L'alberg social de Vic finalitza la seva activitat aquest diumenge 31 de maig, segons ha informat l'Ajuntament. Una part significativa de les persones que feien ús d'aquest recurs, tot i que no la totalitat, ja han passat a pisos d'emergència gestionats pel consistori o han retornat amb familiars.
La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, exposa que alguns ex-usuaris ara resideixen en pisos municipals, mentre que altres han trobat acollida en el seu entorn familiar. Aquest trasllat s'ha produït de manera gradual, amb el suport dels serveis socials i el treball conjunt amb entitats del tercer sector, per tal que cada individu pogués accedir a una solució ajustada a les seves necessitats personals.
Reaccions polítiques i debat social arran del tancament
La clausura de l'alberg ha descol·locat i disgustat les formacions opositores -ERC, CUP, PSC i Comuns-, que denuncien la celeritat i el que anomenen "precipitació" del procés. Alerten que la decisió podria deixar persones desateses i han registrat una moció demanant revertir la mesura, que serà tractada en el ple municipal de dilluns.
Núria Homs argumenta que la decisió s'inscriu en "un canvi de model" de l'atenció a la ciutat per a persones sense sostre. Aquest conflicte ha situat la qüestió en el centre del debat polític i social, amb l'oposició exigint més claredat i involucrament en les decisions que tenen impacte directe sobre col·lectius vulnerables, mentre el govern local sosté que ha actuat amb previsió i responsabilitat.
- Entrada a l'alberg social de Vic.
- ACN
La regidora de Benestar i Família detalla que el tancament ve motivat per dos factors principals: l'alberg havia derivat cap a un recurs pensat per estades perllongades, allunyant-se del seu propòsit inicial d'atendre urgències, i la presència de "situacions d'inseguretat" dins les instal·lacions. "Hi ha perfils amb molts problemes afegits a l'exclusió residencial, problemes de salut mental o consum de tòxics, per exemple", afirma Homs. Aquesta diagnosi apunta cap a la necessitat d'una atenció més especialitzada i adaptada que sovint no és viable en equipaments col·lectius com aquest.
El gruix de les 25 places de l'alberg havien estat ocupades per homes, la major part de manera estable. "No estem desatenent les persones sense llar", indica la regidora, "sinó que fem una proposta nova d'atenció, evolucionada". Continua: "No donem l'esquena a la pobresa, l'abordem des d'una perspectiva molt més integrada i molt més digna per acompanyar les persones". Aquest plantejament comporta un acompanyament més personal i ajustat a cada cas, tot amb la idea d'evitar la cronificació de l'exclusió.
L'objectiu del govern municipal és que els usuaris disposin d'"un entorn segur" amb habitació pròpia, bany i cuina compartits amb la voluntat que puguin avançar cap a una millora de la seva situació. Diversos usuaris tenen pensions reduïdes i aporten part dels seus ingressos als recursos que els allotgen. El model que es vol posar en marxa segueix el principi "primer la casa i després la resta", i es reclama que altres serveis, com el de salut mental, també s'"involucrin" de manera activa. Aquesta proposta, coneguda com a housing first, pretén garantir una base estable per la recuperació social.
Actualment, Vic disposa de 60 places en pisos d'emergència i allotjaments temporals destinats a persones sense sostre. És en aquests espais on han estat traslladats alguns antics usuaris de l'alberg amb perfils que permeten la convivència en habitatges compartits i que, a més, reben suport social. Altres han optat per reintegrar-se a la seva xarxa familiar, i algunes persones en situació administrativa irregular han retornat als seus països d'origen. Aquest procés de reubicació s'ha desenvolupat amb equips professionals que han fet seguiment individualitzat per mantenir la continuïtat en l'atenció i reduir el risc de marginació.
- L'alberg social de Vic s'ubica a les dependències parroquials de l'església del Remei.
- ACN
La responsabilitat local i la demanda de corresponsabilitat territorial
Núria Homs recorda que atendre les persones sense llar és una responsabilitat delegada als ajuntaments, sense que la normativa estableixi un model concret, ja sigui alberg o pisos d'emergència. "Vic sempre ha estat una ciutat que s'ha implicat molt per atendre l'exclusió", afirma. I afegeix: "No ens traiem el problema ni mirem cap a un altre cantó dient que la pobresa no ens agrada, al contrari, l'abordem de forma directa, però fins a un límit". La regidora reclama més implicació dels municipis del voltant perquè a Vic "és on hi ha més pressió". Sosté que compartir l'atenció a la pobresa amb altres localitats i institucions permetria una resposta més equilibrada i viable.
L'oposició, per la seva part, mostra un desacord generalitzat amb la decisió. La portaveu d'Esquerra, Maria Balasch, es manifesta així: "Era una decisió prou important per compartir-la abans". Admeten que no tanquen la porta a modificar el model, però insisteixen: "però no volem que es tanqui un servei d'un dia per l'altre sense tenir clar el nou model". Segons la mateixa Balasch: "Aquest servei és necessari fins que no trobin el nou que funcioni" i adverteix que algunes persones podrien quedar "desateses". També retreu que el personal ha tingut notícia del tancament "d'avui per a demà". Aquestes consideracions apunten la necessitat de mantenir serveis d'urgència mentre no estigui plenament desplegat el nou sistema.
Arnau Comajoan, portaveu de la CUP, comparteix el diagnòstic crític i qualifica de "molt opaca" la gestió de la clausura. Afegeix: "Ens costa molt d'entendre que ara que som una ciutat de 50.000 habitants, amb el sensellarisme que és un problema en augment, es tanquin serveis en comptes de reforçar-los".
Pels cupaires, els pisos d'emergència poden funcionar en casos de llarga estada, però no cobreixen situacions "urgents" i insisteixen: "Cal reforçar el servei amb més coordinació amb salut mental i la resta de serveis que són competència de l'ajuntament". Aquesta exigència de més coordinació interna i externa s'identifica com a clau per oferir una resposta realment eficient al fenomen del sensellarisme.
Per la seva banda, Maria Balasch (ERC) descarta que l'alberg actués com a "efecte crida" per a persones sense sostre i afrima que "fan efecte crida coses com la feina o la facilitat per viure en un lloc, però no un alberg de 24 places".
Per tot plegat, i les postures allunyades entre govern i oposició, es preveu la dificultat del debat sobre el futur de l'atenció a persones sense llar i l'absència d'un consens sobre quins camins cal seguir.
