Aquest mes de desembre, fins el dia 23, l’Ajuntament de Torelló ha animat als torellonencs a participar en el projecte anomenat La Paraula del Poble. Al web de l’Ajuntament s’explica que està “promogut per Òmnium Cultural Osona per celebrar els 50 anys de l’entitat. Aquesta proposta consisteix a convidar als municipis de la comarca a escollir la paraula que més els identifiqui com a població i, a més a més, a fer-la visible a la via pública.”
A continuació es pot accedir a una llista de paraules “feta prèviament a través de lingüistes o escriptors/es”. Abans d’omplir el formulari amb la meva proposta de paraules, em vaig llegir aquesta tria. Les paraules són aquestes: Angoixa ‘calor sufocant’; Aparracar “lliurar-se amb molta ànsia a una acció”; Arramissar “arromangar”; Bitzac “cop donat amb la mà contra algú”; Camalliga “lligacama”; Carxot “quantitat de líquid que es beu d’una tirada”; Colrar “covar una malaltia, un refredat”; Distenta “tos ferina”; Empagamastre “taca de matèria agafallosa”; Entafonar “amagar”; Esmerilar “espavilar; afanyar-se”; Gofiada “àpat molt abundant”; Gutipèries “trifulgues”; Mastufejar “remenar el menjar del plat sense acabar-se’l”; Mistura “sofre de llumí”; Pítima “refredat fort; afecció respiratòria”; Piulots “fred intens al cap dels dits”; Pixaminutis “de poc valor, mancat de qualitats”; Tos “gana; fam”; Vademecu “cartera d’anar a estudi; bossa, sac, per dur lleuger d’equipatge”; Burot “la policia municipal, els urbans” i Eixavuiro “esternut”.
Després de llegir-la, em vaig quedar garratibat, esmaperdut i corprès al descobrir que d’aquestes 22 paraules només en coneixia 6 que segur que he usat alguna vegada: esmerilar, mastufejar, entofonar, burot, eixavuiro i vade (però no vademecu). De la resta, almenys amb el sentit que se’ls dona, no n’havia sentit ni tan sols a parlar.
L’enllaç l’havia rebut d’un grup de WhatsApp en què tots tenim més o menys la mateixa edat i vaig preguntar quina paraula els sonava i les dues úniques que es van mencionar van ser burot i vade. A part, però, van proposar afegir-hi porronada i pullassu.
Fixeu-vos que el projecte consisteix en “la paraula que més els identifiqui com a població”. Veient la llista, la veritat, no en veig cap que serveix per a identificar-nos com a poble. Una altra cosa seria que s’estigués buscant una paraula típica d’un poble i que pràcticament no se sent enlloc més. A més, per ser una paraula que ens identifiqui em sembla que hauria de ser una paraula viva o amb possibilitats de sobreviure i no un recull de mots antics. De la llista, l’única que segur que encara s’utilitza de forma majoritària és eixavuiro, però no és pròpia de Torelló sinó de la comarca.
És cert que porronada i pullassu són dos mots que sí que poden identificar-se clarament amb Torelló i que, a més, són úniques del poble. Però estan molt ubicades en una àmbit molt concret i no veig que acabin de representar a tots els torellonencs.
Però sí que hi ha una paraula que clarament ens identifica i que, a més, és gairebé d’ús exclusiu a Torelló. Estic parlant de pescallunes. Com la majoria dels malnoms de poble, pescallunes segur que va tenir el seu origen com a mot despectiu. Però els torellonencs l’hem adoptat com a propi i n’hem fet un símbol d’identitat, que, pel que sembla, és un dels objectius del projecte. Una paraula de la que difícilment trobaràs algú del poble que en renegui. A més, la connotació que porta associada crec que també serveix per identificar-nos. Per tant, el meu vot, clarament, és per pescallunes i espero que acabi convertint-se en, almenys, una de les finalistes.
A continuació es pot accedir a una llista de paraules “feta prèviament a través de lingüistes o escriptors/es”. Abans d’omplir el formulari amb la meva proposta de paraules, em vaig llegir aquesta tria. Les paraules són aquestes: Angoixa ‘calor sufocant’; Aparracar “lliurar-se amb molta ànsia a una acció”; Arramissar “arromangar”; Bitzac “cop donat amb la mà contra algú”; Camalliga “lligacama”; Carxot “quantitat de líquid que es beu d’una tirada”; Colrar “covar una malaltia, un refredat”; Distenta “tos ferina”; Empagamastre “taca de matèria agafallosa”; Entafonar “amagar”; Esmerilar “espavilar; afanyar-se”; Gofiada “àpat molt abundant”; Gutipèries “trifulgues”; Mastufejar “remenar el menjar del plat sense acabar-se’l”; Mistura “sofre de llumí”; Pítima “refredat fort; afecció respiratòria”; Piulots “fred intens al cap dels dits”; Pixaminutis “de poc valor, mancat de qualitats”; Tos “gana; fam”; Vademecu “cartera d’anar a estudi; bossa, sac, per dur lleuger d’equipatge”; Burot “la policia municipal, els urbans” i Eixavuiro “esternut”.
Després de llegir-la, em vaig quedar garratibat, esmaperdut i corprès al descobrir que d’aquestes 22 paraules només en coneixia 6 que segur que he usat alguna vegada: esmerilar, mastufejar, entofonar, burot, eixavuiro i vade (però no vademecu). De la resta, almenys amb el sentit que se’ls dona, no n’havia sentit ni tan sols a parlar.
L’enllaç l’havia rebut d’un grup de WhatsApp en què tots tenim més o menys la mateixa edat i vaig preguntar quina paraula els sonava i les dues úniques que es van mencionar van ser burot i vade. A part, però, van proposar afegir-hi porronada i pullassu.
Fixeu-vos que el projecte consisteix en “la paraula que més els identifiqui com a població”. Veient la llista, la veritat, no en veig cap que serveix per a identificar-nos com a poble. Una altra cosa seria que s’estigués buscant una paraula típica d’un poble i que pràcticament no se sent enlloc més. A més, per ser una paraula que ens identifiqui em sembla que hauria de ser una paraula viva o amb possibilitats de sobreviure i no un recull de mots antics. De la llista, l’única que segur que encara s’utilitza de forma majoritària és eixavuiro, però no és pròpia de Torelló sinó de la comarca.
És cert que porronada i pullassu són dos mots que sí que poden identificar-se clarament amb Torelló i que, a més, són úniques del poble. Però estan molt ubicades en una àmbit molt concret i no veig que acabin de representar a tots els torellonencs.
Però sí que hi ha una paraula que clarament ens identifica i que, a més, és gairebé d’ús exclusiu a Torelló. Estic parlant de pescallunes. Com la majoria dels malnoms de poble, pescallunes segur que va tenir el seu origen com a mot despectiu. Però els torellonencs l’hem adoptat com a propi i n’hem fet un símbol d’identitat, que, pel que sembla, és un dels objectius del projecte. Una paraula de la que difícilment trobaràs algú del poble que en renegui. A més, la connotació que porta associada crec que també serveix per identificar-nos. Per tant, el meu vot, clarament, és per pescallunes i espero que acabi convertint-se en, almenys, una de les finalistes.