Foto: Adrià Costa

L’equip de govern de l’Ajuntament de Vic (CiU, ERC i PSC), en el ple celebrat aquest migdia, ha donat llum verd a una moció conjunta sobre l’informe d’arrelament. Els grups de l’oposició (PxC, CUP i ICV-EUiA) hi han votat en contra, per motius diversos.

La moció ha aixecat una forta polseguera mediàtica i la sessió ha comptat amb la presència de nombrosos mitjans d’àmbit nacional, com TVE, El Periódico o fins i tot la polèmica Intereconomia. Al final, però, la moció no ha respost a les expectatives, ja que el text final ha estat molt suau. El document demana més competències per a l’administració municipal en l’àmbit de la immigració, en concret, que  l’informe d’arrelament que emet l’Ajuntament sigui vinculant, sempre que sigui negatiu, i no només consultiu com fins ara. De retruc, el que significa això és que l’Ajuntament pugui decidir sobre un permís de residència o el reagrupament familiar, figures vinculades a l’informe d’arrelament.

El text, però, no descriu ni entra en els continguts que s’han de tenir en compte a l’hora de fer  l’informe d’arrelament, i això ho deixa en mans de les administracions superiors. Altres municipis com Salt, Lleida o l’Hospitalet, han aprovat mocions semblants, però s’especificava clarament que l’incivisme podria ser causa de l’informe negatiu. No és el cas de Vic, on ara aquesta possibilitat ni es contempla. A més, en relació en aquests altres municipis s’ha introduït un altre matís, que el procés sigui considerat un acte administratiu, de manera que la persona implicada tingui dret a reclamar en cas d’una resolució negativa. També es demana que l’Ajuntament pugui intervenir en els pisos sobreocupats.

Osona.com ha retransmès el ple via Twitter

Text definitiu de la moció sobre immigració (PDF)

Susagna Roura, Pilarín Bayés i el Dijous Llarder

De l’ordre del dia, han destacat tres punts. Primer, la presa de possessió de la nova regidora Susagna Roura (CiU), que ha substituït Xavier Solà (CiU). La nova representant del consistori ha jurat el càrrec “per imperatiu legal”. Els seus companys de formació li han deixat un seient privilegiat, al costat del líder de l’oposició, Josep Anglada.

En segon lloc, s’ha aprovat l’atorgament de la medalla d’or de la ciutat a la ninotaire Pilarín Bayés. L’acte es farà el 8 d’abril a l’Atlàntida. Finalment, el ple ha decidit iniciar l’expedient per una nova medalla d’or de la ciutat, en aquest cas a Josep M. Solà Sala, que va ser fins fa pocs anys la veu que acompanyava la cavalcada dels Reis.

En l’apartat de precs i preguntes, Josep Burgaya (PSC) ha confirmat que ImpeVic té la intenció de no celebrar enguany el Dijous Llarder, a causa de la crisi. El cost d’aquesta festa per  a la ciutat és de 30.000 euros, en un sol dia. La part promocional de la festa del sector porcí s’inclourà a la Setmana del Mercat del Ram.

La resolució ha estat unànime entre tots els tres partits que configuren l’equip de govern. La decisió final, però, es prendrà en la propera Junta ordinària de l’ImpeVic.


Una moció... electoralista?

Josep Burgaya ha estat l’encarregat de defensar la moció de l’arrelament, en representació de tot l’equip de govern. El socialista ha dit que només es reclamava que l’Administració clarifiqués el paper i les atribucions dels Ajuntaments en el procés d’elaboració d’aquest informe.

Jacint Raurell parla sobre pisos sobreocupats. Al seu costat, el company del PSC, Josep Burgaya. Foto: Adrià Costa

Josep Burgaya, defensant la moció. Foto: Adrià Costa

Els tres grups de l’oposició han titllat la moció sobre la immigració d’”electoralista”. Burgaya ha respost que es plantejava en aquest moment perquè el govern central estava revisant la llei d’estrangeria i perquè la Generalitat estava obligada a desplegar la llei d’acollida.

De fet, l’equip de govern, encapçalat per l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal (CiU), no ha fet res més que continuar una línia que ja es va començar a perfilar amb l’embolic del padró municipal, ara fa un any. En aquest sentit, Vila d’Abadal no ha amagat mai les cartes: hem d’integrar als immigrants, fer-los sentir d’aquí, amb els mateixos drets i deures que tots els altres ciutadans. En aquest missatge, hi introdueix un matís: els deures s’han de complir i no hi poden haver abusos, per  això, hem de posar una mica d’ordre al fenomen de la immigració. I els més indicats per posar ordre són els qui coneixen millor quina és la situació real, o sia, els ajuntaments.

La moció s’inscriu en aquest marc, i en el de moltes declaracions o petits moviments del consistori dels darrer mesos. La proposta demana més competències per a l’Ajuntament. D’aquesta manera es dóna un doble missatge a la ciutadania: estem treballant per millorar la convivència i la integració dels nouvinguts, però serem ferms i no donarem màniga ampla.

Joan López (ERC). Foto: Adrià Costa


En una ciutat com Vic, amb taxes de més del 30% d’estrangers en alguns punts i amb una segona força política que ha basat tot el seu discurs en la regulació de la immigració, no hem de ser ingenus i pensar que la moció no té connotacions electoralistes. Tot el que té a veure amb la immigració, de fet, des del principi de la legislatura ha tingut els seus ingredients electoralistes. No és d’estranyar que aquesta dinàmica s’accentuï a mesura que s’apropen les eleccions del 22 de maig.

El discurs de Vila d’Abadal, que ha tancat el torn de rèpliques de la moció, ha estat marcat per aquesta tònica. “Es tracta de millorar. La ciutat funciona però no ens podem adormir i necessitem millors eines”, ha dit Vila d’Abadal. L’alcalde ha acabat en un to contundent: “Ni electoralisme, ni demagògia, ni oportunisme. Hem de ser justos, però també estrictes quan parlem d’arrelament. Hem de poder posar ordre i evitar els abusos”, ha afegit.

Pel que fa a l’oposició, PxC ha demanat més fermesa i no hi ha votat a favor perquè ha considerat la moció massa suau. Per la seva banda, la CUP i ICV-EUiA opinen que aquests temes han de tenir caràcter nacional .“Aquestes qüestions s’han de regular amb normes clares i per a tothom”, ha dit Xavier Tornafoch (ICV-EUIA).  Burgaya ha replicat que es tractava precisament d’això,  d’homogeneïtzar les normes.

“La moció pretén que l’Ajuntament decideixi qui és bon ciutadà i qui no”, ha apuntat Quim Soler (CUP). “I l’argument per decidir-ho, se suposa que serà el compliment de les ordenances de civisme”, ha deixat anar el regidor independentista.

En declaracions als periodistes, un cop acabat el ple, Joan López (ERC), regidor de l’àrea de Benestar Social, ha negat l’acusació de Soler. López ha explicat que l’informe d’arrelament, en l’actualitat, es basa en arguments com el coneixement de la llengua, la pertinença a entitats, la relació laboral, el temps d’empadronament (tres anys a la ciutat), l’autosuficiència econòmica... En aquest llistat no s’hi inclou l’incompliment de la normativa de civisme i tampoc es demana a la moció que s’hi inclogui. En tot cas, això és una decisió que hauran de prendre les administracions superiors.

En el període 2009-10, a Vic s’han fet un total de 241 informes d’arrelament. El 92% han estat favorables.

Josep Anglada (PxC). Al seu costat, Susagna Roura, la nova regidora de CiU. Foto: Adrià Costa

Anna Erra, Josep Maria Vila d'Abadal i Jaume Puig. Foto: Adrià Costa

EN BREU

La màquina de la llet del davant de l’òptica Comas ha de traslladar-se a la plaça Carbó.

Monolit al cementiri pels presos antifeixistes.   La CUP va fer una proposta fa dos mesos per posar un text per la placa, però l’equip de govern encara no l’ha rebut.

L’Ajuntament va aprovar per ple ser Soci protector i amic de la Bressola (escoles catalanes de la Catalunya Nord). Però s’han oblidat de fer el pagament de la quota. L’alcalde diu que ja està arreglat i que fa uns dies que s’ha pagat.

L’Ajuntament millorarà el web municipal. El nou portal estarà llest en dos o tres mesos. L’agenda cultural serà un dels elements més rellevants.

La confecció del  Consell de Cultura es posposarà fins a les properes eleccions. Anna Erra, que ha substituït Xavier Solà al capdavant de l’àrea, diu que és massa important perquè ho decideixi ella en aquests només quatre mesos.


----------------------
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC

L’Ajuntament de Vic ha aprovat avui una moció on demana a les altres administracions que “clarifiquin les atribucions dels ens locals”’ en els processos d’acollida i arrelament de nous ciutadans, segons ha explicat el segon tinent d’alcalde de la corporació, Josep Burgaya. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha afirmat que “és una proposta per millorar la ciutat” i conscient que la immigració és un tema “cabdal” des de l’Ajuntament “posem les eines perquè arrelin i s’integrin a la nostra societat”. La moció ha estat presentada per l’equip de govern i s’ha aprovat amb el vot favorable de CiU, PSC, ERC i el vot en contra dels grups de l’oposició: PxC, ICV i CUP.

L’Ajuntament de Vic, conscient que s’ha de desplegar reglamentàriament la Llei d’Acollida i la Llei d’Estrangeria  que tindrà una clara incidència en l’exercici de les competències municipals, considera que els Ajuntaments s’han de considerar “les administracions amb més capacitat per certificar la realitat del seu entorn” i és per aquest motiu que “han de participar activament en els processos d’acollida i arrelament de la nova ciutadania”. Segons Burgaya a partir d’aquesta moció es demostra “el caràcter integrador de Vic” que “la convivència i la cohesió ciutadana és un valor que no es pot perdre” i que “l’equip de govern actua sobre el conjunt dels ciutadans per tal que tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions”.  Per la seva banda, el regidor Joan López, en nom de l’equip de govern, ha defensat la moció afirmant que la majoria democràtica de l’Ajuntament ha decidit tirar-la endavant perquè “partim de la ciutat real” i ha posat especial èmfasi que a Vic “tenim especial cura amb els informes d’arrelament”.

Segons la moció,  se sol•licita a la Generalitat de Catalunya que “estableixi quins han de ser els requisits mínims dels certificats i els informes municipals corresponents per l’acollida i que s’especifiqui quines bases de dades podrà consultar un Ajuntament per emetre un document amb caràcter probatori, d’acord amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades, sense prescindir del consentiment personal que sigui necessari”. També es demana a la Generalitat que “prevegi el caràcter vinculant per a totes les administracions públiques com a un dels requisits mínims dels certificats i dels informes oficials municipals corresponents” i d’aquesta manera “evitar que els requisits previstos per a la legislació catalana siguin vulnerats en processos d’altres administracions”. També es demana al govern de l’Estat que “els tràmits d’arrelament i reagrupament familiar tinguin caràcter de vinculants per a totes les administracions públiques, en el cas que siguin desfavorables”.

Xavier Tornafoch (ICV-EUiA). Foto: Adrià Costa

Al llarg del transcurs del ple municipal celebrat avui, dia 7 de febrer, s’ha aprovat també altres punts:

Ha pres possessió del càrrec de regidora de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura (Vic, 1968), que substitueix Xavier Solà. Roura és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i exerceix com a advocada, amb despatx propi a Vic. Ha estat membre de la FNEC i tresorera del Patronat d’Estudis Osonencs. És membre, en l’actualitat, de diferents entitats i associacions (Vicenç Ferrer, Patronat d’Estudis Osonencs, Associació d’Antics Alumnes de l’Escola de Música de Vic i de l’AMPA del Pare Coll). Entre les competències que assumeix a l’Ajuntament hi ha la representació del consistori al Consorci del Museu de l’Art de la Pell, al Patronat d’Estudis Osonencs i a la Fundació Cultural Andreu Colomer.

S’ha aprovat prorrogar el conveni de col•laboració entre l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ICASS del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vic per a la prestació del servei del centre de dia per a la gent gran a Vic de l’any 2011.

També s’ha aprovat per ple la ratificació del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Vic i l’Obra Social de “La Caixa” i la Fundació “la Caixa” per a la renovació de la cessió de l’ús del local i del mobiliari, situat en el Passeig de la Generalitat (anomenat anteriorment Centre Comunitari i més endavant, Centre Cívic Remei-Estadi).

Es dóna compte de l’aprovació del conveni subvencional per executar les obres de millora de l’escola Salarich.

Es dóna compte de la composició de les Meses Electorals per a les pròximes eleccions a Cambres Agràries del dia 20 de febrer de 2011.

Es concedeix una bonificació del 95% de l’impost de construccions de la nova oficina de la Generalitat de Catalunya, situada al carrer de la Ramada.

S’aproven les contribucions especials per a la portada d’aigua al Turó de l’Armengol. Aquestes preveuen que sigui de 1.500 € per propietari; 500 € al moment de donar l’alta del servei i 1.000 € al final de les obres.

Finalment s’ha aprovat una moció d’ICV, amb esmenes però amb el vot favorable de tot el consistori, per tal de garantir la privacitat de vot a les persones que tenen discapacitat visual de cara a les properes eleccions municipals del mes de maig.


Medalles d’or de la ciutat a Pilarín Bayés i Josep Maria Solà Sala

S’ha aprovat per unanimitat atorgar la distinció de Medalla d’Or de la ciutat a la il•lustradora infantil, Pilarín Bayés i de Luna. Aquest acte tindrà lloc a L’Atlàntida de Vic el dia 8 d’abril a les 19.30 h. Catalunya és un país que ha destacat en l’àmbit de la il•lustració infantil moderna. Pilarín Bayés és un dels membres més rellevants d’aquesta generació i és la més prolífica ninotaire i il•lustradora infantil d’entre el segle XX i el XXI amb una producció de més de 700 llibres i no de milers sinó de milions de dibuixos.

Pilarín ha sobresortit, no només per tenir una producció tan abundant, sinó, fonamentalment, per haver creat un estil propi, personal i intransferible, inimitable, procliu a crear una escola que ningú s’atreveix a seguir per no caure en el calc o el plagi. Només els infants poden imitar-la en els seus dibuixos. La seva obra es reconeix a primer cop d’ull, mai no tenim el dubte de l’autoria.

Ha treballat tots els formats: el dibuix animat, la il•lustració de llibres de contes, de caràcter didàctic i de tots els àmbits: història, geografia, biografia, etnografia, narrativa... a més d’imatges soltes com felicitacions, calendaris, cartells, abecedaris i sil•labaris, mapes, àlbums, papereria, tires de còmic, acudits, auques, ceràmiques, caricatures, flyers, pintures murals, joies,  objectes de tota mena, jocs interactius, ninots en volum (gegants). Per arrodonir la seva trajectòria artística, una escola de Sant Quirze del Vallès porta el seu nom, també una biblioteca a Santa Coloma de Cervelló i una plaça a Vic; fa una mitjana de 70-80 visites anuals a les escoles que la requereixen i durant 7 anys s’ha donat el premi “Pilarín Bayés” de narrativa de contes infantils.

Si bé la qualitat i la prodigalitat de la seva obra, que ja analitzarem, la fan mereixedora d’aquesta Medalla d’Or de la ciutat de Vic, cal esmentar també que n’és mereixedora pel seu vigatanisme. Un vigatanisme basat, fonamentalment, en la seva profunda estimació, arrelament i lleialtat a la ciutat. Pilarín Bayés és una vigatana orgullosa de ser-ho. Una vigatana amb un marcat sentiment de pertinença a la ciutat. Vigatana que porta el nom de Vic i Catalunya arreu on va.

El seu coneixement de Vic i la seva història és complet, n’és la guia més especial. A Vic la coneix tothom, és molt popular, però no només pels seus dibuixos. Ho és perquè és la persona que mai no té un no, que ha col•laborat gairebé amb totes les entitats i institucions de la ciutat, amb la premsa local, que ha fet el pregó més important que és el del Mercat del Ram, que ha il•lustrat el llibre sobre “La ciutat de Vic”.

Aquesta entrega desimbolta està vinculada a la seva generositat, un dels seus trets més encomiables. Els seus valors humans la fan també mereixedora d’aquesta medalla. En la mateixa línia cal parlar del seu el seu compromís social. Ja quan estudiava a la facultat de Belles Arts a Barcelona, formava part de moviments catòlic-progressistes que impulsaven campanyes a favor dels necessitats, campanyes amb certes embranzides antifranquistes fins allà on la censura i la repressió permetien, en uns anys d’oposició política encara clandestina i desorganitzada.

Intervenció de Quim Soler. Foto: Adrià Costa

La sessió ha tingut un gran seguiment mediàtic. Foto: Adrià Costa

Cal esmentar també el seu compromís amb Catalunya. El gruix dels seus llibres sobre el país és ingent: sobre les Institucions, entitats, personatges, història, geografia i un llarg, etc. La catalanitat l’ha viscut des de sempre a la llar familiar, però pren consciència del fet nacional català en els anys 60 del segle XX a través de moviments catòlic-progressistes i en companyia del seu marit, Joan Sala. Un consciència que mai no ha abandonat i que ha pogut desenvolupar àmpliament en la democràcia. A través de la seva obra ha fet tant o més que ningú o que qualsevol organisme polític no solament per la recuperació, sinó per allò que és més difícil encara, la preservació i la difusió. Els milers i milers de nens i nenes que han gaudit dels dibuixos de la Pilarín segur que coneixen millor el país. No és estrany que ja l’any 1991 rebés la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Per últim,  cal esmentar un altre punt que la fa absolutament mereixedora gairebé d’una segona medalla: l’haver connectat amb els infants, que l’adoren. El que més la preocupa és com fer arribar als infants el tema que tracta i com i de quina manera la poden comprendre. L’infantil és el públic més exigent, però alhora el més agraït, el més receptiu, per a ells, tot és nou, tot els interessa, tot és sorprenent.

Pilarín no fa dibuixos de nena, fets per una dona-nena, impossible pel devessall de dades que aporta, sinó d’una adulta adreçats a la canalla. Dibuixa per a ella, naturalment, però té clar que instruir el petit lector és un objectiu.

En el ple d’avui també s’ha aprovat l’inici d’expedient per concedir la Medalla d’Or a Josep M. Solà Sala (Vic, 1929). Solà Sala és una de les persones que més han contribuït a divulgar i fer estimar la història viva de la ciutat de Vic en les darreres dècades. Des de les seves múltiples facetes de periodista, locutor, cronista, historiador o investigador ens han deixat un gran feix de relats on es detallen les anècdotes, curiositats, personatges i detalls de la història local.

Solà Sala va estudiar uns cursos de medicina tot i que la seva vida va anar cap a altres interessos. Humanista, historiador, coneixedor dels clàssics, amant del llatí i del grec i perfecte dominador del català i el castellà es va endinsar al món periodístic.

Així, als anys 50 entra a treballar a l’emissora local anomenada aleshores Ràdio Vic-La Voz de Ausona. L’any 1965 es trasllada a Madrid amb la família on s’incorpora a Televisió Espanyola com a guionista i adaptador de sèries dramàtiques.  És en aquest temps quan també col•labora en revistes i periòdics de Madrid. L’any 1969 torna a la seva ciutat natal i es reincorpora de nou a la nova emissora de Ràdio Vic, FM fins l’any 1981 quan Josep M. Solà Sala és nomenat cap de redacció del setmanari L’Ausona. És durant l’etapa del 1978-1995 quan Solà Sala col•labora com a cronista de petites i grans històries relacionades amb la ciutat.  Del 1995 al 1998 continua el seu vincle, de forma desinteressada, amb aquest setmanari a través de la columna “La Talaia” fins el darrer número del mitjà, ara sota les sigles de La Revista d’Osona, que tancaria definitivament les seves portes el mes de desembre de 1998. Josep M. Solà Sala mantindrà la seva relació amb el món periodístic fins avui dia amb la redacció d’articles als nous mitjans comarcals: La Marxa (1999-2004) i Osona Comarca (a partir del 2005).

Durant molts anys ha estat la veu que ha narrat en directe l’arribada dels Reis d’Orient a la ciutat de Vic. Tot i que va publicar tres llibres, la seva gran obra es va publicar i estar recollida en centenars d’articles a l’Ausona.

---------------------
NOTA DE PREMSA
Grup Municipal d’Esquerra Vic

Esquerra garanteix que la ‘Moció per al desenvolupament normatiu de la Llei d’Acollida i la Llei d’Estrangeria en relació als ens locals’ es desvinculi del compliment de les ordenances municipals

El Grup Municipal d’ERC Vic s’empara al desplegament de la Llei d’Acollida que té pendent la Generalitat pel que fa als requisits mínims d’Acollida. En aquest sentit ERC vol evitar que el procés d’acollida, arrelament o reagrupament familiar estiguin lligats a les infraccions derivades de les ordenances cíviques de cada municipi.

El model d’acollida d’ERC es basa en la generació de confiança per tal d’assolir una cohesió que garanteixi la convivència ciutadana. ERC entén les ordenances com un mecanisme d’ordre i no de càstig. En aquesta línia, creu que una bona acollida pot garantir el coneixement i l’aplicació de les ordenances per part de tots els ciutadans i ciutadanes. Mes enllà de l’acollida, l’Ajuntament ha de poder potenciar instruments de sensibilització cívica, i també altres mecanismes sancionadors com a exercici de l’autoritat administrativa.

Foto: Adrià Costa

L’aportació del Grup Municipal d’ERC a la moció de Vic ha consistit en:

- Reclamar més competències en immigració:

La moció presentada sol•licita tant a la Generalitat, com al Govern de l’Estat, que els informes i certificats que s’emetin en els tràmits d’acollida, d’arrelament i de reagrupament tinguin efectes vinculants per a totes les administracions públiques. En aquest sentit, l’Ajuntament, com a administració més propera, és qui ha de tenir la plena capacitat per certificar la realitat del seu entorn. Vic entén que els certificats i informes que emeti no poden ser menystinguts per altres administracions que no en tenen un coneixement directe.

Per aquest motiu, la moció sol•licita per separat a la Generalitat que quan desenvolupi la Llei d’Acollida reguli que els informes dels ens locals siguin vinculants, i al Govern de l’Estat que els
informes que ja s’estan emeten d’acord amb la Llei d’Estrangeria també ho siguin.

- Demanar a la Generalitat el desenvolupament de la Llei d’Acollida:

La moció de Vic demana a la Generalitat que compleixi amb el mandat legal de desplegar la
Llei d’Acollida, que ha de regular el model propi d’acollida a Catalunya. En aquest sentit, la moció de Vic supera les mocions aprovades anteriorment per altres consistoris, com Badalona
o Salt, que només pretenien incidir en el desplegament de la Llei espanyola d’Estrangeria.

Vic vol que sigui la Generalitat de Catalunya qui reguli quins són els requisits propis d’acollida a
les persones en els municipis catalans i que aquests requisits siguin vinculants per als processos administratius d’arrelament i reagrupament. Amb aquesta mesura Vic pretén que els requisits previstos per la legislació catalana no siguin vulnerats per altres administracions.

- Demanar que els informes i certificats exigits per llei siguin considerats actes administratius:
Vic sol•licita que els informes i certificats que han d’emetre els Ajuntaments siguin considerats
a tots els efectes actes administratius. Aquest fet comporta que el ciutadà tingui dret a conèixer el contingut dels informes i a interposar els recursos pertinents en cas necessari.

Susagna Roura ha pres possessió del càrrec de regidora, en substitució de Xavier Solà. Foto: Adrià Costa

Àlvar Solà (CiU). Foto: Adrià Costa