L’actitud dels diferents protagonistes polítics durant la Diada ha merescut multitud d’interpretacions. Especialment des del moment en què el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir que no aniria a la manifestació organitzada per l’ANC. Com passa sempre en política, la interpretació ha depès de la mirada de cada un d’aquests protagonistes. La lluita interpretativa està en guanyar el relat. O sigui, que triomfi la teva interpretació dels fets per sobre de la resta.
Per tant, no importa tant com és la realitat o com han succeït els fets, sinó la versió que es faci d’aquests fets. La política està farcida de pseudoesdeveniments. O sigui, fets creats expressament amb la voluntat de ser notícia. I moltes vegades no són ni tan sols fets, sinó declaracions. Un exemple d’això és el debat de política general. El mateix Pere Aragonès, per guanyar terreny interpretatiu, ha anunciat una proposta per tal de tirar endavant el procés d’autodeterminació. Un pas més en la lluita dialèctica que en aquest cas concret ha de servir per mesurar el nivell independentista del president i d’ERC.
La proposta d’Aragonès, com dèiem, de moment és només paraules que ja anirem veient si es converteixen en fets. Veig a venir que “pacte de claredat” es convertirà en un dels nous hits de la política catalana com ho va ser en el seu moment “pacte fiscal”. Compreu-vos crispetes per veure l’espectacle que vindrà amb el joc de paraules.
Precisament aquestes dates coincideixen en el temps amb el cinquè aniversari de l’1 d’Octubre. Allò sí que va ser un fet. D’acord, també se n’ha fet múltiples interpretacions, fins i tot de contradictòries o antagòniques. Però al final el que acabarà important i passant a la història serà la interpretació dels fets i no tant de les paraules. Ara, atenció, i aquí rau la importància de la batalla dialèctica. Qualsevol fet futur que comporti una acció ciutadana, com ara per exemple anar a votar en unes eleccions o en un possible referèndum, dependrà de com hagin calat les interpretacions que s’hagin fet fins llavors i això ja són paraules majors.
Per tant, no importa tant com és la realitat o com han succeït els fets, sinó la versió que es faci d’aquests fets. La política està farcida de pseudoesdeveniments. O sigui, fets creats expressament amb la voluntat de ser notícia. I moltes vegades no són ni tan sols fets, sinó declaracions. Un exemple d’això és el debat de política general. El mateix Pere Aragonès, per guanyar terreny interpretatiu, ha anunciat una proposta per tal de tirar endavant el procés d’autodeterminació. Un pas més en la lluita dialèctica que en aquest cas concret ha de servir per mesurar el nivell independentista del president i d’ERC.
La proposta d’Aragonès, com dèiem, de moment és només paraules que ja anirem veient si es converteixen en fets. Veig a venir que “pacte de claredat” es convertirà en un dels nous hits de la política catalana com ho va ser en el seu moment “pacte fiscal”. Compreu-vos crispetes per veure l’espectacle que vindrà amb el joc de paraules.
Precisament aquestes dates coincideixen en el temps amb el cinquè aniversari de l’1 d’Octubre. Allò sí que va ser un fet. D’acord, també se n’ha fet múltiples interpretacions, fins i tot de contradictòries o antagòniques. Però al final el que acabarà important i passant a la història serà la interpretació dels fets i no tant de les paraules. Ara, atenció, i aquí rau la importància de la batalla dialèctica. Qualsevol fet futur que comporti una acció ciutadana, com ara per exemple anar a votar en unes eleccions o en un possible referèndum, dependrà de com hagin calat les interpretacions que s’hagin fet fins llavors i això ja són paraules majors.