Ple de pressupostos a l'Ajuntament de Torelló. Foto: Adrià Costa
En temps de vaques magres el que normalment és el ple de l'any esdevé el ple del plany. El ple de pressupostos de Torelló celebrat ahir al vespre no n'és l'excepció. Austeritat, austeritat i austeritat va ser el lema. Per part de l'oposició reclamacions d'unitat en temps difícils i de manca de previsió.
Enguany, vist un ple de pressupostos, vistos tots. Però a Torelló, que insisteix en mantenir aquell aire de Fado portugués, la tragèdia té música de fons. Bipartit (PSC i CiU) vers bipartit opositor (ERC/ICV), una relació renyinosa que en la funcional sala de plens es va tornar a escenificar. Pressupost de 17.118.148,59 euros, un 5% inferior al de l’any passat aprovat amb el vot favorable de l’equip de govern del PSC i CiU, i el vot en contra dels grups d’ERC i d’ICV-CdG.
El fado no va acabar aquí. Un representant dels treballadors del servei de la neteja - que amenacen amb una vaga per Carnaval- va mantenir un agre teva-meva amb l'alcalde Miquel Franch i el seu lloctinent, Lluís Bassas. El fado es va tenyir de lluita obrera. Com a nota final, i a mode de bis, l'alcalde va regalar una dura crítica a l'Ajuntament de Vic per la polèmica del padró. Amb un cert toc messiànic i punyent, Franch va glossar "Vic va fer política d'immigració, nosaltres fem polítiques d'immigració". Això no és artilleria, això frega Hiroshima.
Pere Galobardes presentant els pressupostos per aquest 2010. Foto: Adrià Costa
Ahir va ser el vespre del regidor d'Hisenda pública, Pere Galobardes. Galobardes va definir el pressupost com uns números de "gran contingut polític" i va lluir figura detallant el rigor, la prudència, l'austeritat i al priorització de la despesa. El responsable de les arques municipals va reconèixer la dificultat de quadrar els números del 2010 per la reducció d'ingressos a causa de la crisi, sobretot en els conceptes de participació en els tributs de l’Estat (544.999,63 euros), Impost sobre Construccions (123.760,15 euros) i Impost d’Activitats Econòmiques (162.002,90 euros).
Galobardes, home de caixa, va aplicar el vell principi racional: "A menys ingressos, menys despesa, i això és tocar de peus a terra". "Prioritzem la despesa per garantir les necessitats socioeconòmiques dels torellonencs", va aclarir el regidor. Així mateix va insistir que la reducció per àrea ha estat una mitjana del 5%, una reducció que permetrà enfilar millor la recuperació econòmica quan aquesta "vingui".
Pel que fa les inversions, Galobardes va recordar que hi ha previstos 6,8 milions d'euros en projectes com posar gespa artificial al camp futbol municipal, la llar d'infants la Cabanya, la rehabilitació de la Plaça Nova, ampliar el tanatori municipal, la construcció Residència comarcal al Pla Parcial La Creu I o iniciar les obres de l'escola institut Marta Mata.
Casals (ERC): "Gastem més en telèfon que en promoció de Torelló"
El portaveu d'ERC, Jordi Casals, té la virtut de fer prendre notes a l'alcalde. El regidor Casals va començar la intervenció amb metàfora musical - potser va recordar que Galobardes és músic- tot alertant que "si bé al principi no sonava malament, l'obra completa desafina".
Intervenció de Jordi Casals. Foto: Adrià Costa
Encetada la intervenció, Casals va enyorar que es destinessin més recursos a la promoció econòmica. "Gastem més diners en telèfon - 14.300 euros- que en promoció del municipi, -10.800-" va assenyalar dialècticament Casals. El portaveu d'ERC va reclamar més visió a llarg termini i més bon tracte a les entitats.
Per Casals, els pressupostos tenen una mancança important i és no comptar amb l'oposició. "Si vostè, Galobardes, l'any passat deia al mal temps bona cara, aquest any jo li dic, al mal temps, unitat", va tancar Casals.
En el torn de rèplica, el regidor independentista va tocar el vora-viu. Galobardes s'havia defensat de les acusacions d'improvització dient que el programa dels pressupostos era el "programa electoral del PSC". Casals va sortir ràpid preguntant "suposo que Convergència també hi diu alguna cosa, oi que són socis?". Touché. Franch va tancar assegurant que el pacte de govern "funciona, funciona molt bé i n'estem contents".
Ayats (ICV): "Són números de qui dia passa, any empeny"
La portaveu ecosocialista, Montse Ayats, va treure el fuet per etzibar-lo amb suavitat controlada i amb prou intensitat contra el pressupost municipal. La cap de files d'ICV va començar la intervenció titllant els pressupostos com "quadrar números". "Aquest pressupost no té res de polític sinó de gestió, són grans partides que cal desgranar a criteri del regidor", va afegir Ayats.
La regidora va carregar sobre la despesa del Pla Zapatero en la gespa artificial, sobre el mal moment d'enterrar Gestiomat i la rebaixa del 20% lineal de les partides destinades a les entitats. Ayats va tancar la intervenció amb un "vostès només volen continuar fent allò que feien al 2009,sigui possible o no, són pressupostos de qui dia passa, any empeny".
En rèplica, Galobardes va afirmar que "l'esforç que havia fet el consistori amb les entitats, cap ajuntament del voltant ho havia fet, el bipartit s'ha compromès". Ayats, veterania, se'l va mirar amb aquell posat que només saben fer els ecosocialistes bregats en escales de veïns, i va respondre "l'alegria del pacte bipartit que vostè diu, jo no la veig per enlloc". La sala va callar.
Montse Ayats. Foto: Adrià Costa
Protesta dels treballadors de la neteja viària
Abans d'entrar en el torn de precs i preguntes, l'alcalde va donar veu als treballadors de Fomento, l'empresa concessionària de la neteja viària. Jesús Tejedor, representant dels treballadors va establir un diàleg socràtic amb l'alcalde sobre el compliment dels compromisos adquirits: readmetre una treballadora acomiadada i millorar les condicions salarials.
L'alcalde va aguantar l'estocada, però per acabar-ho d'espatllar va aparèixer Lluís Bassas, que tindrà moltes virtuts però no la de la fluïdesa verbal ni el poder ètic de convenciment. I si hi ha alguna cosa més prohibida que intentar enredar un inspector d'hisenda és intentar ballar claqué amb un sindicalista. Si balles massa treuen una fina dialèctica que pega amb més garbo que Jason Bourne. I així va passar. Fins que l'alcalde Franch va reconduir la situació i es va comprometre celebrar una reunió a tres bandes.
Traca final, Vic
No podia faltar la polèmica de l'empadronament de la capital d'Osona. L'alcalde Franch tenia algun deute pendent amb l'ajuntament i ahir va aprofitar per cobrar-lo. Va "felicitar" a Vic per retirar la mesura i va recordar que a Torelló "fem polítiques d'immigració, no política de la immigració com ha fet Vic". Estrofa final del Fado carregada de mala llet.
------------------
Contracrònica del Ple: Els teletubies contra Karl Marx, per Quico Sallés
Els teletubbies, en Xesco Boix, el capità Enciam o en Pingu han fet molt mal. Els de la generació perduda que rondem, de lluny, els 40 teníem un altre tarannà. Miràvem Sandokan, Orzowei i la Dona Biònica. Per això reconec que cada cop que veig una lluita obrera, m'emociono. Ahir va ser un exemple. Els regidors parlaven de "sinergies" i altres rareses de casta política gairebé medieval. Fins que un sindicalista, acompanyat dels treballadors amb uniforme de treball, va pronunciar les paraules "miren de qué trabajamos (escombriaires) y encima cobramos poco". Colors vermells a la sala.
Hi ha gent que no viu de l'ajuntament gestionant polítiques d'horticultura per a la gent gran, programant tallers de poesia o fent de tècnic de polítiques de reestructuració de l'art de la torneria. Hi ha gent que escombra. Els teletubbies són això, ninots. La realitat és Marx.
Llàstima que Marx té el cap tallat, però encara camina. Ahir al vespre a Torelló es va tornar a sentir el crit: "Treballadors del món uniu-vos". Ara bé, si les coses van com van de mal dades, haurem de cridar: "Pobres del món, uniu-vos, perquè no podrem treballar.
