Algunes de les peces de ceràmica que s'han trobat a la Casa de Convalescència de Vic. Foto: J. Molera/SAV UVic

La Casa de Convalescència de Vic és un edifici construït a finals del segle XVIII que està adossat a l’església de l’Hospital de la Santa Creu i té un total de 2.500 m2 dels quals s’han restaurat 1.738 m2. Les obres de l'edifici van començar el febrer del 2012 i han permès localitzar un conjunt format per més de dos-cents vasos sencers procedents del rebliment de les voltes del primer pis i golfes de l’edifici, que han quedat amagats durant més de dos segles. Es tracta d’un dels conjunts ceràmics més complerts i ben conservats de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya. Alguns dels vasos també són dels segles XVI i XVII.

Amb el suport dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, s’ha pogut endegar un projecte d’estudi i recerca per part d’un equip interdisciplinari en el qual intervenen els investigadors de la UAB i la UVic. El treball principal ha estat coordinat per la Dra. Judit Molera (UVic - UCC), el Dr. Miquel Molist i la Dra. Anna Gómez (UAB).

Un primer treball inicial s’ha centrat en l’estudi de formació del dipòsit arqueològic i en la recopilació de documentació documental i gràfica del conjunt. Concretament, del fons de l’Hospital de la Santa Creu s’ha localitzat documentació associada tant a les obres de projecció de l’edifici com als materials utilitzats. Aquesta informació es considera molt valuosa tant per les dades aportades com per l’interès econòmic i social d’una construcció d’aquestes característiques a la ciutat de Vic.

En segon lloc s’ha procedit a la documentació gràfica i fotogràfica que inclou l’estudi morfotecnològic, volumètric i estilístic. La bona preservació dels vasos també ha permès fer una aproximació tecnològica que permetrà inferir en possibles tècniques de manufactura dels principals grups formats per càntirs, olles, bacins i gerres. S’ha observat que molts dels vasos presentaven defectes de cocció, essent material de rebuig d’un centre terrisser, però també s’han documentat peces amb importants evidències de desgast fruit del seu ús continuat al llarg del temps. També destaca la presència de gresols per a l’elaboració de processos de fundació i possiblement, relacionats amb les obres de construcció de l’edifici o dels tallers coneguts de la ciutat. Així mateix, alguns vasos presentaven residus al seu interior, que actualment es troben en curs d’anàlisi i que permetran conèixer el seu contingut final.

En fase següent de l’estudi, s’ha treballat en la contextualització i estudi de paral·lels. Aquesta fase dels treballs preveu comprendre el procés tecnològic vinculat a l’ús de la ceràmica com a material constructiu i com a material de rebuig. Cal assenyalar que la presència de material ceràmic emprat com a material constructiu per a l’alleujament de voltes i cobertes és conegut des d’època medieval en edificis públics tant religiosos com civils. Destaquen els conjunts estudiats de ciutats com Barcelona, Manresa, entre altres.

I complementàriament, s’ha realitzat un important estudi arqueomètric centrat en la caracterització de pastes, els estudis de temperatures i tècniques de vidriat. Aquest treball s’ha realitzat a partir del mostreig de les peces amb major potencial històric.

Totes aquestes dades són necessàries per comprendre part de les estratègies econòmiques i sobretot tecnològiques que s’utilitzaven al segle XVIII a la ciutat de Vic. La informació procedent de les diverses fonts, documentals, arqueològiques i tecnològiques ajudaran a entendre també aspectes de la vida quotidiana de l’Hospital de la Santa Creu i esdevindran una eina bàsica i important per a la comparació d’aquest tipus de material arreu del territori.