El mateix dia que rebia la primera dosi de la vacuna a Vic ens en vam anar de pet a fer cua pel Cabró Rock. Era el divendres 11 de juny i hi actuaven Diversiones i Oques Grasses a la zona esportiva. Volíem seure ben endavant i vam arribar una estona abans de l’obertura de portes, però per culpa de la mica de pluja que queia vam entrar al recinte una hora més tard del previst, cap a dos quarts de set. Tot i així, l’organització t’anava mantenint informat a través de les xarxes.
L’entrada es va fer seguint rigoroses mesures de prevenció. No vam entrar tots de cop i ens van anar situant a les cadires en funció del braçalet que ens havien posat. Si volies prendre alguna cosa de beure o menjar t’havies de situar en algunes de les moltes taules que hi havia al voltant de les cadires. Si t’asseies a les cadires amb una beguda, els guardes de seguretat et feien tornar a la zona de consumició. I també et feien posar la mascareta si te la treies. Tenies plenament la sensació d’estar en un lloc lliure de Covid.
La primera actuació va ser la de Diversiones, que va començar a les 8. Qui hagi estat en algun dels seus concerts sap perfectament que es fa impossible no ballar i cantar els seus èxits patxangueros. Tot i que el cantant insistia en què estava previst que la gent s’aixequés en unes poques cançons, en molts moments la gent no ho va poder evitar. Ningú, però, es movia del seu espai i, a més, les cadires tenien prou separació perquè les bombolles estiguessin a una distància prudencial. Fins i tot els membres de seguretat seguien avisant si algú incomplia alguna de les normes. Quan Diversiones va acabar la seva actuació, encara era clar.
Oques Grasses van començar gairebé una hora més tard, prop d’un quart d’onze de la nit, i ja era fosc. Això vol dir que hi havia qui feia entre 3 i 4 hores que ja era al recinte. Molta d’aquesta gent, a més, no es va moure de la zona de consumició. Això vol dir que la quantitat d’alcohol consumit ja començava a ser substancialment significatiu.
Nosaltres sèiem a les primeres files. Bé, amb les Oques, de fet, ja no seia pràcticament ningú. Poc a poc, el passadís central es va anar ocupant de persones. I no només això, sinó que els espais entre fileres també s’anava omplint i hi havia cada vegada més espectadors que portaven les begudes a la zona de les cadires. Els guardes ja van començar a deixar d’advertir al públic, no podien controlar-ho tot.
Un grup de tres nois (de més de 30 anys) es van col·locar just davant nostre. Ens tapaven l’escenari i els vam avisar. No va servir de res. Un d’ells anava molt begut i es va posar al meu costat, a menys de mig metre. Fins a tres vegades em va trepitjar i fins a tres vegades li vaig demanar que mirés d’allunyar-se una mica. Infructuós. Em demanava perdó, però fent tentines acabava posant-se de nou a tocar. Poc a poc, la part de davant del públic es va anar omplint i tot plegat ens va recordar molt l’època en què havíem anat a concerts multitudinaris en què, sense problema, convivíem al costat de les aixelles suades de desconeguts. Llavors no ens importava, mentre poguéssim tenir una bona vista de l'escenari. Però, ara, a molts dels que anàvem sobris ens feia sentir molt incòmodes. Una parella de noies del nostre costat no van tardar a marxar.
Hi havia una altra colla de nois que van començar a tirar empentes i fins i tot a aixecar cadires. Amb les advertències dels guardes de seguretat es van calmar una mica, però van continuar fent de les seves. A la part final del concert, a tocar de mitjanit, allò ja estava totalment fora de control. La gent feia el què li rotava sense respectar cap mena de norma anti Covid. Un caldo de cultiu d’infeccions.
En algun altre article ja he explicat que tard o d’hora hauríem de fer un debat seriós i serè sobre el consum d’alcohol en actes culturals. I també del patrocini d’aquestes actes per part de begudes alcohòliques, especialment de les cerveses. Després d’aquest concert, el mes de juliol vaig poder assistir al d’en Joan Dausà a les Ruïnes d’Empúries i Manel a Ripoll. Tot es va fer seguint les normes i en uns horaris més raonables. Tot i que en el d’en Dausà, també patrocinat per la cervesa de l’anunci insuportable, et podies quedar després del concert en una zona de taules per escoltar música d’un DJ. Nosaltres vam marxar quan va acabar l’actuació d’en Dausà. Durant aquests dos concerts era pràcticament impossible contagiar-se.
Tinc claríssim que una de les causes de l’actual propagació descontrolada de la pandèmia té relació amb el consum descontrolat de begudes alcohòliques. Parlem de Sant Joan, dels viatges de final de curs a Mallorca i Menorca o de les festes de graduació com a causant de l’actual onada. D’acord que no cal consumir alcohol perquè en les interaccions socials de moltes persones hi pugui haver contagis. Però tots sabem què passa en aquestes situacions i a partir de quin moment hi ha més probabilitats de perdre el control. Fa pocs dies un gerent d’una discoteca de Badalona reconeixia que a partir de les 2 de la matinada se’ls fa impossible mantenir les mesures de prevenció. I el mateix conseller Argimón li he sentit dir que a partir de certa hora de la matinada passa el que passa.
De fet, entre les noves mesures aprovades per la Generalitat ja es regula la consumició, menjar i beure, durant les activitats culturals. El motiu que s’esgrimeix és que així s’evita que la gent es tregui les mascaretes mentres es consumeix. Però, indirectament, també s’evitarà aquest consum d’alcohol. Fixeu-vos que els ajuntaments també reclamaven mesures que permetin evitar que aquest consum es traslladi al carrer amb els denominats “botellons”.
Ara el descontrol de la Covid ens centra l’atenció, certament, i hem de buscar-hi remei. Però si no parem un moment a reflexionar i adonar-nos que hi ha una altra pandèmia que fa temps que dura, i que ha ajudat a agreujar la del coronavirus, difícilment ens en sortirem.
L’entrada es va fer seguint rigoroses mesures de prevenció. No vam entrar tots de cop i ens van anar situant a les cadires en funció del braçalet que ens havien posat. Si volies prendre alguna cosa de beure o menjar t’havies de situar en algunes de les moltes taules que hi havia al voltant de les cadires. Si t’asseies a les cadires amb una beguda, els guardes de seguretat et feien tornar a la zona de consumició. I també et feien posar la mascareta si te la treies. Tenies plenament la sensació d’estar en un lloc lliure de Covid.
La primera actuació va ser la de Diversiones, que va començar a les 8. Qui hagi estat en algun dels seus concerts sap perfectament que es fa impossible no ballar i cantar els seus èxits patxangueros. Tot i que el cantant insistia en què estava previst que la gent s’aixequés en unes poques cançons, en molts moments la gent no ho va poder evitar. Ningú, però, es movia del seu espai i, a més, les cadires tenien prou separació perquè les bombolles estiguessin a una distància prudencial. Fins i tot els membres de seguretat seguien avisant si algú incomplia alguna de les normes. Quan Diversiones va acabar la seva actuació, encara era clar.
Oques Grasses van començar gairebé una hora més tard, prop d’un quart d’onze de la nit, i ja era fosc. Això vol dir que hi havia qui feia entre 3 i 4 hores que ja era al recinte. Molta d’aquesta gent, a més, no es va moure de la zona de consumició. Això vol dir que la quantitat d’alcohol consumit ja començava a ser substancialment significatiu.
Nosaltres sèiem a les primeres files. Bé, amb les Oques, de fet, ja no seia pràcticament ningú. Poc a poc, el passadís central es va anar ocupant de persones. I no només això, sinó que els espais entre fileres també s’anava omplint i hi havia cada vegada més espectadors que portaven les begudes a la zona de les cadires. Els guardes ja van començar a deixar d’advertir al públic, no podien controlar-ho tot.
Un grup de tres nois (de més de 30 anys) es van col·locar just davant nostre. Ens tapaven l’escenari i els vam avisar. No va servir de res. Un d’ells anava molt begut i es va posar al meu costat, a menys de mig metre. Fins a tres vegades em va trepitjar i fins a tres vegades li vaig demanar que mirés d’allunyar-se una mica. Infructuós. Em demanava perdó, però fent tentines acabava posant-se de nou a tocar. Poc a poc, la part de davant del públic es va anar omplint i tot plegat ens va recordar molt l’època en què havíem anat a concerts multitudinaris en què, sense problema, convivíem al costat de les aixelles suades de desconeguts. Llavors no ens importava, mentre poguéssim tenir una bona vista de l'escenari. Però, ara, a molts dels que anàvem sobris ens feia sentir molt incòmodes. Una parella de noies del nostre costat no van tardar a marxar.
Hi havia una altra colla de nois que van començar a tirar empentes i fins i tot a aixecar cadires. Amb les advertències dels guardes de seguretat es van calmar una mica, però van continuar fent de les seves. A la part final del concert, a tocar de mitjanit, allò ja estava totalment fora de control. La gent feia el què li rotava sense respectar cap mena de norma anti Covid. Un caldo de cultiu d’infeccions.
En algun altre article ja he explicat que tard o d’hora hauríem de fer un debat seriós i serè sobre el consum d’alcohol en actes culturals. I també del patrocini d’aquestes actes per part de begudes alcohòliques, especialment de les cerveses. Després d’aquest concert, el mes de juliol vaig poder assistir al d’en Joan Dausà a les Ruïnes d’Empúries i Manel a Ripoll. Tot es va fer seguint les normes i en uns horaris més raonables. Tot i que en el d’en Dausà, també patrocinat per la cervesa de l’anunci insuportable, et podies quedar després del concert en una zona de taules per escoltar música d’un DJ. Nosaltres vam marxar quan va acabar l’actuació d’en Dausà. Durant aquests dos concerts era pràcticament impossible contagiar-se.
Tinc claríssim que una de les causes de l’actual propagació descontrolada de la pandèmia té relació amb el consum descontrolat de begudes alcohòliques. Parlem de Sant Joan, dels viatges de final de curs a Mallorca i Menorca o de les festes de graduació com a causant de l’actual onada. D’acord que no cal consumir alcohol perquè en les interaccions socials de moltes persones hi pugui haver contagis. Però tots sabem què passa en aquestes situacions i a partir de quin moment hi ha més probabilitats de perdre el control. Fa pocs dies un gerent d’una discoteca de Badalona reconeixia que a partir de les 2 de la matinada se’ls fa impossible mantenir les mesures de prevenció. I el mateix conseller Argimón li he sentit dir que a partir de certa hora de la matinada passa el que passa.
De fet, entre les noves mesures aprovades per la Generalitat ja es regula la consumició, menjar i beure, durant les activitats culturals. El motiu que s’esgrimeix és que així s’evita que la gent es tregui les mascaretes mentres es consumeix. Però, indirectament, també s’evitarà aquest consum d’alcohol. Fixeu-vos que els ajuntaments també reclamaven mesures que permetin evitar que aquest consum es traslladi al carrer amb els denominats “botellons”.
Ara el descontrol de la Covid ens centra l’atenció, certament, i hem de buscar-hi remei. Però si no parem un moment a reflexionar i adonar-nos que hi ha una altra pandèmia que fa temps que dura, i que ha ajudat a agreujar la del coronavirus, difícilment ens en sortirem.