Al quilòmetre 21 de la C-153, entre l'Esquirol i Cantonigròs, hi ha des d'abans de l'estiu, una escultura originalíssima: es tracta d'un cotxe que un dia es va tirar de cap al voral, com si llancés a la piscina. No vull saber com van quedar els que hi anaven a dintre. El cas és que el cotxe sembla que no és de ningú (o és robat?) perquè les autoritats pertinents el van deixar allà després de precintar-lo.

El precinte, però, va durar dos parenostres. Quan va arribar el tercer, ja s'havia començat a buidar. Se li van obrir les portes, les finestres, el maleter, la tapa del motor, suposo que amb nocturnitat i traïdoria perquè, que jo sàpiga, mai ningú no ho ha vist amb els seus ulls en horaris de circulació normals. Buidat el vehicle, doncs, ha quedat l'escultura-homenatge al que jo anomeno "el cotxe desolat".

Abans que comencessin les pluges d'agost, quan Catalunya s'havia incendiat unes quantes vegades, vaig trucar personalment als Mossos d'Esquadra de Vic per dir-los que l'escultura era molt maca, però que al cotxe hi havia benzina i tot al voltant era groc. La persona que s'hi va posar em va dir que seria millor que truqués al 112. Li vaig respondre que pensava que aquest telèfon era per a urgències, però el mosso del telèfon em va dir que també solucionaven aquestes coses. Com que érem al vespre, ho vaig deixar per a l'endemà. I l'endemà hi vaig trucar. Al 112 van apuntar les dades de tot el que els vaig dir i em van dir que ho passaven al departament pertinent.

D'això potser fa un mes i mig. No hi ha hagut moviments. El cotxe continua desolat, desemparat, forçat, descobert, buidat del tot. No crec que hi quedi ni la tapisseria dels seients. És en una recta on es fa difícil aturar-se a mirar-ho. Però tal com està d'airejat, segur que ja ha quedat convertit només en carcassa. I, quan vingui la primavera, s'omplirà de vegetació. Potser deixarem de veure'l, però sabrem que allà sota hi ha un regal dels Mossos d'Esquadra per a la gent del Collsacabra. Quina il·lusió. Gràcies.