Amb l’adquisició d’Unnim per part del BBVA, molts clients estan empipats i no volen que els seus diners vagin a parar a un banc forà. S’obre una oportunitat per a Caixa Guissona, en aquest sentit?

No podem amagar que és una oportunitat, però hauríem preferit poder créixer en altres circumstàncies per al sector financer. S’han fet moltes coses malament, i ara haurem de pagar la festa entre tots. A Caixa Guissona tenim un sentiment de doble greuge. Com a contribuent, he vist com una part dels diners que jo he guanyat amb la meva feina i que van a la caixa pública via impostos es destinen a finançar forats a les caixes. I d’altra banda, Caixa Guissona estem competint en desavantatge perquè vam renunciar a tenir més dimensió, assumint menys riscos a canvi de guanyar menys diners. I ara tots al mateix sac. No volem que ens posin una medalla, però ens sentim una mica rucs pagant les festes de tots aquells que no han gestionat el negoci com ho haurien d’haver fet. No hem sortit de festa i a sobre hem pagat les copes!
 

Si l’entitat hagués sortit de festa, probablement ara no existiria. 

I tant! Afortunadament, la nostra supervivència no està amenaçada. Amb tot, sóc dels que penso que el sistema financer s’ha de salvar sí o sí, i no és cert que tothom qui treballa en un banc o una caixa tingui cua i orelles de punxa. El sistema financer és la sang que fa moure-ho tot, i em fa ràbia perquè són els diners dels contribuents, però tot i així admeto que és necessari. 
 

En algun moment el Banc d’Espanya els ha interpel·lat per a participar en procés de fusions?
 

No, en absolut. És com si no existíssim. El Banc d’Espanya no ens ha dit res perquè nosaltres no érem un maldecap, prou feina té a intentar organitzar el vaixell de salvació... Si alguna cosa no li preocupa al Banc d’Espanya és Caixa Guissona. 
 

L’entitat que dirigeix pensa en cap operació conjunta amb d’altres cooperatives de crèdit o caixes rurals?

No. Estem molt bé com estem, i si ens equivoquem, volem que sigui perquè hem fet les coses a la nostra manera i no perquè ens ho digui algú altre. Hem arribat molt bé fins aquí i tenim un model sostenible. No aspirem a res que no puguem gestionar adequadament. Quin sentit té fer-nos molt grans fins a esclatar? En aquest moment, el sector financer t’obliga a decidir si vols ser molt gran o petit, però si estàs al mig tens problemes d’eficiència.
 

Però hi ha marge per a créixer. Caixa Guissona gestiona uns actius cent vegades inferiors als Unnim, 300 milions d’euros.

Podem i volem créixer, i els clients són benvinguts. El que passa és que no som agressius en la captació de clients. La nostra recepta és no fer el que no ens agradaria que ens fessin, per això no emprenyem la gent amb campanyes. Som un banc com els de fa segles, on el banc fa d’intermediari entre gent que té diners i gent que en necessita i assumeix un cert risc en la gestió. De forma molt transparent expliquem la nostra proposta, i qui s’hi senti a gust pot ser client. 

Així, Caixa Guissona està en disposició de rebre clients decebuts d’Unnim?

Estarem encantats que ens vinguin clients d’Unnim, i el cert és que ja fa temps que tenim nous clients provinents de diverses entitats. Estadísticament, mai no havíem obert tants nous comptes com d’ençà de la crisi. Amb la crisi s’han tancat moltes oficines, s’han reduït despeses i serveis, i s’han posat noves comissions. Si després de trenta anys de ser client d’una entitat on mai no has deixat a deure ni un cèntim, demanes un préstec de 15.000 euros i no te’l donen, o les condicions són abusives, doncs t’empipes i marxes. Hi ha molts vectors que alimenten l’entrada de nous clients a Caixa Guissona. 
 

La banca electrònica és el gran aliat per créixer en quota de mercat?
 

Per descomptat, el nostre sistema necessita de la complicitat del client. Li donem les eines necessàries perquè gestioni el seu compte, aquest és el tracte, i a canvi, no hi ha comissions de cap tipus, tret d’algun servei  com les transferències d’urgència via Banc d’Espanya. Si té un problema, ens truca i li resolem. Aquí el client pregunta per la Ramona, no truca a qualsevol persona. Però si tots els nostres clients truquessin a la Ramona o vinguessin a l’oficina, l’entitat faria un crac. Fa temps que ens arriben clients de fora de la nostra àrea d’influència gràcies a Internet. Ara hi ha un potencial i un recorregut més gran per a nosaltres, perquè hi ha més gent desatesa i decebuda amb la seva entitat. És veritat que el nivell de despersonalització en què estan caient les entitats en general ens ajuden més que no pas ens perjudiquen. I tant és, que ens vingui un client de Viladecavalls o de Aranda del Rey, em fa la mateixa il·lusió, tot i que és evident que tindré més recorregut amb el client català. 
 

Caixa Guissona té un actiu que ja no tindrà Unnim, ser una caixa. Quina importància té ser una caixa d’estalvis i no un banc en aquest procés de reordenació bancària?

No estic segur que sigui tan important, ser una caixa. Al final, nosaltres funcionem com un banc, i estem oberts a tots els clients. Per exemple, un client de Galícia ha obert un compte habitatge amb nosaltres perquè ha trobat que oferim les millors condicions del mercat en aquest producte. No crec que s’hagi plantejat quina és la naturalesa jurídica de l’entitat.  

Sigui com sigui, s’obre un escenari d’oportunitats per a Caixa Guissona.

És clar, però no tenim cap pressa, al contrari, córrer massa més aviat ens espanta. Anirem entomant noves operacions en la mesura que puguem, i en el moment en què veiem que comencem a patinar, pararem el cotxe i farem baixar algú. Ho tenim molt clar. Som una entitat de dimensió molt humana, cada dia ens trobem amb molts dels nostres clients, els coneixem i no voldríem perjudicar-los. La  nostra prioritat és dormir bé cada nit. 

Dirigir una entitat financera i dormir tranquil no deu ser pas fàcil, en els temps que corren. 

És veritat, però Déu me’n guard d’haver d’estar venent productes financers als meus clients sabent que jo no els voldria per a mi! Per exemple, quan hi va haver el boom dels fons garantits, Caixa Guissona tenia a punt un producte per als seus clients dissenyat per un banc d’inversió alemany. No volíem quedar fora de la cursa, però a darrera hora el vam desestimar perquè ens vam adonar que cap de nosaltres no contractaria aquest fons. Allò que deia, no oferim ni fem allò que nosaltres no voldríem.
 

Dormir bé era la filosofia original de les caixes d’estalvi. Ja som al cap del carrer.

Sí, però no tot són flors i violes, a les caixes! Tenen un problema, no són de ningú, i per tant, ningú no vetlla perquè el negoci no surti de mare. Les caixes que per història estan més arrelades a un territori concret poden ser víctimes de les ingerències polítiques, fins al punt que de vegades, l’opinió absolutament desinformada i allunyada del món de les finances d’un polític acaba decidint una inversió d’una caixa. Al final hem arribat on hem arribat. I ningú no assumeix responsabilitats. I en el cas dels bancs, si bé no hi ha ingerència política directa, hi ha casos flagrants d’amiguismes. Res no és ni blanc ni negre.  

Caixa Guissona no ha interessat els polítics locals en cap cas?
 

No, mai. Som massa petits... El grup de què formem part, Corporació Alimentària Guissona, ha mantingut una independència total de la política, essent conscients que això costa diners, perquè no reps ni un euro en subvencions. No ser amic de qui toca significa no rebre ajudes, però t’eximeix de servituds. Tot el que tenim ens ho hem guanyat treballant.