Una imatge del ple de Centelles d'ahir. Foto: Osona.com
La porta d'entrada al Rust Belt d'Osona, Centelles, va celebrar ahir a la nit el ple ordinari de febrer. Un ple marcat pel Pla de Barris, que enceta la singladura amb certa polèmica per la figura del "protogerent", el FEIL, i dues insistències de l'oposició: una sentència urbanística contra l'alcalde del municipi, Miquel Arisa, i els costos de la reforma dels vestuaris del camp de futbol.
Certa ironia i la facilitat d'esmunyir-se de l'alcalde - que la veterania li ha atorgat - van regar una hora i vint de ple. Una conclusió final, a Centelles són molt pràctics. Una ciutadana políticament compromesa va inquirir a l'alcalde on era la policia els dies de mercat perquè "ja han robat tres moneders". Arisa va dir que els policies no es veien perquè anaven de paisà, però sabent que "hi ha gent que roba moneders el que cal fer és estar al tanto i vigilar el moneder". Jo vull un alcalde així.
El polèmic “protogerent” del Pla de Barris
L'oposició pot ser més agressiva, més tèbia o més bel·ligerant, però no és ximple. La mostra va ser el segon punt de l'ordre del dia. El punt recollia l'aprovació del conveni signat entre la Generalitat i l'Ajuntament per aplicar el Pla de Barris. Un document que obre l'execució del procés de reforma integral del nucli antic de la ciutat. Unes obres de 5 milions d'euros que la Generalitat finançarà en un 75%, i que hauran d'estar enllestides en un termini de quatre anys amb una possible pròrroga de dos més. Era una bona notícia, però l'oposició ha de ser impertinent, i ahir calia ser-ho. El nom de Jaume Casablancas va ser la diana de les crítiques.
Miquel Matavacas, de CiU, i Assumpta Falgueras (EPM) van preguntar a l'alcalde com podia ser que sense haver firmat el conveni "aquest home es presentava pels llocs com a gerent del Pla de Barris, sense cap concurs públic i sense cap contractació prèvia, això no és transparència".
L'alcalde va aturar el cop al·legant que "això no ho pot dir perquè no ho és, se li ha dit de paraula per la seva qualificació tècnica però no hi ha res formalitzat". "Tenen raó, si és així, no ho pot fer", va reblar l'alcalde. No m'agradaria estar en la pell de Jaume Casablancas quan avui li soni el mòbil.
Els dos grups de l'oposició també es van queixar per la poca participació del procés alhora de triar les preferències del pla de barris. Coses que passen amb les majories absolutes.
Les formes del FEIL també molesten a l'oposició
El pla Zapatero - Fons Estatal per l'ocupació i la Sostenibilitat Local - que renovarà part de l'enllumenat públic, l'espai fluvial de Centelles, el sanejament del carrer Sant Martí, el web de l'Ajuntament i l'informe de la despesa corrent del CEIP Ildefons Cerdà - no va acabar de fer el pes ni a Matavacas ni a Falgueras, els soferts opositors, que es van tornar a queixar de poc diàleg i menyspreu alhora de decidir les inversions. Matavacas va ser suau: "Ens hagués agradat tenir un coneixement més pròxim". Falgueras va disparar amb ironia: "Vostès que ho fan tot bé, no podien haver gastat més en serveis, menys fanals i més persones?". Tot plegat, l'Estat espanyol tornarà 700.000 euros a Centelles per pagar aquestes actuacions.
Més punts, precs i preguntes
Els vestidors del camp de futbol
Matavacas continua la seva creuada personal amb les obres dels vestidors del camp de futbol. Els números ni les formes li quadren. Segons va explicar el cap de files de CiU, "existeixen irregularitats en l'import de les obres, ja que es va dur a terme un replanteig de l'execució sense una memòria valorada amb anterioritat, que va disparar el pressupost".
Arisa va tancar el torn de rèplica argüint que ell se'n refia dels seus tècnics que després d'haver acabat les obres van certificar el valor facturat posteriorment. Punt tancat, però Matavacas no va quedar convençut i va demanar a l'alcalde: "El certificat dels tècnics ve avalat per la seva firma, i vostè és el responsable últim, no hi veu alguna irregularitat?". Arisa va entrar en dúplica advertint que "jo no eludeixo cap responsabilitat i em fio dels meus tècnics". Les reformes dels vestidors tenen visos d'anar per llarg.
La sentència urbanística contra Arisa
Miquel Matavacas va ser l'encarregat de preguntar per la sentència que anul·la una reparcel·lació d'uns terrenys familiars de l'alcalde que van ser venuts per 655.000 euros. Arisa va respondre d'entrada que el cas està recorregut i que hi ha diverses interpretacions jurídiques que avalen la decisió urbanística d'aquesta mena. A més va recordar que aquells terrenys eren propietat de la seva família des de 1926. Matavacas va guardar la munició.
La venda casa dels Comtes, aturada per qüestions sentimentals
A preguntes del grup de CiU sobre la venda de la Casa dels Comtes, la regidora d'educació Anna Chávez va anunciar que la venda s'està demorant per motius "sentimentals". "Els sap greu vendre-la", va reblar. D'aquí a pocs dies començarà la reparació provisional de la teulada per evitar més danys a l'estructura.
El regidor de mobilitat que aparca malament
Matavacas va traslladar al plenari les queixes d'uns ciutadans del poble sobirà centellenc que es queixaven que el regidor de Governació, Miquel Garcés, "aparca on vol i tenim fotos". El regidor, ruboritzat, va contestar amb cert toc prepotent que volia veure aquestes fotos. Arisa, veterà, el va fer callar, i taxatiu va tancar la polèmica avisant "tenen raó".
Pintar ratlles a la vorera del carrer Socors
L'alcalde es va comprometre, això sí "quan fes bon temps", a repintar les línies blanques de la vorera del carrer més comercial del municipi. Una mesura física de seguretat per persones amb dificultats de visió.
------------
Contracrònica: El Sheriff, Erin Brockovich i Daniel-San i el “temisme”
Els plens de la porta del Rust Belt d'Osona tenen un aire de pel·lícula denúncia americana. El sheriff Arisa marca el tempo. L'oposició de CiU està marcada per un Matavacas Daniel-San, l'aprenent d'arts marcials de Karate Kid, que poc a poc va agafant estil i forma. I Assumpta Falgueras té aires d'Erin Brokovich, l'activista mediambiental magníficament interpretada per Júlia Roberts.
Tot i que són espessos, els plens tenen alguna distracció. Una de les més sorprenents és el virus del “temisme” que ataca sense contemplacions els regidors. Qualsevol discussió és "un tema", el "tema" de la Casa del Compte, el "tema" de la llei de Barris, el "tema" de les pluges i el "tema dels robatoris". Tot és un "tema". El ple és un gran "tema d'un tema". La vida és un "tema". El "tema" preocupa. Massa "tema" per dir poques coses. Les coses tenen el seu nom. Els temes són una altra cosa. S'entén el "tema"?