"Gracias a Dios, Zelenski no es el tipo de líder que huye escondido en un coche, se queda allí resistiendo y tenemos que apoyarle". Aquestes són les paraules que l’últim dia del mes de febrer va pronunciar Josep Borrell en una roda de premsa. La frase de l’Alt Representant per a la Política Exterior de la Unió Europea va “encendre Twitter”, expressió per dir que va provocar moltes reaccions viscerals, especialment de l’independentisme. De seguida molts mitjans van interpretar que era una referència a la 'fugida' de Carles Puigdemont de Catalunya després de l'1 d’Octubre.
El propi Puigdemont va reaccionar amb un fil de piulades que encara es poden llegir. El primer diu: “Com que molts interpreten que @JosepBorrellF m’ha al·ludit, voldria precisar uns quants punts. Ho faig a contracor, perquè en aquests moments tan tràgics per Ucraïna l'últim que cal és que la UE tingui representants tan irresponsables. Però em sento en l’obligació de fer-ho”.
I el segon, tot i que en cap moment el “diplomàticp” espanyol es va referir a cap maleter, continua dient “Borrell sap que jo no he estat mai en cap maleter i que vaig anar a Brussel·les per denunciar la repressió espanyola, tal com no he parat de fer. Mai he estat amagat. Els únics dies que ho he estat van ser els del meu empresonament a Alemanya i Itàlia, per ordre d’Espanya”.
Tertúlies, mitjans i fins i tot algun editorial de programa de ràdio matinal de referència es van referir a les paraules de Borrell criticant-lo per inoportunes, de baixa volada i de ser molt poc apropiades per la responsabilitat que ostenta. Fins i tot es reclamava la seva dimissió.
L’endemà mateix el propi Josep Borrell va explicar en una entrevista a la Cadena Ser que aquestes paraules no es referien a Puigdemont. Segons ell: "Lo último que se me pasa por la cabeza es el señor Puigdemont. Es una referencia a cómo salió del país Yanukovich" i va aprofitar per criticar l’independentisme per falta de cultura de geopolítica i per provincialisme. Víktor Yanukovich va marxar del país en cotxe el 2014 després de la seva destitució fruit de la revolució que va viure aquells dies Kíiv.
Ara el dubte és saber si ens podem creure que realment Borrell no es referia al president Puigdemont. Les últimes, i no tan últimes, habituals declaracions poc diplomàtiques de l'alt diplomàtic europeu ens podrien fer pensar perfectament que anaven dirigides al líder independentista. És versemblant. Però també és cert que és una persona que no sol rectificar, i menys quan es tracta de demostrar la seva seva bel·ligerància en contra de l'independentisme.
En aquesta ocasió em crec Borrell no pensava en el 130è President de la Generalitat de Catalunya. L'endemà els mitjans no van obviar les explicacions de Borrell, però no ho van fer amb la mateixa contundència ni donant-li la mateixa transcendència. O sigui, que no van rectificar ni esmenar, per exemple, l’editorial radiofònic del dia anterior.
Aquesta petita anècdota duta a la categoria ens hauria de portar a almenys dues reflexions. La primera és si el moviment independentista no s'ha de plantejar seriosament fer un salt de maduresa política important. Per més mal que facin les paraules de Borrell té raó quan diu que a Catalunya cal més cultura geopolítica i menys provincialisme. Fixeu-vos que el tuit de Puigdemont començava dient “Com que molts interpreten que @JosepBorrellF m’ha al·ludit” i no era un mal començament. Però el fil que venia a continuació ratificava que ell també es donava per al·ludit. Potser hauria estat més sensat continuar dient: “millor esperar que ell mateix confirmi que es referia a mi i després, en tot cas, ja contestaré”.
I la segona reflexió que hauríem de fer és si no cal tenir més sentit de l’autocrítica. Estem en un món de fake news en què ens sentim més còmodes amb les mentides que ens satisfan que no pas amb les veritats que ens fereixen. A l'imaginari col·lectiu independentista li convé més que la gent es pensi que Borrell atacava Puigdemont que no pas que es referia a Yanukovich. Però si s’accepta jugar a aquest joc et poses al mateix nivell d’aquells a qui critiques i perds l’oportunitat de marcar diferències i demostrar maduresa geopolítica.
El propi Puigdemont va reaccionar amb un fil de piulades que encara es poden llegir. El primer diu: “Com que molts interpreten que @JosepBorrellF m’ha al·ludit, voldria precisar uns quants punts. Ho faig a contracor, perquè en aquests moments tan tràgics per Ucraïna l'últim que cal és que la UE tingui representants tan irresponsables. Però em sento en l’obligació de fer-ho”.
I el segon, tot i que en cap moment el “diplomàticp” espanyol es va referir a cap maleter, continua dient “Borrell sap que jo no he estat mai en cap maleter i que vaig anar a Brussel·les per denunciar la repressió espanyola, tal com no he parat de fer. Mai he estat amagat. Els únics dies que ho he estat van ser els del meu empresonament a Alemanya i Itàlia, per ordre d’Espanya”.
Tertúlies, mitjans i fins i tot algun editorial de programa de ràdio matinal de referència es van referir a les paraules de Borrell criticant-lo per inoportunes, de baixa volada i de ser molt poc apropiades per la responsabilitat que ostenta. Fins i tot es reclamava la seva dimissió.
L’endemà mateix el propi Josep Borrell va explicar en una entrevista a la Cadena Ser que aquestes paraules no es referien a Puigdemont. Segons ell: "Lo último que se me pasa por la cabeza es el señor Puigdemont. Es una referencia a cómo salió del país Yanukovich" i va aprofitar per criticar l’independentisme per falta de cultura de geopolítica i per provincialisme. Víktor Yanukovich va marxar del país en cotxe el 2014 després de la seva destitució fruit de la revolució que va viure aquells dies Kíiv.
Ara el dubte és saber si ens podem creure que realment Borrell no es referia al president Puigdemont. Les últimes, i no tan últimes, habituals declaracions poc diplomàtiques de l'alt diplomàtic europeu ens podrien fer pensar perfectament que anaven dirigides al líder independentista. És versemblant. Però també és cert que és una persona que no sol rectificar, i menys quan es tracta de demostrar la seva seva bel·ligerància en contra de l'independentisme.
En aquesta ocasió em crec Borrell no pensava en el 130è President de la Generalitat de Catalunya. L'endemà els mitjans no van obviar les explicacions de Borrell, però no ho van fer amb la mateixa contundència ni donant-li la mateixa transcendència. O sigui, que no van rectificar ni esmenar, per exemple, l’editorial radiofònic del dia anterior.
Aquesta petita anècdota duta a la categoria ens hauria de portar a almenys dues reflexions. La primera és si el moviment independentista no s'ha de plantejar seriosament fer un salt de maduresa política important. Per més mal que facin les paraules de Borrell té raó quan diu que a Catalunya cal més cultura geopolítica i menys provincialisme. Fixeu-vos que el tuit de Puigdemont començava dient “Com que molts interpreten que @JosepBorrellF m’ha al·ludit” i no era un mal començament. Però el fil que venia a continuació ratificava que ell també es donava per al·ludit. Potser hauria estat més sensat continuar dient: “millor esperar que ell mateix confirmi que es referia a mi i després, en tot cas, ja contestaré”.
I la segona reflexió que hauríem de fer és si no cal tenir més sentit de l’autocrítica. Estem en un món de fake news en què ens sentim més còmodes amb les mentides que ens satisfan que no pas amb les veritats que ens fereixen. A l'imaginari col·lectiu independentista li convé més que la gent es pensi que Borrell atacava Puigdemont que no pas que es referia a Yanukovich. Però si s’accepta jugar a aquest joc et poses al mateix nivell d’aquells a qui critiques i perds l’oportunitat de marcar diferències i demostrar maduresa geopolítica.