Entre moltes altres coses, a Cantoni fem parelles lingüístiques. Persones que han vingut de fora i no saben català es troben una hora a la setmana amb un cafè al davant per parlar de la vida de cadascú, del temps, de les circumstàncies o del sexe dels àngels. Qualsevol cosa mentre sigui en català.

Si a nivell de Catalunya ho organitza la Generalitat, a nivell d'un poble com el nostre, la idea va sorgir de l'hostal Cabrerès i després ho vam acabar d'arrodonir entre tots. Hi ha força gent nouvinguda i ens va semblar que aquesta era una bona manera d'ajudar-los a parlar el català, sense classes ni imposicions, només amb una persona que parli català amb fluïdesa i que miri de corregir el que el de fora no diu bé.

Una persona que no era de Cantoni em va dir: "Però vols dir que hi ajuda gaire, en un poble tan petit?". Li vaig contestar que de mica en mica, s'omple la pica. I que, si a tots els pobles féssim el mateix, el català es parlaria molt més. Perquè si no som capaços de mantenir-lo amb algú que no el parla, almenys potser podem ajudar a parlar-lo. Una hora a la setmana no costa tant. Amb petits grans de sorra s'aconsegueix fer una muntanya.