Va ser bonic que l'acte de lliurament de diplomes de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la UVic-UCC tingués un moment per recordar en Marc Riera i Castellà, l'alumne de Periodisme que va morir el 4 de novembre de 2022 per una malaltia. Va ser emotiu, però sobretot és molt trist i injust quan una vida tan curta s'acaba sense remei. El record d'aquest jove, que formava part de la mateixa generació dels graduats d'enguany, va planar pel teatre l'Atlàntida de Vic seguit d'un fort i sincer aplaudiment.
"Tot això va per tu, Marc!", va dir l'estudiant Xavier Vilella des de l'escenari de la sala Ramon Montanyà, flanquejat per la delegada Janna Lagonigro, amb la cinta vermella penjada per a l'ocasió. Una dedicatòria sentida en un dia de felicitat pel final de la carrera dels matriculats a Periodisme, Comunicació Audiovisual, ADE, Màrqueting-Comunicació Empresarial i Publicitat-Relacions Públiques. La graduació va ser un esclat d'enhorabones, desitjos, somnis, agraïments, somriures, rialles, paraules de cortesia, anècdotes i sentiments plens de contrastos.
La tarda del 7 de juny a Vic, la litúrgia universitària tampoc va diferir gaire del que passa a tants llocs de Catalunya aquests dies. Les famílies orgulloses, els estudiants radiants i els professors expectants solemnitzen la recollida, encara no oficial, dels títols. Són celebracions amb un fons de veritat, que surt del cor de la gent, però també amb una part d'impostura que és pròpia de les convencions, de les modes i dels ritus, més o menys espontanis o encotillats, depenent una mica dels centres.
Sí, va haver-hi contrastos. La padrina de l'acte, Ana Palencia -directora de Comunicació i Sostenibilitat de la firma UNILEVER-, és una executiva que fa una setmana va aparèixer en qualitat de "Dona del Dia" a la revista americana Forbes. No va fer un discurs gens glamurós ni amb retòrica d'empresària. Ara bé, el seu consell va ser aclamat pel públic amb joia: "Cada dia us heu de fer petons de 6 segons de durada! I abraçades de 20 segons!!", va exclamar. Una recomanació útil per segregar, segons va dir, l'hormona del benestar.
El músic Jordi Ginesta va defensar el paisatge de la comarca d'Osona amb una tornada a ritme d'acords de guitarra que els presents van continuar picant de mans com si fos una vetllada de germanor. "Terra, terra, avui et llauro jo / Terra plana urbanitzada on tanta gent especula/ A pams se't ven i se't compra/ Sense el teu consentiment", deien els seus versos més reivindicatius. Un contrapunt al to més clàssic de sempre.
També va incloure una pinzellada de compromís el parlament del degà Josep Burgaya per les seves referències oportunes al canvi climàtic, a l'Estat del benestar o bé quan va dir que "Israel trepitja els drets de la població palestina". A més, va alertar els joves del perill de l'individualisme o del retorn del feixisme, disfressat de llibertat. En general, però, els assistents no estaven per reflexions intel·lectuals -fins i tot un estudiant va pujar a l'escenari amb unes ulleres gegants de joguina-. Tampoc per paraules amb càrrega ideològica, amb l'excepció de la crítica de Janna Lagonigro al periodisme d'avui "embrutat per la política, el poder i les mentides". Xavier Vilella, que per no mullar-se havia dit abans que la relació amb els professors és "indescriptible", sí que va defensar la llengua catalana i l'ensenyament de proximitat. Tots dos van ser aplaudits de forma rotunda.
Un article periodístic no és el lloc per fer-ne un resum ordenat ni per citar a tothom; més enllà de recordar que la secretària general de la UVic, Anna Sabata, va presidir l'acte i que la vicedegana de la Facultat, Ana Palomo, va ser de les més saludades. La resta, més esperable i sense res que desentonés. Vam veure la il·lusió de cada any, l'esplendor juvenil, les fotografies, les americanes amb jersei a sota dels nois i els vestits lluents de les noies. A la sortida; petons, cava i canapès amb els pares i profes. Aquest any, més docents de l'àrea de Comunicació que no d'Empresa. El piscolabis, a l'exterior on s'estava molt bé, es va esgotar en un tres i no res. En canvi, a dins feia calor a l'inici de l'acte, fins que no van activar l'aire condicionat.
La graduació reflecteix els contrastos de la vida. La satisfacció per graduar-se i la tristesa de no ser-hi tots. Encara que no et vaig conèixer, Marc, també aquestes ratlles són teves. Amb un afecte sincer, la professora i amiga Jordina Coromina m'ha parlat molts cops del teu talent i del teu coratge exemplar. Formaves part d'un grup que ara arrenca el vol cap a un camí nou ple d'incerteses, reptes i noves coneixences. És aquesta l'última lliçó que faig a la classe sobre el gènere de la crònica, ara que els teus excompanys són ja periodistes.