La ciutat de Vic ha estat escenari d'una jornada centrada en el personal mèdic d’atenció primària, que ha explorat l’impacte de la contaminació atmosfèrica a la Plana de Vic sobre la salut col·lectiva. Diverses veus participants han assenyalat que aquest territori es troba entre els que presenten concentracions més altes de gasos i partícules a l’aire arreu de Catalunya, sovint per damunt dels llindars establerts com a segurs.
La doctora Anna Rodríguez, que exerceix a Seva i forma part del grup de Salut Planetària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i d’Osona Respira, apunta que "és gravíssim que amb contaminants com l’ozó (O3), arribem a superar els nivells entre 80 i 120 dies, quan la recomanació de l’OMS són 3 o 4 dies", un patró que es reprodueix en especial amb l’ozó troposfèric, que es manté per damunt de les pautes recomanades durant la major part de l’any.
Rodríguez subratlla la necessitat que els professionals sanitaris tinguin informació a fons sobre aquest repte: "És necessari que els professionals sanitaris d'arreu, però especialment d'Osona, coneguin els efectes de la contaminació de l'aire per poder integrar els factors ambientals en el diagnòstic". Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la contaminació de l’aire es considera el principal perill ambiental per la salut, ja que afavoreix trastorns cardiovasculars, respiratoris i diversos tipus de càncer, a més d’augmentar la prevalença de l’asma i alteracions neurològiques en nens.
Particularitats de la Plana de Vic i orígens de la contaminació
El territori de la Plana de Vic es distingeix per tres característiques clau: una morfologia tancada per muntanyes que dificulta la circulació de l’aire i facilita la inversió tèrmica; la recepció i acumulació d’ozó transportat per vents procedents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Vallès; i una concentració elevada de partícules sòlides en l’època hivernal -amb presència de PM10 i PM2,5- aquestes darreres especialment perjudicials.
La major part del PM2,5 té el seu origen en l’activitat agrícola i ramadera, superant el 60% a causa de la crema de residus vegetals, dipòsits i ús de purins. La combustió de calderes industrials i domèstiques, els processos industrials i el parc automobilístic completen les fonts. El diòxid de nitrogen, emès per la circulació rodada, suma un altre element al conjunt de contaminants.
Nivells d’ozó i partícules: xifres i conseqüències
Rodríguez destaca que aproximadament un 30% de l’any, almenys una de les estacions meteorològiques de la Plana de Vic registra superacions del llindar d’ozó recomanat; i el 20% dels dies, el fenomen afecta simultàniament les tres estacions. Segons la metgessa "no són episodis puntuals sinó que, d'ençà que hi ha dades, es superen molt els nivells recomanats per l'OMS cada any". L’ozó ha estat qualificat durant la jornada com un "gas irritant i tòxic" que danya la funció pulmonar, té efectes sobre ecosistemes i afegeix pressió sobre el canvi climàtic.
Coneixement sanitari i peticions a les administracions
En paraules de Rodríguez, ha quedat palès el poc coneixement sobre el tema dins el col·lectiu professional: "Els professionals sanitaris coneixem molt poc els contaminants de l'aire i què implica tenir un aire amb baixa qualitat, respirant-lo constantment". La trobada s’ha proposat aclarir aquestes qüestions i instar les institucions públiques a aplicar mesures que minimitzin els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut a la comarca.
