El 44% de les fonts d'Osona i el Lluçanès estan contaminades

Només al 5% dels brolladors no hi raja aigua, una xifra que millora gràcies a les abundants pluges dels darrers mesos

Publicat el 17 de març de 2026 a les 18:56
Actualitzat el 17 de març de 2026 a les 20:43

El 44% de les fonts d'Osona i el Lluçanès estan contaminades i no són aptes pel consum humà, ja que superen el llindar fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que se situa en els 50 mg/l de nitrats. L'any passat, el percentatge de brolladors no potables va ser del 40%.

El rànquing de les fonts més contaminades l'encapçala la font de la Gana de Calldetenes, amb 508,7 mg/l, seguida de la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà, amb 487,8 mg/l, i la font de Santa Cecília, al mateix municipi, amb 410,7 mg/l.

Són algunes de les dades que s'extreuen del mostreig que realitza anualment el Grup de Defensa del Ter (GDT) amb l'objectiu de conèixer el nivell de contaminació de les fonts del territori. Dels resultats, també en destaca que, del total de 172 fonts mostrejades de 54 municipis, només al 5% no hi raja aigua, mentre que l'any passat el percentatge se situava al 34%.

Els bons resultats d'enguany pel que fa a l'abundància d'aigua són fruit de les pluges dels darrers mesos, encara que els ecologistes alerten que la qualitat de l'aigua no millora per culpa de l'alta concentració dels nitrats. El darrer any amb un percentatge similar de fonts sense aigua va ser l'any 2021, però en aquella ocasió, la mitjana de nitrats als aqüífers era de 131,9 mg/l, mentre que aquest 2026 se situa als 144,6 mg/l.

"El sòl agrícola no és un abocador"

Els resultats del mostreig del Grup de Defensa del Ter posen de manifest que, en algunes zones d'Osona i el Lluçanès, hi ha una elevada concentració de nitrats en el sòl "provinents dels purins", diuen des de l'entitat.

En aquesta línia, insisteixen que "l'agroindústria del porc fa servir el país com un abocador a cel obert" i carreguen contra les administracions, les quals "no són capaces d'abordar el problema". Critiquen aquest model de producció i les externalitats que se'n deriven, com la contaminació dels aqüífers o la gran "despesa d'aigua" que presenten. "La contaminació de les fonts exemplifica el greu problema de reserves d'aigua que té Catalunya per culpa d'una cabana porcina sobredimensionada", apunten els ecologistes.

El cas del voltreganès

El Grup de Defensa del Ter ha escollit la font de Santa Cecília de Voltregà per a presentar els resultats del mostreig 2026, ja que aquest brollador està al podi de les fonts més contaminades d'Osona. De fet, els darrers anys el rànquing l'encapçalava la font de Gallisans, també al voltreganès, una zona amb una gran densitat de granges de porcs.

  • La font de Santa Cecília de Voltregà és una de les més contaminades d`Osona.

En aquest territori, també es donen diversos fets importants: des de fa un any, la planta de purins de Masies de Voltregà està tancada , i els "camps abocador" d'aquest municipi s'han convertit en objecte del primer cas judicialitzat per contaminació difusa.

Els fets es remunten al desembre del 2024, quan una denúncia dels Agents Rurals va permetre que obrir una investigació a una empresa amb diverses granges a Masies de Voltregà -que també es dedica a la gestió de purins - per un presumpte delicte ambiental per abocament reiterat. Des del GDT han decidit prendre part del procés, i han demanat personar-se com a acusació popular en el cas.