El debat sobre la intel·ligència artificial (IA) ha plantejat l'efecte d'aquesta tecnologia en múltiples aspectes professionals, socials i, fins i tot, personals. La IA és vista com una gran possibilitat en molts àmbits a la vegada que és observada amb la malfiança que comporta tot el que és nou i sobre el qual ignorem moltes de les característiques. No hi ha dubte que, per als que vam viure l'aplicació dels ordinadors, el naixement d'internet i la difusió de la telefonia mòbil, la tecnologia ha esdevingut un element, primer, sorprenent i, després, adoptat en les nostres vides. Seguint el principi del vell acudit "Vaja, ara que he après a dir penícula, van i en diuen flim", no havíem acabat de copsar tot el que ens oferia l'entorn canviant d'internet i dels telèfons intel·ligents (una vegada més, la intel·ligència), quan arriba l'avenç que, diuen, canviarà les nostres vides.

En l'àmbit educatiu, no s'ha tancat encara el debat de si s'ha de prohibir la presència dels mòbils a les aules de primària i secundària que ja en tenim un de nou amb la IA a la universitat. Per a uns, serà una panacea (el remei que guareix tots els mals), que permetrà l'accés immediat a múltiples informacions i que el democratitzarà finalment. Per als altres, serà la maledicció final que acabarà malmetent tots els processos d'aprenentatge dels estudiants universitaris. Probablement, ni una cosa ni l'altra. En les línies següents presentaré, ja que no hi ha espai per a més, alguns dels dilemes que la IA planteja en l'educació superior.

Partim del principi que l'accés a la informació és un bé social i que s'ha d'afavorir. La qüestió és l'ús que se'n fa i aquest és un element crític en el procés d'aprenentatge en el cas de la universitat. Des de fa pocs anys, instruments com el ChatGPT permeten no només accedir a les dades sinó a la possibilitat de generació de textos i imatges al gust del consumidor. A més, uns i altres no sempre se cenyeixen a la veritat i poden portar a la desinformació en aquells que no tenen la capacitat per detectar els errors que contenen. Això planteja una sèrie de reptes per a una institució que forma els seus estudiants per a l'adquisició d'habilitats cognitives de raonament que no acceptin la informació a què puguin accedir de forma acrítica. La resistència del professorat a l'ús de la IA per part dels seus estudiants no té futur perquè la nova tecnologia ha vingut per quedar-se, igual que ho van fer els llibres, les enciclopèdies o internet en el passat més o menys recent.

El primer repte per als professors universitaris és com integrar l'AI en les nostres activitats docents. Hem d'aprendre com fer-ho i no ser espectadors passius de com els nostres estudiants fan els seus treballs en segons només aplicant unes paraules clau a l'eina corresponent, treballs amb textos que molts d'ells no comprenen i que amenacen seriosament el seu procés d'aprenentatge. En segon lloc, hem de desenvolupar, o simplement aplicar, altres models d'avaluació oblidats en els darrers temps, com l'examen oral o la resposta a preguntes específiques amb paper i llapis. En tercer lloc, tampoc hem de menystenir les conseqüències ètiques de la seva presència a les aules i com transmetre la visió crítica de la informació adquirida d'aquesta forma als nostres estudiants.

En resum, tenim la responsabilitat d'integrar la IA com una eina que faciliti la millora de la docència. Panacea o maledicció? Crec que la IA pot ser útil per canviar l'orientació de la docència de l'avaluació a l'aprenentatge, el que necessitarà un esforç important i inevitable. Si no és així, l'educació universitària pot perdre molt del seu sentit i aquesta seria l'amenaça més important. Però no s'amoïnin. Les universitats estem treballant per incorporar la IA com un instrument per millorar la formació dels nostres estudiants, tant des de la visió tecnològica com ètica. Veurem si ens en sortim...