El setembre de 2025 em queixava en un article publicat en aquest diari digital de l'estat de deixadesa de l'estació d'autobusos de Vic. Un any després ha millorat força el seu aspecte exterior gràcies a les obres fetes a les marquesines, a les andanes, amb els nous monitors digitals que informen dels horaris de les línies i amb la senyalització general. Tot i això, les obres i les necessitats no semblen acabar-se mai. L'espai de venda de tiquets continua sent petit, gens funcional, i calen o estan inacabades altres reformes pendents. Sens dubte, caldria invertir-hi més.

Si bé entenc que totes les actuacions arquitectòniques o urbanes en espais públics, tenen la seva complexitat, els seus imprevistos i mil coses que en compliquen l'execució, hi ha aspectes informatius que no deixen de sorprendre'm. Per què s'informa a través de cartells públics de fets que no són veritat? Quina necessitat hi ha? El cas que exposo aquí il·lustre com en les coses petites, també la Generalitat s'equivoca cada dia. Ja no és només el caos crònic de Rodalies, la crisi d'Educació amb el fiasco de les proves PISA o el greu problema estructural de l'habitatge que cap administració sap resoldre. La gestió falla en la comunicació informativa més propera. En el dia a dia.

En concret uns cartells amb el logotip de la Generalitat de Catalunya ben visible, signats per "Infraestructures.cat" i amb la teòrica certificació de qualitat del segell AENOR, diuen el següent: "Comencem les obres de millora de l'estació d'autobusos de Vic. L'actuació consisteix en la reparació de la marquesina de l'estació i del seu paviment, l'execució d'una nova andana per a autobusos i la millora de les seves instal·lacions, mobiliari urbà i senyalització informativa. Els treballs començaran el proper 26 de febrer i tindran una durada aproximada de 3 mesos".

No cal ser matemàtic per comptar fins a tres i per constatar que els tres mesos s'acabaven a finals de maig. Tampoc cal ser gaire llest per veure que l'octubre queda molt lluny de la primavera. És estranyíssima una nota informativa així. L'últim cop que hi vaig anar, a finals de setembre, vaig poder observar, a peu de carrer, les tanques posades de les obres per protegir els bancs retirats, les fustes dels paletes, els ferros vells i altres elements de construcció o dels operaris que hi han treballat que ja no s'utilitzen; per allà tirats. I tot això, sense parlar de l'interior del vestíbul de l'estació i per no detallar les mancances que encara té tot aquest equipament.

Ara que l'Ajuntament ha situat el nou servei de bus urbà com un dels nous projectes de ciutat i que arran del desastre crònic dels trens molta gent s'està passant als autobusos com a alternativa de transport més fiable, és més oportú que mai que obrim el focus. Toca que parlem d'autobusos en tots els sentits. De línies urbanes, però també interurbanes, comarcals, intercomarcals i de connexions amb altres capitals com Barcelona, Manresa, Manlleu, Girona o Olot. Cal consolidar els serveis existents amb més i millors inversions però, al mateix temps, tenint cura de les coses petites. I que la informació no sigui en un cartell malgirbat, enganxat amb cinta negra de qualsevol manera a la paret, amb dates caducades i els terminis com sempre incomplerts.