23
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
24
de novembre
a les
17:50h
L'Oficina Antifrau està investigant el procés d'autorització de l'activitat de fabricació de les peces de la Sagrada Família, que des de fa 13 anys té lloc en sòl no urbanitzable i especialment protegit de Gaià (Bages), tal com va avançar NacióDigital. Malgrat que el terreny no permet activitat industrial, la finca on es treballen els blocs que després es traslladen a Barcelona ha anat rebent llicències municipals per ampliar-hi la seva activitat, però arran de diversos informes jurídics que qüestionen aquelles decisions ara el consistori es planteja declarar nuls tots aquest permisos.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, Antifrau ha acceptat a tràmit una denúncia registrada el juny pel grup municipal d'ERC a Gaià, la qual ha superat el primer tràmit de principi de versemblança. L'oficina dirigida per Miguel Ángel Gimeno, per tant, ja està investigant a fons l'assumpte i, si finalment hi troba fets penalment punibles, el derivarà a la Fiscalia. En cas que no arribi a aquest extrem, el procediment acabarà amb un informe raonat o simples recomanacions per millorar els processos administratius.
El qüestionament d'aquesta activitat que té lloc des del 2008 a Gaià no va arribar per un canvi de color polític al consistori -Enric Armengou n'és alcalde des del 1999, primer per CiU i ara per Junts, espai que hi governa ininterrompudament des de la transició-, sinó per un canvi temporal del secretari de l'Ajuntament. Arran d'una substitució en el càrrec, el secretari circumstancial que va ocupar la plaça des de mitjans del 2019 va analitzar la situació dels permisos a la Sagrada Família i en va detectar nombroses irregularitats.
En va elaborar un complet informe tècnic de 107 pàgines sobre aquest assumpte que "va ser amagat de forma premeditada" a ERC, segons denuncia aquest partit a Antifrau, i que assenyalava "el contrasentit que desprenia l'existència d'una activitat industrial de 5.780 metres quadrats de sostre sobre una finca de 62.783 metres quadrats, segons cadastre, en sòl no urbanitzable, part del qual es troba protegit pel Pla Territorial de les Comarques Centrals". El secretari circumstancial conclou, de fet, que "caldria donar trasllat d'aquest informe a les autoritats fiscal i judicial als efectes legals escaients", en detectar possibles responsabilitats per part dels que van autoritzar durant 13 anys aquella activitat.
Segons l'escrit del grup municipal dels republicans a Antifrau, es tracta "ja no d'una omissió del deure de preservar la legalitat sinó d’una presumpta actuació coordinada entre els tècnics municipals i els alcaldes de Gaià per tal de que, obviant tota legalitat vigent, aquesta activitat industrial continués el seu funcionament". Destaca també "la presumpta falta d'expedients i procediments administratius que, o s'han eliminat, constituint un il·lícit penal, o directament respon a que no s'han realitzat les actuacions urbanístiques necessàries". En aquest sentit, detecta "possibles irregularitats comeses en l'àmbit de la infidelitat de la custòdia dels documents i la prevaricació urbanística continuades en el temps", tant per part de l'equip de govern com dels tècnics municipals.
En les eleccions municipals del 2019, Junts va guanyar a Gaià amb tres regidors contra dos d'ERC -i un sol vot més-. Tot i això, els republicans van entrar a l'equip de govern i en van sortir el juliol 2020, segons asseguren a l'escrit a Antifrau, degut "de forma principal al coneixement de les actuacions" relatives a les polèmiques llicències per a la fabricació dels bloc de la Sagrada Família. Un procés que el text cita amb continuades referències a l'informe del secretari circumstancial que va fer aflorar la polèmica i que posteriorment ha estat avalat per un altre estudi encarregat per la Diputació de Barcelona i per un altre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, tots dos encarregats posteriorment per l'Ajuntament i que també avalen la necessitat de declarar nuls els permisos.
Activitat prèvia sense regular
Segons detalla el secretari circumstancial, els antecedents de l'activitat actual a la finca es troben en "una serradora ubicada en una nau de dimensions reduïdes", malgrat que els plànols dels plans urbanístics vigents del 1986 no recullen la preexistència d'aquesta nau ni existeix "cap expedient ni cap altra informació envers si s'ha realitzat o no el compliment del requeriment" per legalitzar l'activitat de fusteria que s'hi feia. Per aquest motiu, l'informe considera que el terreny no hauria hagut de beneficiar-se del règim transitori que li permetia mantenir certa activitat industrial derivada de la preexistent. De fet, en un requeriment de la Comissió Provisional d'Urbanisme a l'Ajuntament de Gaià sobre les indústries que s'hi podien acollir, no consta que aquesta se cités.
Malgrat això, el 1991 es va concedir a la finca una llicència per construir-hi un cobert de 455 metres quadrats i una altra per pavimentar 1.250 metres quadrats el 2008 -l'any en què van començar a fabricar-s'hi els blocs de la Sagrada Família-. L'arquitecte municipal i el secretari de l'Ajuntament hi van donar suport, ignorant " de forma clara i premeditada" que l'activitat no està legalitzada, segons critica ERC, que cita també imatges de l'Institut Cartogràfic i Geològic que evidenciarien que aquestes construccions van tenir lloc, però també "d'altres per les quals no es va sol·licitar ni llicència".
Diverses raons per anul·lar permisos
L'informe del secretari circumstancial conclou que l'autorització del 2008 és "nul·la de ple dret" pel fet d'"haver estat concedida al marge total i absolutament de procediment legalment establert en matèria d'autoritzacions d'obres en sòl no urbanitzable", per "constituir un acte exprés contrari a l'ordenament jurídic pel qual s'adquirien facultats o drets sense tenir els requisits essencials per a la seva adquisició" i per "haver estat concedida en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable".
Així i tot, el 2012 es va demanar una altra llicència per condicionar el solar per a l'ús de magatzem, per a la qual l'arquitecte municipal va fer un informe favorable, per bé que un enginyer industrial va assenyalar "una llarga llista de mancances en relació a la sol·licitud". Malgrat això, el secretari municipal ja havia autoritzat la petició i es va modificar l'informe negatiu amb condicions, com el requeriment per part d'alcaldia d'aconseguir llicència ambiental. Una tasca per a la qual els tècnics del consistori van fer informe favorable pel fet que l'activitat a la finca tindria continuïtat amb la serradora, malgrat que fins ara no s'ha acreditat que existís de forma legal amb anterioritat al planejament urbanístic.
Connivència entre tècnics i polítics
L'arquitecte i secretari municipals també van avalar una nova llicència urbanística per instal·lar una grua a la finca, així com una altra per millorar els espais d'emmagatzematge el 2014, i encara una altra per ampliar la tanca perimetral el 2016 (en aquest cas, amb condicions del secretari). Per tot això, ERC denuncia a Antifrau que s'ha impulsat una activitat industrial sense legalitzar, obviant requeriments d'altres administracions, acceptant-ne ampliacions i "atorgant llicències d'obres obviant la legalitat vigent, essent necessària la connivència de l'administració local, dels seus tècnics, així com dels seus equips de govern".
En relació a la legalitat de tot el procediment, l'informe del secretari circumstancial concloïa que "la totalitat de les llicències concedides al complex industrial de la Sagrada Família són nul·les de ple dret i se n'ha de promoure la revisió d'ofici", i en cas de legalitzar-se el complex, caldria canviar al planejament urbanístic, també pel que fa al Pla Territorial de les Comarques Centrals, i acordar una cessió de sòl al municipi com a compensació, la qual podria ser també econòmica. Apunta igualment que l'Ajuntament necessitaria assistència tècnica, jurídica i econòmica del consell comarcal, la Diputació i la Generalitat per tramitar aquests expedients de revisió d'ofici, així com caldria portar el cas de la justícia, com ja s'ha assenyalat.
Canvis per accelerar la construcció
La decisió de traslladar a Gaià la construcció de les peces, allunyant aquesta tasca de fabricació dels blocs respecte l'espai definitiu del temple on serien encaixats com un Lego, va prendre's el 2008 per accelerar-ne la finalització. El Papa Benet XVI visitaria l'obra al cap de dos anys i l'horitzó de tenir la basílica enllestida el 2026 -centenari de la mort d'Antoni Gaudí- eren dos arguments de pes per traspassar aquesta fase del procés al petit poble del Bages -de 184 habitants- per accelerar l'avenç, com també ho era la major seguretat per a uns operaris que no havien de fer feina de precisió a tanta alçada.
Per permetre-ho, però, la finca envoltada per bosc que va allotjar aquests treballs va sol·licitar i rebre fins a sis llicències per ampliar l'activitat, amb l'argument que era una continuació de la tasca serradora que ja s'hi practicava, malgrat tractar-se d'un sòl no urbanitzable i especialment protegit pels plans urbanístics locals (aprovats el 1986 i refosos el 2006), pel Pla director urbanístic del Pla del Bages (2006) i pel Pla territorial parcial de les comarques centrals del Govern (2008).
Silenci de l'alcaldia
El secretari circumstancial autor del primer informe crític no va trobar cap evidència que aquella activitat original hagués estat mai autoritzada, però és que altres estudis, com el de la Comissió Jurídica Assessora, consideren que igualment l'ampliació hauria estat clarament excessiva i no hauria hagut de gaudir dels permisos. Aquest últim dictamen va arribar a principis d'octubre passat, però l'alcalde de Gaià ha declinat abordar aquest assumpte amb NacióDigital per confirmar si ha fet algun pas des de llavors per resoldre aquestes irregularitats.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, Antifrau ha acceptat a tràmit una denúncia registrada el juny pel grup municipal d'ERC a Gaià, la qual ha superat el primer tràmit de principi de versemblança. L'oficina dirigida per Miguel Ángel Gimeno, per tant, ja està investigant a fons l'assumpte i, si finalment hi troba fets penalment punibles, el derivarà a la Fiscalia. En cas que no arribi a aquest extrem, el procediment acabarà amb un informe raonat o simples recomanacions per millorar els processos administratius.
El qüestionament d'aquesta activitat que té lloc des del 2008 a Gaià no va arribar per un canvi de color polític al consistori -Enric Armengou n'és alcalde des del 1999, primer per CiU i ara per Junts, espai que hi governa ininterrompudament des de la transició-, sinó per un canvi temporal del secretari de l'Ajuntament. Arran d'una substitució en el càrrec, el secretari circumstancial que va ocupar la plaça des de mitjans del 2019 va analitzar la situació dels permisos a la Sagrada Família i en va detectar nombroses irregularitats.
En va elaborar un complet informe tècnic de 107 pàgines sobre aquest assumpte que "va ser amagat de forma premeditada" a ERC, segons denuncia aquest partit a Antifrau, i que assenyalava "el contrasentit que desprenia l'existència d'una activitat industrial de 5.780 metres quadrats de sostre sobre una finca de 62.783 metres quadrats, segons cadastre, en sòl no urbanitzable, part del qual es troba protegit pel Pla Territorial de les Comarques Centrals". El secretari circumstancial conclou, de fet, que "caldria donar trasllat d'aquest informe a les autoritats fiscal i judicial als efectes legals escaients", en detectar possibles responsabilitats per part dels que van autoritzar durant 13 anys aquella activitat.
Segons l'escrit del grup municipal dels republicans a Antifrau, es tracta "ja no d'una omissió del deure de preservar la legalitat sinó d’una presumpta actuació coordinada entre els tècnics municipals i els alcaldes de Gaià per tal de que, obviant tota legalitat vigent, aquesta activitat industrial continués el seu funcionament". Destaca també "la presumpta falta d'expedients i procediments administratius que, o s'han eliminat, constituint un il·lícit penal, o directament respon a que no s'han realitzat les actuacions urbanístiques necessàries". En aquest sentit, detecta "possibles irregularitats comeses en l'àmbit de la infidelitat de la custòdia dels documents i la prevaricació urbanística continuades en el temps", tant per part de l'equip de govern com dels tècnics municipals.
En les eleccions municipals del 2019, Junts va guanyar a Gaià amb tres regidors contra dos d'ERC -i un sol vot més-. Tot i això, els republicans van entrar a l'equip de govern i en van sortir el juliol 2020, segons asseguren a l'escrit a Antifrau, degut "de forma principal al coneixement de les actuacions" relatives a les polèmiques llicències per a la fabricació dels bloc de la Sagrada Família. Un procés que el text cita amb continuades referències a l'informe del secretari circumstancial que va fer aflorar la polèmica i que posteriorment ha estat avalat per un altre estudi encarregat per la Diputació de Barcelona i per un altre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, tots dos encarregats posteriorment per l'Ajuntament i que també avalen la necessitat de declarar nuls els permisos.
Activitat prèvia sense regular
Segons detalla el secretari circumstancial, els antecedents de l'activitat actual a la finca es troben en "una serradora ubicada en una nau de dimensions reduïdes", malgrat que els plànols dels plans urbanístics vigents del 1986 no recullen la preexistència d'aquesta nau ni existeix "cap expedient ni cap altra informació envers si s'ha realitzat o no el compliment del requeriment" per legalitzar l'activitat de fusteria que s'hi feia. Per aquest motiu, l'informe considera que el terreny no hauria hagut de beneficiar-se del règim transitori que li permetia mantenir certa activitat industrial derivada de la preexistent. De fet, en un requeriment de la Comissió Provisional d'Urbanisme a l'Ajuntament de Gaià sobre les indústries que s'hi podien acollir, no consta que aquesta se cités.
Malgrat això, el 1991 es va concedir a la finca una llicència per construir-hi un cobert de 455 metres quadrats i una altra per pavimentar 1.250 metres quadrats el 2008 -l'any en què van començar a fabricar-s'hi els blocs de la Sagrada Família-. L'arquitecte municipal i el secretari de l'Ajuntament hi van donar suport, ignorant " de forma clara i premeditada" que l'activitat no està legalitzada, segons critica ERC, que cita també imatges de l'Institut Cartogràfic i Geològic que evidenciarien que aquestes construccions van tenir lloc, però també "d'altres per les quals no es va sol·licitar ni llicència".
Diverses raons per anul·lar permisos
L'informe del secretari circumstancial conclou que l'autorització del 2008 és "nul·la de ple dret" pel fet d'"haver estat concedida al marge total i absolutament de procediment legalment establert en matèria d'autoritzacions d'obres en sòl no urbanitzable", per "constituir un acte exprés contrari a l'ordenament jurídic pel qual s'adquirien facultats o drets sense tenir els requisits essencials per a la seva adquisició" i per "haver estat concedida en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable".
Així i tot, el 2012 es va demanar una altra llicència per condicionar el solar per a l'ús de magatzem, per a la qual l'arquitecte municipal va fer un informe favorable, per bé que un enginyer industrial va assenyalar "una llarga llista de mancances en relació a la sol·licitud". Malgrat això, el secretari municipal ja havia autoritzat la petició i es va modificar l'informe negatiu amb condicions, com el requeriment per part d'alcaldia d'aconseguir llicència ambiental. Una tasca per a la qual els tècnics del consistori van fer informe favorable pel fet que l'activitat a la finca tindria continuïtat amb la serradora, malgrat que fins ara no s'ha acreditat que existís de forma legal amb anterioritat al planejament urbanístic.
Connivència entre tècnics i polítics
L'arquitecte i secretari municipals també van avalar una nova llicència urbanística per instal·lar una grua a la finca, així com una altra per millorar els espais d'emmagatzematge el 2014, i encara una altra per ampliar la tanca perimetral el 2016 (en aquest cas, amb condicions del secretari). Per tot això, ERC denuncia a Antifrau que s'ha impulsat una activitat industrial sense legalitzar, obviant requeriments d'altres administracions, acceptant-ne ampliacions i "atorgant llicències d'obres obviant la legalitat vigent, essent necessària la connivència de l'administració local, dels seus tècnics, així com dels seus equips de govern".
En relació a la legalitat de tot el procediment, l'informe del secretari circumstancial concloïa que "la totalitat de les llicències concedides al complex industrial de la Sagrada Família són nul·les de ple dret i se n'ha de promoure la revisió d'ofici", i en cas de legalitzar-se el complex, caldria canviar al planejament urbanístic, també pel que fa al Pla Territorial de les Comarques Centrals, i acordar una cessió de sòl al municipi com a compensació, la qual podria ser també econòmica. Apunta igualment que l'Ajuntament necessitaria assistència tècnica, jurídica i econòmica del consell comarcal, la Diputació i la Generalitat per tramitar aquests expedients de revisió d'ofici, així com caldria portar el cas de la justícia, com ja s'ha assenyalat.
Canvis per accelerar la construcció
La decisió de traslladar a Gaià la construcció de les peces, allunyant aquesta tasca de fabricació dels blocs respecte l'espai definitiu del temple on serien encaixats com un Lego, va prendre's el 2008 per accelerar-ne la finalització. El Papa Benet XVI visitaria l'obra al cap de dos anys i l'horitzó de tenir la basílica enllestida el 2026 -centenari de la mort d'Antoni Gaudí- eren dos arguments de pes per traspassar aquesta fase del procés al petit poble del Bages -de 184 habitants- per accelerar l'avenç, com també ho era la major seguretat per a uns operaris que no havien de fer feina de precisió a tanta alçada.
Per permetre-ho, però, la finca envoltada per bosc que va allotjar aquests treballs va sol·licitar i rebre fins a sis llicències per ampliar l'activitat, amb l'argument que era una continuació de la tasca serradora que ja s'hi practicava, malgrat tractar-se d'un sòl no urbanitzable i especialment protegit pels plans urbanístics locals (aprovats el 1986 i refosos el 2006), pel Pla director urbanístic del Pla del Bages (2006) i pel Pla territorial parcial de les comarques centrals del Govern (2008).
Silenci de l'alcaldia
El secretari circumstancial autor del primer informe crític no va trobar cap evidència que aquella activitat original hagués estat mai autoritzada, però és que altres estudis, com el de la Comissió Jurídica Assessora, consideren que igualment l'ampliació hauria estat clarament excessiva i no hauria hagut de gaudir dels permisos. Aquest últim dictamen va arribar a principis d'octubre passat, però l'alcalde de Gaià ha declinat abordar aquest assumpte amb NacióDigital per confirmar si ha fet algun pas des de llavors per resoldre aquestes irregularitats.