Aviat farà 27 anys que vaig publicar un article al Ter de Manlleu que vaig titular Renfe, res a fer. Després en vindrien més amb títols com Ens soterren la línia, Tren i fe, Aïllats, Álvarez-Cascos: no cola i en aquestes mateixes pàgines, fa 7 anys, vaig publicar Fa temps que ens el van fotre.
És d'agrair que cada vegada que em poso davant el full en blanc per escriure una columna per l'Osona.com i no se m'acudeixi de què parlar ho pugui fer sobre la nostra línia de tren. L'R3 és una font inesgotable de recursos periodístics. I no precisament per publicar bones notícies, o opinions favorables, sobre el seu funcionament. Més aviat tot el contrari. Així i tot, sí que podem considerar com un fet positiu que hagi començat el desdoblament de la via entre Parets del Vallès i la Garriga. Però allò que hauríem de celebrar, finalment, com un autèntic progrés d'una vella reivindicació s'ha vist enterbolit per una recuperació nefasta del servei després de mesos interromput entre Mollet i el Figaró.
Actualment, els tres xics de casa estudien a Barcelona i, per tant, són potencials usuaris de la Renfe. De fet, abans del tall per les obres del desdoblament pujaven i baixaven amb tren. Tot i viure a Torelló, però, durant l'aturada els portàvem o recollíem a Vic per anar directes amb el bus. Un cop es va reobrir la via van provar de tornar a anar amb tren. Només ho van fer un cop i en van tenir més que suficient després que el trajecte durés el doble del previst. Ara tornen a viatjar amb l'autobús des de Vic, almenys tenen més garanties que no hi haurà incidències durant el trajecte.
Segurament aquest pensament l'han fet molts altres usuaris i ara els busos d'en Sagalés van plens a vessar, especialment els divendres cap a Vic i els diumenges cap a Barcelona. De moment, la línia manté l'alta freqüència que tenia durant l'aturada dels trens. Com us podeu imaginar, però, això comporta altres inconvenients i són molts els viatgers que es queden a terra i s'han d'esperar al següent bus. Tot plegat una situació intolerable i impròpia d'un país que es vol avançat. És, però, el peatge que estem pagant després de dècades de deixadesa i promeses incompletes.
Ja som al 2024 i almenys queden 6 anys més abans no tinguem la línia del tot desdoblada entre Mollet i Centelles. Per tant, em sap greu anunciar-vos que encara us hauré d'escriure tot sovint sobre l'R3.
És d'agrair que cada vegada que em poso davant el full en blanc per escriure una columna per l'Osona.com i no se m'acudeixi de què parlar ho pugui fer sobre la nostra línia de tren. L'R3 és una font inesgotable de recursos periodístics. I no precisament per publicar bones notícies, o opinions favorables, sobre el seu funcionament. Més aviat tot el contrari. Així i tot, sí que podem considerar com un fet positiu que hagi començat el desdoblament de la via entre Parets del Vallès i la Garriga. Però allò que hauríem de celebrar, finalment, com un autèntic progrés d'una vella reivindicació s'ha vist enterbolit per una recuperació nefasta del servei després de mesos interromput entre Mollet i el Figaró.
Actualment, els tres xics de casa estudien a Barcelona i, per tant, són potencials usuaris de la Renfe. De fet, abans del tall per les obres del desdoblament pujaven i baixaven amb tren. Tot i viure a Torelló, però, durant l'aturada els portàvem o recollíem a Vic per anar directes amb el bus. Un cop es va reobrir la via van provar de tornar a anar amb tren. Només ho van fer un cop i en van tenir més que suficient després que el trajecte durés el doble del previst. Ara tornen a viatjar amb l'autobús des de Vic, almenys tenen més garanties que no hi haurà incidències durant el trajecte.
Segurament aquest pensament l'han fet molts altres usuaris i ara els busos d'en Sagalés van plens a vessar, especialment els divendres cap a Vic i els diumenges cap a Barcelona. De moment, la línia manté l'alta freqüència que tenia durant l'aturada dels trens. Com us podeu imaginar, però, això comporta altres inconvenients i són molts els viatgers que es queden a terra i s'han d'esperar al següent bus. Tot plegat una situació intolerable i impròpia d'un país que es vol avançat. És, però, el peatge que estem pagant després de dècades de deixadesa i promeses incompletes.
Ja som al 2024 i almenys queden 6 anys més abans no tinguem la línia del tot desdoblada entre Mollet i Centelles. Per tant, em sap greu anunciar-vos que encara us hauré d'escriure tot sovint sobre l'R3.