17
de setembre
de
2023, 08:14
Actualitzat:
18
de setembre,
8:08h
"No tinc cap data perquè tinc un objectiu: fer un govern d'esquerres". Ho va dir Ada Colau dimarts al programa Bàsics de betevé per descartar una sortida immediata del consistori, per bé que sobre el seu futur polític caldria no ser taxatius. De moment, continuarà comandant el grup municipal de Barcelona en Comú -encara que el govern ampli d'esquerres no sembli viable-, com ja va dir als seus col·laboradors més estrets en els dies posteriors a les eleccions municipals. "No tinc cap indici que em faci pensar el contrari", explicava en aquell moment un membre de l'executiva del partit sobre l'interrogant, coneixedor de la serenor amb la qual l'exalcaldessa havia afrontat la derrota electoral i sabedor, també, de la seva voluntat de continuar al consistori.
En l'entorn més immediat de Colau recordaven en aquell mes de juny turbulent en què Xavier Trias es va quedar sense tornar a l'alcaldia que la líder dels comuns no pensava en un adeu a l'esprint. Per això, de seguida va transmetre un missatge de tranquil·litat i de renovada autoestima pel projecte polític, difós tant en la primera reunió de l'executiva del partit posterior a les eleccions com en els canals interns de la formació, paraules que van consolar els quadres de Barcelona en Comú. Després van arribar els càlculs: constatació de la impossibilitat de bastir un govern amb el PSC i ERC, i moviment d'última hora per aigualir la victòria de Junts i cedir els vots a Jaume Collboni, com també va fer el PP. En una decisió beneïda finalment pel grup municipal -amb Colau al capdavant-, els comuns van fer alcalde el candidat socialista sense cap pacte tancat, però esperant que l'inici del curs polític serviria per encaminar el retorn al govern municipal. "No es pot governar Barcelona amb 10 regidors", repetien els comuns abans de les vacances d'estiu.
Collboni ho havia ofert tot als comuns -replicar el govern anterior amb l'excepció de l'alcaldia-, però Colau no va voler firmar res al juny. Esperar i negociar, aquesta va ser la decisió. Per això l'exalcaldessa es va quedar a l'Ajuntament i va esquivar una posició de sortida a les llistes de Sumar a les eleccions espanyoles. Però l'escrutini del 23-J ho va canviar tot. La presidència de Pedro Sánchez va quedar pendent del vot de Carles Puigdemont i, de retruc, a Barcelona les grans decisions es van aturar. Collboni va deixar de tenir pressa per ampliar el govern amb els comuns i va començar a desplegar decisions -del Pla Endreça a la revisió de l'urbanisme tàctic-, de connexió més propera amb els postulats de Trias que amb el full de ruta de Colau. Allunyament calculat cap a l'equidistància per actuar en funció de les necessitats.
L'escenari d'incertesa ha posposat decisions. Trias havia de marxar al setembre i ja no ho farà almenys fins al 2024. I Colau no tenia data de sortida, però sí interès a moure fitxa en clau de govern aquest setembre, i ara esquiva les concrecions sobre el calendari. Només insisteix en la confecció d'un govern d'esquerres, de la mateixa manera que Trias s'ofereix per ser el soci de Collboni amb l'argument de l'estabilitat, i el premi afegit de vetar el retorn dels comuns. La necessitat que té Sánchez dels vots de Puigdemont fa que cap combinació s'hagi de descartar d'antuvi, tampoc una aliança del PSC i Junts a Barcelona, desenllaç rocambolesc després que Barcelona en Comú cedís els vots gratis precisament per esquivar el retorn de Trias al poder municipal.
La investidura de Sánchez i la repetició d'un govern de coalició a Espanya -PSOE i Sumar-, amb una hipotètica aliança sociovergent a Barcelona, abocaria Colau a un canvi que ara no vol verbalitzar. Ser ministra, per exemple. "No m'ho he plantejat", repetia a l'entrevista a betevé sobre un eventual salt a la política espanyola. Des del retorn de vacances, la líder dels comuns ha fet aparicions comptades als mitjans -amb l'excepció del cas de la sentència judicial de Consell de Cent- i s'ha centrat en la feina del grup municipal. Fonts properes a l'exalcaldessa subratllen que controla al detall els moviments de Barcelona en Comú, per bé que siguin Jordi Martí i Janet Sanz qui s'encarreguin de fixar posicionaments fora del ple.
I els missatges desplegats pels comuns en els darrers dies han advertit Collboni que frenar qualsevol negociació tindrà costos. No estan disposats a facilitar un xec en blanc per aprovar els pressupostos ni tenen la intenció de demorar un any l'entrada al govern si és per desplegar uns comptes pactats amb Trias. És en aquest marc d'estira-i-arronsa que s'ha d'entendre l'entesa entre Barcelona en Comú i ERC per forçar un ple de l'Ajuntament que obligui el PSC a posicionar-se sobre l'aplicació de la llei d'habitatge, d'aplicació congelada a Catalunya. Una decisió per posar el dit a l'ull a Collboni i forçar-lo a pronunciar-se en un tema en mans del PSOE.
"Del cicle del 2015 només quedàveu Pedro Sánchez i tu", li va dir un col·laborador a Colau la nit que va certificar que no tornaria a ser alcaldessa. Un i l'altra podrien coincidir en un mateix govern si s'encadenen acords, a Madrid i Barcelona, que fa només uns mesos semblaven impossibles. De moment, Colau està en mode d'espera.
En l'entorn més immediat de Colau recordaven en aquell mes de juny turbulent en què Xavier Trias es va quedar sense tornar a l'alcaldia que la líder dels comuns no pensava en un adeu a l'esprint. Per això, de seguida va transmetre un missatge de tranquil·litat i de renovada autoestima pel projecte polític, difós tant en la primera reunió de l'executiva del partit posterior a les eleccions com en els canals interns de la formació, paraules que van consolar els quadres de Barcelona en Comú. Després van arribar els càlculs: constatació de la impossibilitat de bastir un govern amb el PSC i ERC, i moviment d'última hora per aigualir la victòria de Junts i cedir els vots a Jaume Collboni, com també va fer el PP. En una decisió beneïda finalment pel grup municipal -amb Colau al capdavant-, els comuns van fer alcalde el candidat socialista sense cap pacte tancat, però esperant que l'inici del curs polític serviria per encaminar el retorn al govern municipal. "No es pot governar Barcelona amb 10 regidors", repetien els comuns abans de les vacances d'estiu.
Collboni ho havia ofert tot als comuns -replicar el govern anterior amb l'excepció de l'alcaldia-, però Colau no va voler firmar res al juny. Esperar i negociar, aquesta va ser la decisió. Per això l'exalcaldessa es va quedar a l'Ajuntament i va esquivar una posició de sortida a les llistes de Sumar a les eleccions espanyoles. Però l'escrutini del 23-J ho va canviar tot. La presidència de Pedro Sánchez va quedar pendent del vot de Carles Puigdemont i, de retruc, a Barcelona les grans decisions es van aturar. Collboni va deixar de tenir pressa per ampliar el govern amb els comuns i va començar a desplegar decisions -del Pla Endreça a la revisió de l'urbanisme tàctic-, de connexió més propera amb els postulats de Trias que amb el full de ruta de Colau. Allunyament calculat cap a l'equidistància per actuar en funció de les necessitats.
L'escenari d'incertesa ha posposat decisions. Trias havia de marxar al setembre i ja no ho farà almenys fins al 2024. I Colau no tenia data de sortida, però sí interès a moure fitxa en clau de govern aquest setembre, i ara esquiva les concrecions sobre el calendari. Només insisteix en la confecció d'un govern d'esquerres, de la mateixa manera que Trias s'ofereix per ser el soci de Collboni amb l'argument de l'estabilitat, i el premi afegit de vetar el retorn dels comuns. La necessitat que té Sánchez dels vots de Puigdemont fa que cap combinació s'hagi de descartar d'antuvi, tampoc una aliança del PSC i Junts a Barcelona, desenllaç rocambolesc després que Barcelona en Comú cedís els vots gratis precisament per esquivar el retorn de Trias al poder municipal.
La investidura de Sánchez i la repetició d'un govern de coalició a Espanya -PSOE i Sumar-, amb una hipotètica aliança sociovergent a Barcelona, abocaria Colau a un canvi que ara no vol verbalitzar. Ser ministra, per exemple. "No m'ho he plantejat", repetia a l'entrevista a betevé sobre un eventual salt a la política espanyola. Des del retorn de vacances, la líder dels comuns ha fet aparicions comptades als mitjans -amb l'excepció del cas de la sentència judicial de Consell de Cent- i s'ha centrat en la feina del grup municipal. Fonts properes a l'exalcaldessa subratllen que controla al detall els moviments de Barcelona en Comú, per bé que siguin Jordi Martí i Janet Sanz qui s'encarreguin de fixar posicionaments fora del ple.
I els missatges desplegats pels comuns en els darrers dies han advertit Collboni que frenar qualsevol negociació tindrà costos. No estan disposats a facilitar un xec en blanc per aprovar els pressupostos ni tenen la intenció de demorar un any l'entrada al govern si és per desplegar uns comptes pactats amb Trias. És en aquest marc d'estira-i-arronsa que s'ha d'entendre l'entesa entre Barcelona en Comú i ERC per forçar un ple de l'Ajuntament que obligui el PSC a posicionar-se sobre l'aplicació de la llei d'habitatge, d'aplicació congelada a Catalunya. Una decisió per posar el dit a l'ull a Collboni i forçar-lo a pronunciar-se en un tema en mans del PSOE.
"Del cicle del 2015 només quedàveu Pedro Sánchez i tu", li va dir un col·laborador a Colau la nit que va certificar que no tornaria a ser alcaldessa. Un i l'altra podrien coincidir en un mateix govern si s'encadenen acords, a Madrid i Barcelona, que fa només uns mesos semblaven impossibles. De moment, Colau està en mode d'espera.