Aquest curs fa 20 anys que baixo diàriament a Barcelona a treballar des de Torelló. Fent uns càlculs aproximats, durant aquestes dues dècades he anat i tornat amb cotxe a Barcelona uns 4.400 dies. Si tenim en compte que són uns 180 quilòmetres diaris, en total sumen prop de 792.000 quilòmetres. O sigui, l'equivalent a anar a la Lluna, donar-hi dues voltes i tornar. O, si ho preferiu, és com donar una volta a la Terra cada any. Us podeu formular dues preguntes relacionades amb això. La primera, si no seria millor anar-hi amb transport públic. I, la segona, si no cansa molt. Us proposo, si us interessa, respostes a les dues preguntes.
La resposta a la primera pregunta és ben senzilla: no hi vaig amb tren per culpa del tren. Abans d'anar-hi cada dia amb cotxe ho havia fet gairebé 3 anys amb tren, més els 5 anys en què hi vivia entre setmana mentre anava a estudi. Però allò sí que era cansat. Un s'afarta de la lentitud, la impuntualitat constant i la poca freqüència de trens fins a Torelló. Uns inconvenients que no només no han desaparegut els últims anys sinó que han anat en augment. Per tant, sense cap mena de dubte, es pot afirmar que som molts que no hi anem amb tren per culpa d'un Estat Espanyol que ha incomplert sistemàticament les seves promeses d'inversions a Catalunya, incloses les de la nostra línia. En autobús també hi havia baixat, però exceptuant la impuntualitat, té els mateixos inconvenients.
I sí, és cansat perdre gairebé dues hores i mitja cada dia dins el cotxe. Com també ho és bastant fer-ho en tren. Cansa llevar-se pocs minuts després de les 5, mantenir la tensió de la conducció de nit i tornar a agafar el cotxe de tornada després d'una jornada laboral en què molts dies durant l'any ja és també fosc. Però hi ha dos motius que ajuden a no canviar aquesta rutina: que a Torelló s'hi viu molt bé i que, almenys en el meu cas, m'agrada molt la feina de professor universitari a Blanquerna.
És cert que viure a Torelló i treballar a Barcelona té uns costos molt alts. És molt costós econòmicament, però també ho és en temps, en salut i, fent-ho amb cotxe, també ho és pel medi ambient. 20 anys baixant i pujant diàriament a Barcelona són 460 dies sencers dins el cotxe. A més, s'hi ha d'afegir que la senyora Ada Colau no ha parat de fer la vida impossible a tots aquells qui ens veiem obligats a anar a treballar a Barcelona amb cotxe sense que se'ns ofereixin alternatives factibles.
Però, malgrat tot, de moment els beneficis superen als inconvenients. Viure a Torelló, i a Osona en general, és un privilegi. I si, a més, també tenim la sort de gaudir amb la nostra feina es fa més suportable tot plegat. No perdo l'esperança que abans de jubilar-me els cotxes ja siguin completament autònoms i que el cost energètic sigui pràcticament zero perquè l'esperança que tinguem un tren decent ja l'he perdut fa temps. Us ho diu algú que ha anat a la lluna, hi ha donat dues voltes, i ha tornat.
La resposta a la primera pregunta és ben senzilla: no hi vaig amb tren per culpa del tren. Abans d'anar-hi cada dia amb cotxe ho havia fet gairebé 3 anys amb tren, més els 5 anys en què hi vivia entre setmana mentre anava a estudi. Però allò sí que era cansat. Un s'afarta de la lentitud, la impuntualitat constant i la poca freqüència de trens fins a Torelló. Uns inconvenients que no només no han desaparegut els últims anys sinó que han anat en augment. Per tant, sense cap mena de dubte, es pot afirmar que som molts que no hi anem amb tren per culpa d'un Estat Espanyol que ha incomplert sistemàticament les seves promeses d'inversions a Catalunya, incloses les de la nostra línia. En autobús també hi havia baixat, però exceptuant la impuntualitat, té els mateixos inconvenients.
I sí, és cansat perdre gairebé dues hores i mitja cada dia dins el cotxe. Com també ho és bastant fer-ho en tren. Cansa llevar-se pocs minuts després de les 5, mantenir la tensió de la conducció de nit i tornar a agafar el cotxe de tornada després d'una jornada laboral en què molts dies durant l'any ja és també fosc. Però hi ha dos motius que ajuden a no canviar aquesta rutina: que a Torelló s'hi viu molt bé i que, almenys en el meu cas, m'agrada molt la feina de professor universitari a Blanquerna.
És cert que viure a Torelló i treballar a Barcelona té uns costos molt alts. És molt costós econòmicament, però també ho és en temps, en salut i, fent-ho amb cotxe, també ho és pel medi ambient. 20 anys baixant i pujant diàriament a Barcelona són 460 dies sencers dins el cotxe. A més, s'hi ha d'afegir que la senyora Ada Colau no ha parat de fer la vida impossible a tots aquells qui ens veiem obligats a anar a treballar a Barcelona amb cotxe sense que se'ns ofereixin alternatives factibles.
Però, malgrat tot, de moment els beneficis superen als inconvenients. Viure a Torelló, i a Osona en general, és un privilegi. I si, a més, també tenim la sort de gaudir amb la nostra feina es fa més suportable tot plegat. No perdo l'esperança que abans de jubilar-me els cotxes ja siguin completament autònoms i que el cost energètic sigui pràcticament zero perquè l'esperança que tinguem un tren decent ja l'he perdut fa temps. Us ho diu algú que ha anat a la lluna, hi ha donat dues voltes, i ha tornat.