Calia. En un poble petit hi ha d'haver un lloc on tothom es pugui trobar, on es pugui seure a passar les fosques tardes d'hivern o una terrassa on poder sentir que l'aire ens refresca a l'estiu. I ja el tenim, el lloc, perquè l'Hostal Cabrerès ens ofereix tot això i més (i la cuina, exquisida!), però no n'hi havia prou i hi havia moltes estones i dies en què no hi havia res obert. Per això dic que ca l'Edu calia.
Em direu que estic fent propaganda d'un bar-restaurant, i us diré que potser sí, però que, en el fons, un cop més faig propaganda de Cantoni. Aquí no hi ha un local social on es pugui passar l'estona amb algú que et serveixi un entrepà o una beguda si en tens ganes. Per tant, s'imposava el format de bar-restaurant-sala de jocs. D'acord que qui s'hi ha posat al davant (Sí, l'Edu), ho ha fet amb sentit de negoci. Evidentment. Però l'Edu és de Cantoni, estima Cantoni, s'ha adaptat a Cantoni i ha muntat un equip ben organitzat i bolcat a les necessitats de Cantoni.
El bar que hi havia abans, el Roc, fa un any que va tancar, més o menys, i els que n'eren responsables -la Laia i en Jose- se'n van anar a l'Esquirol a fer-se càrrec del bar de la Cope. I aquí hi va quedar el buit, sobretot per a la gent jove i per als pares i mares que no volen veure els seus fills de 16, 17 o 20 anys, agafant el cotxe i anant-se a divertir de nit més enllà d'un munt de revolts, ves a saber on, perquè a Cantoni no hi ha res obert. Ara, aquí, hi haurà la possibilitat de fer-ho fins a la una de la matinada, tot i que a mitjanit es tanca la terrassa i comença el dret del descans dels veïns, que en això també hi han pensat.
La cuina és de casa. Plats casolans a un preu molt enraonat. Per als que som animals de dia, també hi ha berenars i espai per a jocs a la tarda (molt necessari!). I esmorzars de forquilla aquí i a l'hostal, com sempre. I és que a Cantoni tenim un "carrer comercial" (o una cantonada?) que anima la vida i permet la interacció social. A l'Hostal Cabrerès i a ca l'Edu, gràcies.