Llàgrimes i abraçades a l'entrada del col·legi d'El Roser després de rebre l'anunci de tancament per part del patronat de la Fundació privada Puig i Cunyer. Aquest dimarts al matí, mares, pares i alumnes, tristos i impotents, penjaven cartells a les baranes del centre amb lemes com: "Les famílies no s'abandonen" o "Salvem El Roser". "Aquesta nit no hem dormit, suposo com moltes famílies", explica la Montse, una de les mares que porta els seus fills a l'escola. "Estem desubicats. A vegades se sentia parlar del tancament, però ens ha vingut molt de nou. No ens ho esperàvem", afegeix. No s'ho esperaven les famílies ni el mateix personal del centre.

A quarts d'1 del migdia del dilluns, el consell escolar -format per les famílies, professorat i personal- va rebre un correu convocant-los a una reunió d'urgència a un quart de 6 de la tarda. En aquesta trobada es va fer l'anunci, que poc després es va comunicar per correu electrònic a totes les famílies. La Montse també lamenta la forma amb la qual s'han assabentat de la notícia: un correu. "Ens ho podien haver dit ni que fos a través d'una reunió virtual", afegeix.

Des de la direcció del centre, Alícia Descamps explica que a l'escola hi ha un "ambient molt trist". "La decisió ens va agafar per sorpresa. Estem en estat de xoc i hi ha moltes preguntes", apunta. Aquest dimarts, a les aules del Roser "s'ha deixat espai per al dol, per expressar-se i per parlar-ne". 

[slideflaix]1541[/slideflaix]
L'anunci ha estat com un gerro d'aigua freda. De fet, pocs dies abans de la preinscripció escolar, mestres i famílies estaven a punt per celebrar una jornada de portes obertes aquest dissabte. Sigui com sigui tenen pensat fer-les igualment "per reivindicar i manifestar el malestar", explica la presidenta de l'AFA, Jus Tienda. La direcció no hi veu cap problema.

"Estem molt afectats per aquesta decisió sobtada", declara la presidenta. "Sabíem que hi havia menys nens matriculats, però la natalitat ha baixat a tot arreu. No sabíem que la situació fos tan crítica", afegeix. Per tot plegat, demanaran explicacions, ja que l'anunci genera molts dubtes i incògnites. El tancament afecta unes 150 famílies -més de 200 alumnes-, a més dels treballadors: una cinquantena de mestres, professors i altre personal.

A les portes del col·legi, un grup de pares ha conversat amb l'alcalde del municipi, Joan Carles Rodríguez, a qui li han demanat molts dubtes i que faci mans i mànigues per evitar el tancament. El batlle i la directora d'Educació a la Catalunya Central, Gemma Boix, s'han reunit aquest matí amb la direcció del centre.

En declaracions a aquest diari, Rodríguez subratlla que "és una gran pèrdua per al municipi". Ara cal veure quina resposta donen a aquesta "situació sobtada i sobrevinguda". El primer pas, segons l'alcalde, és estar al costat de les famílies i buscar l'escolarització dels seus fills a Sant Julià. "Des del departament se'ns ha assegurat que de cara el curs vinent hi haurà les places necessàries", explica.

[h3]L'altra escola pot assumir tots els infants?[/h3]
Aquesta és una de les principals incògnites: si l'altre centre del municipi -l'escola pública Bellpuig- pot assumir tots els infants el curs vinent. En la carta del patronat, s'hi exposa que "tots els alumnes empadronats a Sant Julià de Vilatorta d'educació infantil i primària tindran plaça al centre públic i tots els alumnes d'ESO a l'Institut de Calldetenes".

Tot i això, les famílies no ho veuen clar. "Veig molt complicat que l'escola Bellpuig pugui absorbir tots els alumnes del Roser", diu la Montse. En aquest mateix sentit, es pronuncia la presidenta de l'AFA: "Tenim dubtes que pugui absorbir tota la canalla". "Seria molt injust i incoherent que se'ls hagués de posar en barracons tenint una escola com aquesta", alerta.

[h3]Sant Julià perdrà la secundària[/h3]
En aquest centre s'hi pot cursar educació infantil, educació primària i secundària. Amb el tancament d'El Roser, Sant Julià perdrà l'ESO. Els joves hauran de desplaçar-se a Calldetenes o Folgueroles, que tenen aquesta opció.

"No podem perdre la secundària", diu l'alcalde, subratllant que "cal assegurar places de secundària a Sant Julià de Vilatorta".

[h3]El patronat esgrimeix raons econòmiques[/h3]
En el text enviat a les famílies, s'hi esgrimeix que "s'han explorat totes les sortides", però les "circumstàncies econòmiques" agreujades per la pandèmia han obligat a prendre la decisió de tancament. En els darrers anys, també hi havia hagut una davallada d'alumnes.

"Malgrat els esforços que hi hem esmerçat i la il·lusió i voluntarisme del patronat, la direcció i el professorat, hem d'assumir el fet que no podrem obrir el col·legi el proper curs", s'hi pot llegir a la carta.

[h3]Un col·legi amb història i vinculat a la família Bofill[/h3]
El centre, amb 125 anys d'història, va ser una obra benèfica de Josep Puig i Cunyer, que al seu testament va deixar les bases per fer realitat un projecte de granja escola per a orfes. Mai va arribar a veure'l. Va morir el 1892.

El 1894 es posava la primera pedra del col·legi i, tres anys després, el 1897 es va inaugurar el Colegio de Huérfanos Pobres on s'hi educava, sobretot en matèria d'agricultura, una seixantena de nens orfes. Al pas del temps, el centre va anar canviant fins a convertir-se en el col·legi El Roser, on abans de la pandèmia encara hi havia alumnes internats.

El patronat de la Fundació privada Puig i Cunyer sempre ha estat en mans de la mateixa nissaga familiar. Els presidents han estat Francesc de Paula Benessat i Folch, Josep María Bofill i Pixot, Josep María Bofill i Benessat, Emili Bofill i Benessat i Ricardo Bofill Leivi.

Precisament, l'anunci del tancament coincideix amb la mort recent del famós arquitecte i urbanista català aquest gener. Des de l'AFA, apunten que el traspàs del fins fa poc president de la fundació "ha estat un detonant".

[noticiadiari]2/229266[/noticiadiari]
[h3]Moltes generacions a una mateixa escola[/h3]
Un exemple d'aquesta llarga història és l'Elisabet, que hi té un vincle molt especial. Va portar-hi els seus dos fills i actualment hi van els seus nets. A la porta de l'escola, ens explica que no va anar-hi perquè en el seu temps només hi anaven nois, la majoria interns.

Molt abans, però, hi havia anat el seu pare i els seus avis hi havien treballat. L'avi es cuidava dels animals i el camp, mentre que la seva àvia s'encarregava des de la cuina fins a la roba dels joves. "Em sap moltíssim greu que tanqui", lamenta.

[plantillaosona]