Vaig més que tard! Ja ho sé. Però és que quan vau acabar els vostres quatre concerts, la premsa es va omplir d'articles que en parlaven. I segur que tenien coses més importants a dir que la meva, la que vull dir avui. Així que he esperat que baixés la bombolla periodística per posar-m'hi. I, dit això, us explico què hi faig aquí:
Segur que us havia sentit, però no ho recordo. Tinc una edat força respectable i vaig quedar-me amb Lluís Llach sonant contínuament al meu tocadiscs de vinil. Vinc de la música clàssica i de l'afinació estricta, i, això sí, m'he divertit últimament "posant nota" als cantautors i grups actuals que han arribat a les meves orelles: aquest afina, l'altre no i no sé com és que té tants seguidors, el de més enllà no sap modular la veu i aquest, en canvi, és un geni i toca molt bé el piano. Taral·lejo algunes cançons d'alguns grups, com la del confinament d'Stay Homas, i especialment la "Choni de Castefa" dels Catarres, que em va fer molt de riure.
I ara veniu vosaltres i feu quatre concerts immensos, i ompliu l'estadi fins a la bandera, i la tele ho transmet l'últim dia i jo em quedo enganxada a la pantalla, i em demano com és que no us he descobert fins ara. I mira que és estrany enganxar-s'hi quan no en coneixes la música i les cançons, eh? Però vosaltres teniu (teníeu?) dues coses extraordinàries: la primera, sou músics de primer nivell; de primeríssim nivell, diria. La segona, sou magnètics.
El magnetisme ve de la força comunicativa especialment d'en Josep Montero, però també de tot el grup. I també de lletres i de músiques que fan unes corbes melòdiques i harmòniques que t'atrapen, ho vulguis o no, tinguis vuit anys o en tinguis setanta. I aquesta és la màgia d'Oques Grasses que, a més, ha sortit d'Osona. I jo, sense saber-ho.
Quan era jove, m'enamorava de nois que se n'anaven lluny i que es convertien en platonismes. Espero que això meu amb vosaltres, no sigui un amor platònic. Sigui com sigui, ara us aplaudeixo tant com no ho vaig poder fer a l'estadi olímpic. I espero sincerament que fos broma allò de dir que els concerts eren de comiat... oi?