L'Ajuntament de Manlleu ha celebrat aquest dilluns el ple corresponent al mes d'abril –posposat per problemes tècnics-, una sessió plenària amb més públic de l'habitual que ha reunit a la sala de plens desenes de veïns que han volgut escenificar el seu desacord amb la decisió presa per l'equip de govern de no obrir la piscina exterior aquest estiu pels problemes de pèrdues i filtracions que comporten un consum d'aigua molt elevat.
El ple, de gairebé dues hores i tres quarts, s'ha desenvolupat entre aplaudiments i retrets per part del públic assistent. Durant la sessió s'han debatut diverses qüestions, entre les quals en destaca l'aprovació del Pla Intern d'Igualtat o la creació del Servei Municipal d'Arts Escèniques i Musicals de Manlleu.
Amb tot, la "bona notícia" de la tarda, tal com expressava l'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha estat l'aprovació inicial -per unanimitat- de la taxació conjunta de les finques afectades a l'avinguda dels Pirineus i l'avinguda Puigmal per a l'execució del projecte d'urbanització de la Ronda Nord. Aquest tràmit és necessari per tirar endavant la iniciativa, ja que per licitar l'obra de la connexió entre el nou polígon i les dues avingudes tots els solars han de ser propietat del consistori.
En aquesta línia, els terrenys afectats pertanyen a cinc propietaris diferents –que donen el vistiplau al procés- i, després de la taxació conjunta, s'ha estipulat que el valor és d'uns 181.000 euros, un cost que assumirà l'Ajuntament de Manlleu a partir de recursos propis. Ara, el procediment estarà un mes en exposició pública i, un cop passat aquest període, quan el Jurat d'Expropiació de Catalunya ho autoritzi, es podrà aprovar definitivament.
"És important explicar que aquesta expropiació s'havia de fer per tirar endavant la Ronda Nord", insisteix Marta Moreta, regidora d'Urbanisme. Per la seva banda, el batlle manlleuenc detalla que "ha costat molt" encaminar el projecte. Per fer-ho, s'han reunit amb diverses d'administracions supramunicipals, entre d'altres la conselleria de Territori o l'Incasol, remarcant el suport per part de la Diputació de Barcelona que aportarà una partida econòmica.
Protesta veïnal per la no obertura de la piscina
Les desenes de veïns i veïnes que han assistit de públic al ple del consistori manlleuenc aquest dilluns han hagut d'esperar fins al final de la sessió per escoltar els arguments de l'equip de govern pel que fa a la decisió de no obrir la piscina municipal exterior aquest estiu. En el torn de precs i preguntes, l'oposició ha preguntat per aquest tema.
Benjamí Nieto, regidor d'Ara Gent de Manlleu, retreu al govern el fet que "fa anys que l'Ajuntament té coneixement que s'ha de fer una inversió perquè el vas de la piscina està malament. No heu tingut temps per corregir-ho?". Des de la CUP afirmen que "hi ha un error de planificació i gestió de primer ordre" i insisteixen que s'ha de donar "una solució a la ciutadania, perquè aquest estiu Manlleu ha de tenir la piscina oberta".
Per la seva banda, des d'ERC creuen que la no obertura de l'equipament farà que hi hagi qui vegi el riu Ter com a una alternativa per a banyar-se i refrescar-se, una circumstància que pot generar situacions de perill per a la ciutadania: "Tenim molts quilòmetres de façana fluvial i, que sent una joia, que no hàgim de lamentar-nos". El regidor de Medi Ambient, Salut Pública i Món Rural, Andrés Garcia, recorda que al riu, al seu pas per algunes zones del Passeig del Ter, ja hi ha una regulació d'usos.
Des de l'equip de govern manlleuenc reiteren que la decisió es basa en els problemes que presenta l'estructura i en l'alt consum d'aigua que aquests generen –més tenint en compte l'actual situació de sequera que viu Catalunya-. Marta Moreta, regidora d'Urbanisme, explica que és necessari fer un vas nou i pujar el nivell de l'aigua –no serà tan fonda i es consumiran menys litres d'aigua-: "Una obra d'aquestes característiques requereix fer un projecte, licitar-lo, treure'l a concurs, que el guanyi una empresa i que aquesta inicií les obres d'arranjament", recorda. Aquest procediment, detalla, comportarà uns 10 mesos d'actuacions i remarca que s'havia de posar en marxa la maquinària "en el moment en què tinguéssim el suport econòmic suficient". En aquest cas, la Diputació de Barcelona també farà una aportació econòmica per tirar endavant els treballs.