Poetes catalans, interpretats en rap.
Rap al Clau de Fa. Aquest dijous, al Clau de Fa, el bar-restaurant de l'Atlàntida, de Vic, va passar un fet que es pot considerar insòlit i, per tant, qui sap si pioner: grups de joves vigatans es van atrevir a recollir rima i poesia d’autors catalans per crear i aportar a la cultura del país una angle de visió que la fa més fonda, que no rebutja el llegat que han heretat: rapejar Jacint Verdaguer, Enric Casasassas, Gabriel Ferrater o Josep Palau i Fabre pot semblar anecdòtic, però intueix un fet cultural vital.
És una cultura que suma en ple moviment, que recull des de les noves expressions culturals l'obra que han construït anteriorment genis i artistes, i fa realitat que la creació artística formi part, com a valor, de les noves generacions. Això trenca molts motlles i perjudicis i obre un camí apassionant d’aportació a la cultura catalana.
El hip hop va néixer als Estats Units als anys 80 del segle passat, amb ritmes entonats amb poesia, les parets pintades amb grafits i balls que marcave una estètica -i fins hi tot una ètica- que es va anar escampant mica en mica per moltes nacions del món. Catalunya no ha estat una excepció. Els valors culturals i ètics que comporten el hip hop han atret molts joves que hi troben un camí creatiu a l’hora d’expressar les seves inquietuds vers la societat. Rima poètica i ritmes sonors serveixen a aquesta generació de joves per opinar, posicionar-se, fer doncs una crítica constructiva a la societat que han heretat. En Jackye, l’Incor i en Marghon es van atreviar dijous a fer un pas endavant.
