibres en què els protagonistes són la gent del carrer. Apel·la a aquesta gent i ells se senten que formen part d'aquesta cultura i trenca la línia de classes", subratlla.
 
De fet, Caralt considera que per a Roda de Ter és un "premi" que encara es conservi la casa-museu del poeta i que ho han de "saber explotar". També ho veu així l'alcalde de Roda de Ter, Toni Mas, que creu que és important que el poble "es cregui" el projecte i el faci arribar a l'exterior: "Així anirem establint aquest vincle entre el país, Roda de Ter i la figura de Miquel Martí i Pol".

Per la seva banda, la regidora de Cultura i Patrimoni de Roda de Ter, Elisabet Contreras, subratlla que pel municipi tenir un poeta nacional com és Miquel Marti i Pol és un "privilegi" i un "orgull" i assegura que els dona una projecció a nivell de país. "És un patrimoni que a nivell de l'Ajuntament hem de cuidar i invertir, i és un referent cultural per a les escoles, l'Institut i per a tota la població", assegura.