Un ramader del Collsacabra afectat per 16 atacs del llop ha demandat la Generalitat per la via administrativa per danys i perjudicis. Es tracta de l'explotació que va patir el primer atac de l'animal el maig de l'any passat.

Un any després, el propietari, Joan Pròsper Fatjó-Vilas, assegura estar "al límit". El ramader afirma que segueix els mètodes de prevenció que li ha indicat la conselleria de Territori, però denuncia que no han funcionat perquè els atacs han continuat. A banda de la sobrecàrrega de treball que li suposa la instal·lació de les malles elèctriques, calcula pèrdues de més de 60.000 euros.

El ramader reclama ajuts directes perquè les indemnitzacions actuals pel centenar d'ovelles que se li han mort són "insuficients".

Muntar les malles electrificades al vespre, d'uns 10 quilos cada conjunt, desmuntar-les al matí i desbrossar el voltant de la reixa. Aquesta mecànica és la que fa Joan Pròsper Fatjó-Vilas cada dia a diferents punts de la finca de Pruit per cadascú dels tres ramats que té. Explica que el canvi de maneig dels ramats també ha comportat un canvi en la planificació dels conreus. Això fa impossible que les ovelles es puguin alimentar completament "a dent", com ho havien fet sempre. "Això ha implicat una disminució de la producció", lamenta.

"Treballo per l'administració, però sense cobrar", explica el ramader als mitjans el dia que fa un any que va patir el primer atac i, per tant, el moment en què es va confirmar la presència del llop al Collsacabra. Complir amb les mesures de protecció que li ha proposat l'administració li suposen una mitjana de 27 hores setmanals. A banda, després, ha de fer de ramader, de pagès dels seus camps i ocupar-se de la venda de la carn.

Una activitat "en perill"

El jove ramader admet que la seva activitat està "en perill" per culpa del llop. "Molts cops he pensat a tancar. Portem un any amb molts mals de cap", puntualitza. La família de Fatjó-Vilas viu a la finca familiar des de fa més 800 anys, treballant les terres i els camps. "Jo ho vull continuar fent, però si l'administració no ens ajuda, al final haurem de tancar", lamenta el ramader.

Des de l'arribada del llop, la producció ha caigut en picat. "Fa dos anys tenia el corral ple a vessar. A l'octubre 300 ovelles estaven parint, i al desembre ja començava a vendre". L'últim Nadal la situació va girar com un mitjó: "A l'octubre no va parir res. Tenia la nau buida", explica Fatjó-Vilas. Això també li ha provocat la pèrdua de molts petits clients a qui venia xai al detall. "He hagut de dir que no a molta gent", lamenta el ramader.

Recórrer a diferents instàncies per continuar endavant

Davant aquesta situació, la família finalment ha decidit dir prou i presentar batalla. Concretament, han optat per la via administrativa i han presentat un contenciós administratiu contra la Generalitat per danys i perjudicis.

El ramader també es queixa que en tot aquest temps, del centenar d'ovelles mortes i perdudes, no ha rebut cap mena d'indemnització, entre altres coses perquè han recorregut les ajudes proposades en considerar-les insuficients. Critica que es tracta d'uns imports fixats l'any 2004 que no s'ajusten a la realitat actual. A més, per rebre-les, havia de signar la conformitat que després no faria cap mena de reclamació a l'administració.

La via administrativa no és l'única instància on ha recorregut el ramader. Prèviament, també s'havia posat en contacte amb la Comissió Europea per buscar solucions als atacs del llop.

"Un desgast físic, moral i econòmic"

"Vam començar a fer proves amb el ramat com si fossin conillets d'índies", lamenta Fatjó-Vilas. Primer les malles de plàstic, després els altaveus assegurant que alertaria el llop. Tot plegat, però, "l'únic que ha provocat és un desgast físic, moral i econòmic", lamenta. Des del primer moment, el ramader ha defensat que l'administració li construeixi uns tancats fixos a la finca on tancar els ramats extensius.

L'objectiu del ramader passa perquè l'administració l'ajudi a continuar desenvolupant la seva activitat amb normalitat. El jove assegura ser conscient que la pagesia ha de conviure amb els animals salvatges. "Hi hem de conviure, però l'administració s'ha de fer responsable del seu llop", afegeix. I reclama "eines" per poder continuar amb el seu negoci. "El llop s'alimenta de les nostres ovelles. Si el llop ataca, ens mata el negoci", insisteix.

El darrer atac va ser fa uns quinze dies, quan el llop va continuar beneficiant-se de la manera d'actuar que sembla que més li funciona. Es tracta d'espantar les ovelles, elles mateixes van desestabilitzar el tancat i una o vàries es van ofegar embolicades amb la malla.

La Generalitat diu que "treballen en la millora de les compensacions"

Des del Departament de Territori han confirmat a l'ACN el contenciós administratiu que aquesta explotació els ha interposat. Asseguren que actualment "estan treballant en la millora de les compensacions econòmiques" per bestiar mort o ferit per un atac de llop en el marc del Programa específic de prevenció de danys a la ramaderia. El termini de pagament dels expedients és "habitualment d'uns tres mesos, sempre que no hi hagi recurs".

Des de principi d'any, tenen registrades 14 ovelles i una cabra mortes i nou ovelles ferides en finques de Castell Mur (Pallars Jussà), Cistella (Alt Empordà), l'Esquirol i Rupit i Pruit. I en el cas concret de Les Vilas, els consta que han tingut 2 ovelles mortes des de principi d'any, essent l'única explotació osonenca afectada.

L'any 2024 el balanç va ser de 50 exemplars morts, entre cabres i ovelles; un centenar d'exemplars ferides, la majoria ovelles i algunes de prenyades i una cabra desapareguda.

A Catalunya tenen constància d'una població d'entre 8 i 10 llops, dels quals sis han pogut ser identificats de forma genètica. Les zones per on es mouen són el Pirineu, Catalunya Central i l'Alt Empordà.