L'edificació a les comarques de la Catalunya Central registra la seva millor dada semestral durant els primers mesos del 2025. Així ho constata un estudi del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) al territori, que ha analitzat el visat de construcció i rehabilitació a les comarques centrals.
D'aquesta manera, durant els primers sis mesos del present any s'han visat 165.750 metres quadrats a la demarcació, el que representa un 7,55% més que el mateix període del 2024. Al contrari del que passa amb la superfície, el nombre d'expedients ha baixat un 8,4% -se n'han visat 383-, una dada que indica que la superfície mitjana dels expedients ha augmentat.
Obra nova i rehabilitació
Segons l'estudi del COAC, la rehabilitació ha crescut un 13,3% a les comarques centrals i se situa en 56.110 metres quadrats. Amb tot, el Col·legi detallen que, la majoria d'intervencions, són de voluntaris, i remarquen que "continuem treballant per activar-la, perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats".
En aquesta línia, el COAC va posar en marxa l'abril del 2022 una nova Oficina Tècnica de Rehabilitació per assessorar, informar i acompanyar a la ciutadania en la rehabilitació d'edificis vinculats als fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l'obra nova, les dades de l'anàlisi també són positives: els 108.596 metres quadrats del primer semestre del 2025 representen un augment del 7,1%.
Anàlisi per usos
El nombre d'habitatges a la demarcació de les comarques centrals ha augmentat un 23,1% i, amb 492 habitatges de nova creació visats, representa la millor xifra des de la creació de la Demarcació el 2019.
D'aquests habitatges, un 16,7% (82) són de protecció oficial, i donat que aquests no estan subjectes a l'obligatorietat del visat, les dades de COAC inclouen només els habitatges de protecció oficial visats.
Pel que fa a la superfície visada d'habitatge, els 114.233 m2 visats a la demarcació suposen un augment del 8,6% respecte del primer semestre del 2024 i representen el 7,2% de la superfície total visada d'habitatge a Catalunya (1.587.071 m2).
El cas de Vic i Osona
En relació amb la superfície visada, Osona –juntament amb el Bages- presenta una davallada del 12,55%. En el cas de Vic –amb 7.505 metres quadrats-, el decreixement es fa evident, tot i concentrar la major part de la superfície visada de la demarcació juntament amb Manresa.
La capital d'Osona també ha registrat una caiguda en la promoció d'habitatges nous durant el primer semestre del 2025: s'han visat 26 habitatges, mentre que durant el mateix període del 2024 en van ser 40. En el conjunt de la comarca, però, la xifra és positiva i s'incrementa fins al 33%.
En el cas de la rehabilitació, la tendència general a Osona és negativa i afecta, també, a Vic.
Més agilitat
El COAC reitera la seva preocupació per l'impacte que pot tenir la recent legislació urbanística en relació amb la qualitat arquitectònica i la seguretat jurídica del sistema. En compareixença parlamentària el passat 30 de juny, el degà del COAC va alertar que la simplificació administrativa impulsada pels decrets llei 2/2025 i 3/2025, tot i la seva voluntat d'agilitzar processos, pot comportar conseqüències greus si no es garanteixen els mecanismes de control tècnic i jurídic.
En aquest sentit, el COAC valora "positivament" que el Govern hagi optat per substituir el decret llei 2/2025 per un projecte de llei en tramitació parlamentària, i clebren que s'hi hagin incorporat propostes com la supressió de la figura de la "llicència bàsica" i la inclusió dels Informes d'Idoneïtat Tècnica.
Amb tot, insisteixen en la necessitat d'incorporar altres mesures clau, com el visat col·legial obligatori per als projectes bàsics, la derogació d'articles que afavoreixen la contractació conjunta, projecte i obra, i la limitació de l'exempció de la Llei d'Arquitectura només a projectes de lloguer protegit.
Des del COAC volen contribuir a fer realitat els 50.000 habitatges de lloguer amb protecció oficial previstos pel Pla de la Generalitat, cercar solucions per agilitzar les concessions de llicències i, alhora, preservar el marc normatiu que garanteix la qualitat arquitectònica i urbanística. Un posicionament que s'emmarca en una voluntat del Col·legi de contribuir a una legislació que permeti agilitzar els processos sense renunciar a la qualitat, la transparència ni la independència professional.
