Opinió

El millor i el pitjor

«A vegades no n'hi ha prou amb les bones voluntats sinó que caldria que els que fan les normes siguin conscients que la rigidesa a l'hora de fer certs tràmits només ajuden a deshumanitzar el servei públic»

Enric Xicoy
10 de desembre de 2024, 16:13

En poc temps de diferència vam rebre a casa dues multes de trànsit. Una de l'Ajuntament de Torelló, per circular contra direcció al nostre propi carrer, i l'altra per excés de velocitat a la C-17. La primera va ser perquè les càmeres van detectar com un dia vam sortir en el sentit contrari de casa perquè el carrer estava tallat per uns actes de Festa Major que hi havia més amunt. Per descomptat, es tracta d'una acció permesa que hem fet desenes de vegades, ja que és l'única manera de poder sortir de casa amb vehicle quan hi ha el carrer tallat. És el procediment que la mateixa Guàrdia Urbana ens va recomanar fa anys per aquestes circumstàncies. De seguida que ens va arribar la multa vam trucar-hi i ens van dir que féssim un recurs per internet. Així ho vam fer, però ens van denegar l'anul·lació de la denúncia perquè no vam expressar bé els motius d'al·legació. De fet, la multa original no feia referència al fet de circular en sentit contrari sinó d'haver accedit a un carrer d'accés limitat. Per tant, vam haver de pagar la multa sense descompte i vam presentar un nou recurs fa unes quantes setmanes i del qual encara esperem resposta.

Pel que fa a la multa per excés de velocitat, estava totalment justificada. En un avançament d'un camió vam superar la velocitat màxima permesa. Quan ens va arribar la multa vam tramitar per internet, també, el canvi de conductor. Al cap d'uns dies ens va arribar l'avís en paper que a correus tenien la multa, no ens van trobar a casa. No va caldre anar-la a buscar, accedint també per internet en 5 minuts vam poder pagar la multa amb el descompte.

Aquests dos exemples ens mostren el millor i el pitjor dels tràmits per internet. Moltes vegades ens han arribat cartes certificades a casa quan no hi som i ens han deixat l'avís de correus. Un procediment que segurament és necessari per preservar la seguretat que la notificació arriba correctament. Però ara, sense moure'ns de casa, podem estalviar-nos canviar les nostres rutines de feina i perdre el temps en tràmits carregosos. En canvi, és molt trist que no puguem resoldre altres tràmits amb una simple trucada telefònica o sent atesos presencialment, especialment quan es tracta d'un error de l'administració.

Tampoc cauré en la temptació de fer demagògia afirmant que "quan es tracta de pagar, tot són facilitats, però quan són ells els que han de respondre...". I no ho faré perquè també podria posar uns quants exemples de resposta positiva per part de responsables de l'administració pública quan hi ha problemes. Fins i tot en aquest cas que menciono de Torelló vaig poder parlar directament amb gent de l'Ajuntament i de la Guàrdia Urbana i la predisposició va ser màxima a trobar una solució. Però precisament per això, a vegades no n'hi ha prou amb les bones voluntats sinó que caldria que els que fan les normes siguin conscients que la rigidesa a l'hora de fer certs tràmits només ajuden a deshumanitzar el servei públic.

Arxivat a

Des de l'any 1973 visc a Torelló. Doctor en Periodisme per la URL on exerceix de professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna i secretari general de la Fundació Blanquerna. He col·laborat en diferents mitjans d'Osona i també he treballat a mitjans nacionals com Catalunya Ràdio, Canal 3/24 o La Vanguardia.

El més llegit