Molts noms de carrers dels nostres pobles i ciutats fan referència a quelcom que té relació amb el lloc i les circumstàncies on estan ubicats. Possiblement són els noms més bonics i alhora curiosos. Per exemple, és molt habitual trobar noms de carrers que reflecteixen els oficis que majoritàriament s'hi havia practicat: carrer dels sabaters, carrer dels escudellers, carrer dels vidriers, carrer dels músics, etcètera.
També n'hi ha, de noms, d'accidents geogràfics com podrien ser pujades, baixades, pendents, turons, planes o rieres. I així podríem anar a fent una llista llarguíssima. En la resta de carrers, passatges, places o rambles solen predominar noms de sants, de santes, de persones notòries o d'altres poblacions o països.
Però avui em vull fixar en els primers i concretament en la ronda de les Pollancredes de Torelló. Com molt bé descriu el seu nom, estem parlant d'una ronda i no un carrer. Ronda ve de rondar, de donar la volta, i la veritat és que aquesta via rodeja una part del nucli antic per un cantó i per l'altre el riu ges. I sí, hi havia hagut pollancres al llarg de tot el seu recorregut. Ara ja no hi són. Fa uns anys es van tallar i es van substituir per altres espècies més autòctones i adaptables al nostre clima. Una de les principals raons va ser la gran quantitat de borrissol que feien a la primavera. En el seu moment va ser una tala polèmica, lògic, són molts anys amb el mateix arbrat. Ara els nous arbres ja comencen a fer goig.
Però el que em crida l'atenció d'aquest fet és que hàgim pogut ser testimonis de com una via ha perdut l'essència del seu nomenclàtor. A la majoria dels carrers que mencionava abans ja no s'hi practica l'ofici que va acabar donant-li nom. Molts d'aquests oficis van desaparèixer d'aquell carrer fa molts anys. Tot i així, es continuen tenint el mateix nom i són un testimoni històric d'una altra època.
La ronda de les Pollancredes hauria de mantenir també aquest nom. D'aquí a unes dècades, quan els fills dels nostres fills ens preguntin per què la ronda de les Pollancredes es diu així, com a avis ens farem els savis i direm: "A la meva època aquí encara hi havia pollancres, uns arbres que a la primavera feia una mena de volves de neu que deixaven totes les voreres ben blanques i semblava que nevés". I és probable que en aquell moment el net ens digui: "Què és la neu?".
També n'hi ha, de noms, d'accidents geogràfics com podrien ser pujades, baixades, pendents, turons, planes o rieres. I així podríem anar a fent una llista llarguíssima. En la resta de carrers, passatges, places o rambles solen predominar noms de sants, de santes, de persones notòries o d'altres poblacions o països.
Però avui em vull fixar en els primers i concretament en la ronda de les Pollancredes de Torelló. Com molt bé descriu el seu nom, estem parlant d'una ronda i no un carrer. Ronda ve de rondar, de donar la volta, i la veritat és que aquesta via rodeja una part del nucli antic per un cantó i per l'altre el riu ges. I sí, hi havia hagut pollancres al llarg de tot el seu recorregut. Ara ja no hi són. Fa uns anys es van tallar i es van substituir per altres espècies més autòctones i adaptables al nostre clima. Una de les principals raons va ser la gran quantitat de borrissol que feien a la primavera. En el seu moment va ser una tala polèmica, lògic, són molts anys amb el mateix arbrat. Ara els nous arbres ja comencen a fer goig.
Però el que em crida l'atenció d'aquest fet és que hàgim pogut ser testimonis de com una via ha perdut l'essència del seu nomenclàtor. A la majoria dels carrers que mencionava abans ja no s'hi practica l'ofici que va acabar donant-li nom. Molts d'aquests oficis van desaparèixer d'aquell carrer fa molts anys. Tot i així, es continuen tenint el mateix nom i són un testimoni històric d'una altra època.
La ronda de les Pollancredes hauria de mantenir també aquest nom. D'aquí a unes dècades, quan els fills dels nostres fills ens preguntin per què la ronda de les Pollancredes es diu així, com a avis ens farem els savis i direm: "A la meva època aquí encara hi havia pollancres, uns arbres que a la primavera feia una mena de volves de neu que deixaven totes les voreres ben blanques i semblava que nevés". I és probable que en aquell moment el net ens digui: "Què és la neu?".